Los Dèbats-Riviére-du-Prât
![]() |
Quél[V 1] articllo est ècrit en arpitan[V 2] forésien / ORB lârge. | ![]() |
Los Dèbats | |||||
[lu de.ˈba] | |||||
![]() Le vialâjo de vers Ligê en 2023. | |||||
![]() Blâson |
|||||
Gentilyiço | gens de vers Los Dèbatsen arpetan
gins de nomen francês | ||||
---|---|---|---|---|---|
Noms arpetans | |||||
Fôrma longe en ORB lârge | Los Dèbats-Riviére-du-Prât [lu de.ˈba ʀi.ˈveː.ri do pʀɒ], [lu de.ˈba ʀi.ˈveː.ri do pʀɑ] | ||||
Noms ètrangiérs | |||||
Nom francês | Débats-Rivière-d’Orpra [de.ba ʁi.vjɛʁ d‿ɔʁ.pʁa] | ||||
Administracion | |||||
Règion culturâla | ![]() | ||||
Règion historica | Forês | ||||
Payis | ![]() | ||||
Règion | Ôvèrgne-Rôno-Ârpes | ||||
Dèpartament | Lêre | ||||
Arrondissement | Montbréson | ||||
Entèrcomunalitât | Lêre Forês Agllomèracion | ||||
Sendeco Mandat | André Bartelomé 2020-2026 | ||||
Code postâl | 42130 | ||||
Code comena | 42084 | ||||
Dèmografia | |||||
Populacion municipâla | 160 hab. (2020 ![]() | ||||
Densitât | 47 hab./km2 | ||||
Geografia | |||||
Coordonâs | 45° 45′ 39″ bise, 3° 56′ 22″ levant | ||||
Hôtior | Min. 402 m Max. 680 m | ||||
Supèrficie | 3,41 km2 | ||||
Tipo | Comuna campagnârda | ||||
Sôl d’atraccion | Comuna en defôr de l’atraccion de les viles | ||||
Èlèccions | |||||
Dèpartamentâles | Bouenc | ||||
Lègislatives | 6éma circonscripcion | ||||
Localisacion | |||||
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Geolocalisacion sus la mapa : Lêre
Geolocalisacion sus la mapa : France
Geolocalisacion sus la mapa : France
| |||||
changiér ![]() |
Los Dèbats-Riviére-du-Prât [lu de.ˈba ʀi.ˈveː.ri do pʀɒ][N 1] (Débats-Rivière-d’Orpra [de.ba ʁi.vjɛʁ d‿ɔʁ.pʁa] en francês) ou d’habituda[V 3] Los Dèbats [lu de.ˈba] est na comuna[V 4] francêse[V 5] et arpitana[V 6] du Forês, que sè trôve dens le dèpartament de Lêre[T 1] en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.
Les três comunes[V 7] de vers Sant-Lôrent, de vers L’Hopetâr et de vers Los Dèbats fôrmont ensems[V 8] le payis de vers Solôvro[T 2].
Los habitents du vialâjo[V 9] s’apèlont les gens de vers Los Dèbats [le ʒã də.ˈve lu de.ˈba].
Geografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Le bôrg de la comuna — Ligê [li.ˈʒe] — est cachiê dens un valon ètrêt et frès u bôrd drêt de l’Anzon[T 3] dedens les montagnes du Sêr[V 10] en Forês.
Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Le nom de la comuna vint de la disputa sus l’ègzèrciço locâl de la justice entre-mié les sègnoreries de vers Rochefôrt et de vers Cosan, que fut règllâ[V 11] le per arbitrâjo du sèchâl de Forês que dècopat le tèrritouèro en doux ensems[V 12] :
- Le Prât, sus la riviére[V 13] du mémo nom, que revegnét vers Rochefôrt ;
- le résto — cognessu a-nuet[V 14] come[V 15] Los Dèbats — que tombat d’abôrd vers Cosan, pués a los[V 16] rês de France.
La nèssence de la comuna remonte a 1793[N 2].
