Bussi-Arbiô

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Bussi-Albiô

Quél[V 1] articllo est ècrit en arpitan[V 2] forésien / ORB lârge. L’armoueria de los comtos de Forês


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Bussi.
Bussi-Arbiô
[by.ˈsi aʀ.ˈbjø]
[by.ˈsi ar.ˈbjø]

Bussi-Arbiô
Dèssin du bôrg de vers Bussi u XVémo siècllo.
Blâson de Bussi-Arbiô
Blâson

Gentilyiço mondo de vers Bussi-Arbiôen arpitan

Bussygeois, Bussygeoiseen francês

Noms arpetans
En ORB sarrâ Bussi-Arbiœ
Ôtro nom arpitan Bussi-Albiô

[by.ˈsi al.ˈbjø]

Bussi-Albiœen ORB sarrâ
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) BuxētumetAlbĭăcum
Nom francês Bussy-Albieux [by.si al.bjø]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Forês(dens lo Rouanês historico)
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Lêre
Arrondissement Montbréson
Entèrcomunalitât Lêre Forês Agllomèracion
Sendeco
Mandat
Sèrjo Derori
2020-2026
Code postâl 42260
Code comena 42030
Dèmografia
Populacion
municipâla
538 hab. (2021 en ôgmentacion de 0,19 % per rapôrt a 2016)
Densitât 27 hab./km2
Geografia
Coordonâs 45° 47′ 38″ bise, 4° 02′ 04″ levant
Hôtior Min. 339 m
Max. 534 m
Supèrficie 19,65 km2
Tipo Comuna campagnârda
Sôl d’atraccion Comuna en defôr de l’atraccion de les viles
Èlèccions
Dèpartamentâles Bouenc
Lègislatives 6éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa de Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Bussi-Arbiô
Geolocalisacion sus la mapa : Lêre
Vêde dessus la mapa topografica de Lêre
Bussi-Arbiô
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Bussi-Arbiô
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Bussi-Arbiô
Lims
Seto Vouèbe bussy-albieux.fr

Bussi-Arbiô[N 1],[V 3] [by.ˈsi aʀ.ˈbjø][N 2],[V 4] (Bussy-Albieux [by.si al.bjø] en francês) est na comuna[V 5] francêse[V 6] et arpitana[V 7] du Forês dedens lo Rouanês historico, que sè trôve dens lo dèpartament de Lêre[T 1] en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

La comuna vint de la rèunion de doves vielyes paroches devant lo XIVémo siècllo, Bussi[N 3],[T 2] et Arbiô[T 3].

Los habitents du vialâjo[V 8] s’apèlont lo mondo de vers Bussi-Arbiô [lɔ ˈmɔ̃.do də.ˈvwe by.ˈsi aʀ.ˈbjø][N 4].

Geografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo bôrg de la comuna sè trôve sus na penta doce u bôrd drêt de l’Argent[T 4] a la fina bise de la plana du Forês.

Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo nom du bôrg de vers Bussi vint du latin BUXĒTUM (« endrêt plantâ, ensems[V 9] de boués »)[N 5].

Son nom arpitan d’origina — Bouéssi-la-Péla *[buˑɪ.ˈsi la ˈpɛˑa.la] — sè change per dilacion règuliére du fonèmo [u] iniciâl côsâ[V 10] per la cobla du fonèmo [i] tonico — du mémo tipo come[V 11] cortil que vint curtil en doux-três patouès arpitans[V 12] — en passent per la prononciacion *[byˑɪ.ˈsi la ˈpɛˑa.la] por venir[V 13] Bussi-la-Péla [by.ˈsi la ˈpɛˑa.la], vêr Bussi [by.ˈsi].

Lo nom de la borgiê[V 14] de vers Arbiô vint du latin *ALBĬĂCUM, que vint probâblament du gôlouès Albiācon (« domêno d’Albios »)[N 6].

