Sant-Pierro-la-Noualye

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Çt’articllo est ècrit en arpetan rouanârd / ORB lârge. Le blâson de la vila de Rouana


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Sant-Pierro.
Sant-Pierro
[sã pjaːʀ], [sã ˈpjaː.ʀo]
[sã pjaːr], [sã ˈpjaː.ro]

Sant-Pierro-la-Noualye
Le bôrg et le châtél de Sant-Pierro.
Blâson de Sant-Pierro
Blâson

Gentilyiço Sant-Pierrot, Sant-Pierrotaen arpetan

nom enconuen francês

Noms arpetans
Fôrma longe
en ORB lârge
Sant-Pierro-la-Noualye

[sã pjaːʀ la nwaj]
[sã pjaːr la nwaj],

[sã ˈpjaː.ʀo la ˈnwa.ʎɪ]
[sã ˈpjaː.ro la ˈnwa.ʎɪ]
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Sānctus PĕtrusetNŏvālĭa
Nom francês Saint-Pierre-la-Noaille

[sɛ̃ pjɛʁ la nɔ.aj]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Rouanês(dens le Charluês)
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Lêre
Arrondissement Rouana
Entèrcomunalitât Charluè-Bèrmont Comunôtât
Sendeco
Mandat
Alen Ôbrèt
2020-2026
Code postâl 42190
Code comena 42273
Dèmografia
Populacion
municipâla
388 hab. (2020 en ôgmentacion de 2,37 % per rapôrt a 2015)
Densitât 54 hab./km2
Geografia
Coordonâs 46° 10′ 49″ bise, 4° 05′ 51″ levant
Hôtior Min. 253 m
Max. 427 m
Supèrficie 7,21 km2
Tipo Comena campagnârda
Sôl d’atraccion Rouana
(comena de la corona)
Èlèccions
Dèpartamentâles Canton de Charluè
Lègislatives 5éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa de Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Sant-Pierro
Geolocalisacion sus la mapa : Lêre
Vêde dessus la mapa topografica de Lêre
Sant-Pierro
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Sant-Pierro
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Sant-Pierro
Lims
Seto Vouèbe saintpierrelanoaille.fr

Sant-Pierro-la-Noualye [sã pjaːʀ la nwaj][N 1] (Saint-Pierre-la-Noaille [sɛ̃ pjɛʁ la nɔ.aj] en francês) ou de cotuma[V 1] Sant-Pierro [sã pjaːʀ][N 2] est una comena francêse[V 2] et arpetanna[V 3] du Charluês en Rouanês, que sè trôve dens le dèpartement[V 4] de Lêre[T 1] en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Le velâjo sè trovêt avèrti[V 5] dedens le Liyonês historico.

Les habitents du velâjo s’apèlont les Sant-Pierrots [le sã pja.ˈʀo] et les Sant-Pierrotes [le sã pja.ˈʀot][N 3].

Geografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le bôrg de la comena sè trôve lé-avâl[V 6] le pendolin[V 7] d’un torrâl[V 8] u bôrd drêt de Lêre dedens le Charluês a la bise du Rouanês.

Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le nom de la comena est composâ du latin SĀNCTUS PĔTRUS (« sant Pierro ») et NŎVĀLĬA — il est[V 9] un dèrivâ de NŎVĀLE (« tèrra novèlament èssartâ[V 10] ; laborâjo[V 11] ») — u singuliér avouéc l’articllo dèfeni[N 4],[V 12].

Cultura locâla et patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Hèraldica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le blâson de Sant-Pierro.

Vêre étot[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus Sant-Pierro.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Liems de dehôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononçont pletout [sã ˈpjaː.ʀo la ˈnwa.ʎɪ] en patouès du bôrd gôcho de Lêre.
    La prononciacion tradicionâla étêt avèrti [sã pjaːr la nwaj] et [sã ˈpjaː.ro la ˈnwa.ʎɪ].
    Le [r] roulâ at étâ remplaciê per le [ʀ] râcllo dens la prononciacion locâla de l’arpetan.
  2. Prononçont pletout [sã ˈpjaː.ʀo] en patouès du bôrd gôcho de Lêre.
    La prononciacion tradicionâla étêt avèrti [sã pjaːr] et [sã ˈpjaː.ro].
  3. La prononciacion tradicionâla étêt avèrti [le sã pja.ˈro] et [le sã pja.ˈrot].
  4. La Noille en 1279.
    Sanctus Petrus de Noillia en 1371.
    La Nollie u XIVémo siècllo.
    Sancti Petri de Noillia en 1412.
    Sanctus Petrus de Noaillia en 1513.
    Sainct Pierre la Noaille, Sainct Pierre la Noaillie en 1653 et 1655.
    Sainct Pierre la Nouaille en 1658.
    Saint-Pierre-la-Noaille en 1732.
    L’Unité-près-Loire, L’Unité-sur-Loire sus l’annê II de la Rèvolucion.
  5. Noliaco en 1080 et 1096.
    La Noille en 1279.
    La Nouaille u XVIIIémo siècllo.
    La Noaille en 1926.

Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciê [laːʀ] (la Loire en francês).
  2. Prononciê [tsɒː.ˈte d‿sã pjaːʀ] (le château de Saint-Pierre en francês).
    Disont arriér-més le châtiô de Sant-Pierro [tsɒː.ˈtjo d‿sã pjaːʀ] d’aprés les patouesants.
  3. Prononciê [tsɒː.ˈte d‿la ɡɒʀd] (le châtél de La Gârda en grafia sarrâ ; le château de La Garde en francês).
    Disont étot le châtiô de La Gouârda [tsɒː.ˈtjo d‿la ɡɒʀd] (le châtiô de La Gârda en grafia sarrâ) d’aprés les patouesants.
  4. Prononciê [tsɒː.ˈte d‿maʀ.sã.ˈdzjə] (le château de Marchangy en francês).
    Disont arriér-més le châtiô de Marsengié [tsɒː.ˈtjo d‿maʀ.sã.ˈdzjə] d’aprés les patouesants.
  5. Prononciê [ə.ˈɡliːz sã pjaːʀ] (l’église Saint-Pierre en francês), qu’ècrisont étot « l’eglése Sant-Pierro » en grafia sarrâ.
  6. Prononciê [tsa.ˈpɛl sãt mɒd.ˈlɛn] (la chapelle Sainte-Madeleine en francês).
  7. Prononciê [la nwaj] (La Noaille en francês), que prononçant pletout [la ˈnwa.ʎɪ] en patouès du bôrd gôcho de Lêre.

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Enfocajon et somèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta rouanârda [jã] ou [jɛ̃] de « lims » mpl.
  2. Varianta rouanârda [de.ˈɔːʀ], [di.ˈjɔːʀ] ou [djɔːʀ] (déhôr en grafia sarrâ) de « defôr » m.
  3. Varianta rouanârda [sa.ˈʀe] (sarrà en grafia sarrâ) de « sarrâye » a f.

— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta rouanârda [kɔ.ˈtœːm] f de « cotema » f, « môda » f ou « usâjo » m.
  2. Varianta rouanârda [fʀã.ˈseːz] de « francêsa » a f.
  3. Varianta rouanârda [aʀp.ˈtãn] de « arpetana » a f.
  4. Varianta rouanârda [de.paʀt.ˈmã] de « dèpartament » m.
  5. « avèrti » [a.vaʀ.ˈti] adv est le mot rouanârd por « los ôtros côps » loc adv.
  6. Varianta rouanârda [l‿ɒ.ˈva] ou [l‿o.ˈva] de « d’avâl » loc adv.
  7. « pendolin » [pã.dɔ.ˈlɛ̃] m est le mot rouanârd por « couta » f, « penta » f, « bârma » f ou « revèrs » m.
  8. « torrâl » [tø.ˈʀo] (tœrrâl en grafia sarrâ) ou [tɔ.ˈʀo] m est le mot rouanârd por « molâr » m ou « suc » m.
  9. Varianta rouanârda [j‿e] de « o est » loc v.
  10. Varianta rouanârda [e.saʀ.ˈte] (èssartà en grafia sarrâ) de « èssartâye » pp f
  11. « laborâjo » [la.bu.ˈʀaːdz] m est le mot rouanârd por « gagnâjo » m, « èrmo » m ou « vièro » m.
  12. Varianta rouanârda [ã.ˈne] f de « an » m.
  13. Varianta rouanârda [sãt mɒd.ˈlɛn] de « Senta-Madelêna » f.
  14. Varianta rouanârda [va.zi.ˈnã] (vèsinân en grafia sarrâ) de « vesenâ » f — il vôt dére « velâr » f.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciacion en arpetan rouanârd du pouent « 16. Sent-Denis » de l’ALLy retranscrita d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) Simona Vôrpâs, Un dialecte francoprovençal. Le vieux parler de Saint-Denis-de-Cabanne (Loire), Liyon, ELAH, 2006, pp. 255 [→ pyare] et 314 [→ tsåté, tsåtyô].
  3. (fr) Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. Roanne et son Arrondissement, Le Cotiô, Horvath, 1984, pp. 149-152.

— Toponimiques[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Jian-Èdmê Duforn, Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire, Mâcon, Protat, 1946, col. 643 et 904-905.
  2. (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de la Loire et du Rhône. Introduction à la toponymie, Paris, Bonneton, 1997, pp. 62, 78, 148 et 189.
  3. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume III. Formations dialectales (suite) et françaises. Errata et addenda aux trois volumes, Geneva, Droz, 1998, p. 1601, nô 28211.

— Suplèmentères[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Gzaviér Govèrt, Problèmes et méthodes en toponymie française. Essais de linguistique historique sur les noms de lieux du Roannais [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2008, pp. 793-794 [→ *noalhi = noualye].