Cultura locâla et patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Le Châtelâr[T 4],[V 17] du temps de La Tena I, opidon cèltico d’en-hôt[V 18] un èperon barrâ de 200 m de long et 50 m de lârjo avouéc des tèrrâls et des muralyes.
Hèraldica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vêre âssé[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Liems de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Prononçont âssé [lu de.ˈba ʀi.ˈveː.ri do pʀɑ] en ôtros patouès forésiens.
- Les Débats et les Rivières d’Orpra en 1776.
Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Prononciê [ˈleː.ri] (la Loire en francês).
- Prononciê [pa.ˈji də.ˈve sə.ˈloː.rə] (le pays de Solore en francês).
Prononçont âssé [pa.ˈji də.ˈve sɔ.ˈlyː.ro] en ôtros patouès arpitans. - Prononciê [l‿ã.ˈzɔ̃] (l’Anzon en francês).
- Prononciê [lə ʃa.tə.ˈlɛːʀ] (Chatelard de Ligeay en francês), qu’ècrivont âssé « Le Châtelàr » en grafia sarrâ.
Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
— Enfocajon, somèro et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- « vialâjo » [vja.ˈlaː.ʒə] m est le mot forésien por « velâr » m.
- Varianta forésièna [vil] de « veles » fpl.
- Varianta forésièna [o.ˈsi] de « asse-ben », « avouéc » et « étot » adv.
- Varianta forésièna [jã] de « lims » mpl.
- Varianta forésièna [ʀə.tʀãs.ˈkʀiː.ti] de « retranscrita » pp f.
— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Varianta forésièna [ko] ou [ke] (devant na voyèla [kə.l‿]) de « cél » a dèm m.
- Varianta forésièna [ar.pi.ˈtã] de « arpetan » m.
- « habituda » [a.bi.ˈtyː.da] f est le mot forésien por « cotema » f, « môda » f ou « usâjo » m.
- Varianta forésièna [kə.ˈmy.na] de « comena » f.
- Varianta forésièna [fʀã.ˈseː.zi] de « francêsa » a f.
- Varianta forésièna [aʀ.pi.ˈtaː.na] de « arpetana » a f.
- Varianta forésièna [kə.ˈmyn] de « comenes » fpl.
- « ensems » [ã.ˈsã] adv est le mot forésien por « ensemblo » adv.
- Varianta forésièna [vja.ˈlaː.ʒə] de « velâjo » m.
- « sêr » [seː] m est le mot forésien por « cuchient » m.
- Varianta forésièna [ʀe.ˈɡla] de « règllâye » pp f.
- « ensems » [ã.ˈsã] mpl est le mot forésien por « ensemblos » mpl.
- Varianta forésièna [ʀi.ˈveː.ri] de « reviére » f.
- « a-nuet » [a.ˈne] loc adv est le parlament forésien por « houé », « en-houé » et « enqu’houé » adv.
- Varianta forésièna [kɔm] de « coment » ou « ’ment » prèp.
- Varianta forésièna [a lu] de « ux » art mpl.
- Varianta forésièna [sa.ˈʀa] de « sarrâye » a f.
- Varianta forésièna [d‿ã.ˈn‿o] loc adv de « d’amont » loc adv.
Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Prononciacion en arpitan forésien du payis de vers Solôvro retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
- (fr) Felix Tioliér, Le Forez pittoresque et monumental. Histoire & description du département de la Loire & de ses confins, Liyon, Waltener, 1889, vol. 1, p. 304 [→ Lous Débats Rivéri dau Pra] (Liére en legne).
- (fr) D’aprés quél tèxto en patouès de vers Sant-Martin : « Facteur à la campagne » per Jôrjo Couèfèt, archives que resonont, sus le seto forezhistoire.free.fr (acutâ le 16 de novembro 2023).
- (fr) Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. Montbrison et sa Région, Le Cotiô, Horvath, 1985, p. 200.
— Toponimiques[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- (fr) Jian-Èdmê Duforn, Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire, Mâcon, Protat, 1946, col. 284 (liére en legne).
- (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de la Loire et du Rhône. Introduction à la toponymie, Paris, Bonneton, 1997, pp. 127, 147 et 158.
— Suplèmentères[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]