Pendent lo Moyen Âjo, son nom arpitan d’origina — Albiô [al.ˈbjo] — sè change per rotacismo tipico arpitan de la lètra « l » por venir la fôrma d’a-nuet[V 15].

Cultura locâla et patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Hèraldica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo blâson de vers Bussi-Arbiô.

Vêre atot[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus Bussi-Arbiô.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Liems de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. O-y-est la fôrma tradicionâla en arpitan de quél nom d’endrêt.
    Ècrivont atot « Bussi-Arbiœ » en grafia sarrâ.
    Des vês, emplèyont pletout lo rempront Bussi-Albiô [by.si al.bjø] (Bussi-Albiœ en grafia sarrâ) que vint de la fôrma francêse de noutron temps.
  2. Les ôtres vês, la prononciacion tradicionâla étêt [by.ˈsi ar.ˈbjø].
    Lo [r] roulâ at étâ remplaciê per lo [ʀ] râcllo dens la prononciacion locâla de l’arpitan.
  3. O-y-est lo bôrg de la comuna.
  4. Ècrivont atot « lo mondo de vers Bussi-Arbiœ » en grafia sarrâ.
    Les ôtres vês, la prononciacion tradicionâla étêt [lɔ ˈmɔ̃.do də.ˈvwe by.ˈsi ar.ˈbjø].
  5. Buxeto, Buxeti en 1046.
    Boxeto la Pelle u XIémo siècllo, copia du XVIémo siècllo.
    Buissi en 1221.
    Bussy en 1225, 1402, 1719 et 1722.
    Buyssi en 1245 et 1270.
    Buyssin en 1246.
    Buyssy en 1267.
    Boissi en 1269.
    Bussiaco la Paelle en 1269.
    Boissiaco dictum La Paelle en 1269.
    Bussi, Buxi en 1260-1317.
    Bussi en 1347, 1377, 1400 et 1401.
    Buxi en 1413.
    Bussiaco en 1417.
    Buciaci en 1390.
    Bussuy en 1774.
    Bussy-Albieu u XVIIIémo siècllo.
  6. Albe, Albeus en 1221.
    Albeu en 1269.
    Albeo, Albeaco en 1379.
    Albeo en 1379.
    Albio en 1388.
    Albieu en 1400 et 1748.
    Albiacus en 1400.
    Arbieu, Arbiaco en 1510.
    Arbieu en 1591.

Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciê [ˈleː.ʀɪ] (la Loire en francês).
  2. Prononciê [by.ˈsi] (Bussy [by.si] en francês).
    Les ôtres vês, s’apelâve d’abôrd Bouéssi-la-Péla *[buˑɪ.ˈsi la ˈpɛˑa.la] pués aprés Bussi-la-Péla [by.ˈsi la ˈpɛˑa.la] (Bussy-la-Paêlle en francês).
  3. Prononciê [aʀ.ˈbjø] (Albieux [al.bjø] en francês).
    Disont pletout Arbé [aʀ.ˈbe] en arpitan rouanârd.
    Les ôtres vês, la prononciacion tradicionâla étêt [ar.ˈbjø] et [ar.ˈbe],
    et pués s’apelâve Albiô [al.ˈbjo] ou [al.ˈbjø] (Albiœ en grafia sarrâ) en arpitan locâl historico et Albé [al.ˈbe] en arpitan rouanârd historico.
  4. Prononciê [l‿aʀ.ˈʒẽ] (l’Argent en francês).
  5. Prononciê [ʃaː.ˈtɛˑa də.ˈvwe by.ˈsi] (le château de Bussy en francês).
  6. Prononciê [ʃa.ˈpɛˑa.la sã twan] ou [ʃa.ˈpɛˑa.la sã twɛn] (la chapelle Saint-Antoine en francês).
  7. Prononciê [ə.ˈʎe.zo sã maʀ.ˈtĩ] ou [ə.ˈje.zo sã maʀ.ˈtĩ] (l’église Saint-Martin en francês), qu’ècrivont atot « l’eglléso Sant-Martin » en grafia sarrâ.

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Enfocajon, somèro et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta forésièna [sa.ˈʀɒ] de « sarrâye » a f.
  2. Varianta forésièna [vil] de « veles » fpl.
  3. « atot » [a.ˈtɔ] adv est lo mot forésien por « asse-ben », « avouéc » et « étot » adv.
  4. Varianta forésièna [jã] de « lims » mpl.
  5. Varianta forésièna [ʀə.tʀãs.ˈkʀiː.tɪ] de « retranscrita » pp f.

— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta forésièna [ko] ou [ke] (devant na voyèla [kə.l‿]) de « cél » a dèm m.
  2. Varianta forésièna [aʀ.pi.ˈtã] de « arpetan » m.
  3. Varianta forésièna [o.ˈj‿e] de « o est » loc v.
    « des vês » [də.ˈvɑˑɛ] loc adv est lo parlar forésien por « des côps » loc adv.
  4. « les ôtres fês » [le.ˈz‿oː.tʀə vɑˑɛ] loc adv est lo parlar forésien por « los ôtros côps » loc adv.
  5. Varianta forésièna [kɔ.ˈmy.na] de « comena » f.
  6. Varianta forésièna [fʀã.ˈseː.zɪ] de « francêsa » a f.
  7. Varianta forésièna [aʀ.pi.ˈta.na] de « arpetana » a f.
  8. Varianta forésièna [vja.ˈlaː.ʒo] de « velâjo » m.
  9. « ensems » [ẽ.ˈsẽ] m est lo mot forésien por « ensemblo » m.
  10. Varianta forésièna [ko.ˈzɒ] de « côsâye » pp f.
  11. Varianta forésièna [kɔm] de « coment » ou « ’ment » prèp.
  12. Varianta forésièna [aʀ.pi.ˈtã] de « arpetans » a mpl.
  13. Varianta forésièna [və.ˈni] de « vegnir » v.
  14. « borgiê » [bɔʀ.ˈʒja] f est lo mot forésien por « velâr » m.
  15. « d’a-nuet » [d‿a.ˈnɛˑa] loc a env est lo parlar forésien por « d’ora » loc a env.
  16. Varianta forésièna [sã twan] ou [sã twɛn] de « Sant-Antouèno » m.
  17. Varianta forésièna [də lu] de « des » art mpl.
  18. Varianta forésièna [ə.ˈʎe.zo] ou [ə.ˈje.zo] (eglléso en grafia sarrâ) m de « égllése » f.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciacion en arpitan forésien du pouent « 37. Artun » de l’ALLy retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) Gzaviér Govèrt, Problèmes et méthodes en toponymie française. Essais de linguistique historique sur les noms de lieux du Roannais [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2008, pp. 766-767 [→ *Boissí > *Bussí] et 821-822 [→ *Argeu > *Arbeu].
  3. (fr) Guita Gonona, Lexique du parler de Poncins, Paris, Klincksieck, 1947.
  4. (fr) Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. Montbrison et sa Région, Le Cotiô, Horvath, 1985, pp. 192-196.

— Toponimiques[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Jian-Èdmê Duforn, Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire, Mâcon, Protat, 1946, col. 6-7 et 123-124 (liére en legne).
  2. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume Ier. Formations préceltiques, celtiques, romanes, Geneva, Droz, 1990, p. 529, nô 8515.
  3. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume II. Formations non-romanes ; formations dialectales, Geneva, Droz, 1991, p. 1226, nô 22879.
  4. (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de la Loire et du Rhône. Introduction à la toponymie, Paris, Bonneton, 1997, pp. 7, 34, 35 et 141.
  5. (fr) Gzaviér Delamâra, Noms de lieux celtiques de l’Europe ancienne. (-500 / +500). Dictionnaire, Ârlo, Errance, 2012, p. 44.

— Suplèmentères[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]