Mont-Chesâl
Mâlchesâl
![]() |
Çt’articllo est ècrit en arpetan rouanârd / ORB lârge. | ![]() |
Mont-Chesâl | |||||
[mɔ̃ tsi.ˈzɔ], [mɔ̃ tsi.ˈzɒ], [mɔ̃ tsi.ˈzo] | |||||
Vua du vilâjo de Mont-Chesâl en jouin 2004. | |||||
Gentilyiço | Mont-Chesalien, Mont-Chesaliènaen arpetan
Malécazalien, Malécazalienneen francês | ||||
---|---|---|---|---|---|
Noms arpetans | |||||
En ORB sarrâ | Mont-Chésâl | ||||
Nom arpetan historico | Mâlchesâl [ma.tsi.ˈzɔ], [ma.tsi.ˈzɒ], [mo.tsi.ˈzo] Mâlchésâlen ORB sarrâ | ||||
Noms ètrangiérs | |||||
Nom latin (racena) | MălusetCăsālis | ||||
Nom francês | Machézal [ma.ʃe.zal] | ||||
Administracion | |||||
Règion culturâla | ![]() | ||||
Règion historica | Rouanês(dens le Biôjolês historico) | ||||
Payis | ![]() | ||||
Règion | Ôvèrgne-Rôno-Ârpes | ||||
Dèpartament | Lêre | ||||
Arrondissement | Rouana | ||||
Entèrcomunalitât | Comunôtât de comunes du Payis entre-mié Lêre et Rôno | ||||
Sendeco Mandat | Biatris Fornèla 2020-2026 | ||||
Code postâl | 42114 | ||||
Code comena | 42128 | ||||
Dèmografia | |||||
Populacion municipâla | 395 hab. (2020 ![]() | ||||
Densitât | 28 hab./km2 | ||||
Geografia | |||||
Coordonâs | 45° 55′ 21″ bise, 4° 18′ 11″ levant | ||||
Hôtior | Min. 470 m Max. 882 m | ||||
Supèrficie | 13,88 km2 | ||||
Tipo | Comuna campagnârda | ||||
Sôl d’atraccion | Comuna en defôr de l’atraccion de les viles | ||||
Èlèccions | |||||
Dèpartamentâles | Canton du Cotiô | ||||
Lègislatives | 6éma circonscripcion | ||||
Localisacion | |||||
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Geolocalisacion sus la mapa : Lêre
Geolocalisacion sus la mapa : France
Geolocalisacion sus la mapa : France
| |||||
changiér ![]() |
Mont-Chesâl[N 1],[V 1] [mɔ̃ tsi.ˈzɔ][N 2] (Machézal [ma.ʃe.zal] en francês) est na comuna[V 2] francêse[V 3] et arpetana du Rouanês dens le Biôjolês historico, que sè trôve dens le dèpartament de Lêre[T 1] en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.
Tant qu’en 1846, Mont-Chesâl étâve na vesinâ[V 4] de Chirâs-Simond.
Los habitents du vilâjo[V 5] s’apèlont los Mont-Chesaliens [lo mɔ̃ tsi.za.ˈjɛ̃] et les Mont-Chesaliènes [lə mɔ̃ tsi.za.ˈjɛ.nə][N 3].
Geografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Le bôrg de la comuna sè trôve sus la pendua[V 6] d’un torrâl[V 7] de les montagnes de Madin[T 2],[V 8] u vent[V 9] du Rouanês.
Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Le nom de la comuna est composâ du latin MĂLUS (« môvés, crouyo ») et CĂSĀLIS (« de mêson ») — d’ont que[V 10] vint l’arpetan chesâl (« ruines (d’una mêson), mâltrua mêson ») — que vôt dére « môvéses ruines, môvése[V 11] mâltrua mêson ».
Pendent le Moyen Âjo, le nom arpetan d’origina — Mâlchesâl [ma.tsi.ˈzɔ] — sè change per èchanjo de la premiére partia du nom « mâl » per la parola[V 12] arpetana mont, que côse arriér-més le changement de sa significacion (« montagne de les ruines, montagne de la mâltrua mêson »)[N 4].
Cultura locâla et patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Vêre étot[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Liems de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Ècrisont arriér-més « Mont-Chésâl » en grafia sarrâ.
Les ôtres vês, s’apelâve Mâlchesâl [ma.tsi.ˈzɔ], [ma.tsi.ˈzɒ] ou [mo.tsi.ˈzo] d’aprés los patouesants, qu’ècrisont étot « Mâlchésâl » en grafia sarrâ. - Prononçont arriér-més [mɔ̃ tsi.ˈzɒ] ou [mɔ̃ tsi.ˈzo] d’aprés los patouesants.
- Ècrisont étot « los Mont-Chésaliens et les Mont-Chésaliènes » en grafia sarrâ.
- Mastallo, var. Mascallo a liére *Mascasallo u XIémo siècllo, copia du XVIémo siècllo.
Malchasal en 1203-1215 et 1225.
Malchazal en 1203-1215.
Mala Casale en 1315.
Machesal en 1362.
Malchasaux en 1394.
Monchasal en 1427.
Machizal, Machezal en 1614.
Maschezal u XVIIIémo siècllo
Mas Chezal u XVIIIémo siècllo.
Machezal en 1789.
Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Prononciê [ˈlɑˑɛ.ri] (la Loire en francês).
- Prononciê [mɔ̃.ˈta.ɲə d‿ma.ˈdɛ̃] nom colèctif (les monts de Tarare en francês).
- Prononciê [e.ˈliː.zi sã ˌdzã.ba.ˈtiːs] (l’église Saint-Jean-Baptiste en francês), qu’ècrisont arriér-més « l’églése Sant-Jian-Baptisso » en grafia sarrâ.
Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
— Enfocajon et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Varianta rouanârda [vɥa] de « viua » f.
- Varianta rouanârda [sa.ˈrɔ] de « sarrâye » a f.
- Varianta rouanârda [kɔ.ˈmyː.nə] de « comenes » fpl.
- Varianta rouanârda [ˈviː.lə] de « veles » fpl.
- Varianta rouanârda [jã] de « lims » mpl.
- Varianta rouanârda [var] de « vâl » f.
- Varianta rouanârda [rə.trãs.ˈkriː.ti] de « retranscrita » pp f.
— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- « les ôtres fês » [lə.ˈz‿ɔː.trə vɑˑɛ] loc adv est le parlar rouanârd por « los ôtros côps » loc adv.
- Varianta rouanârda [kɔ.ˈmyː.na] de « comena » f.
- Varianta rouanârda [frã.ˈseː.zi] de « francêsa » a f.
- Varianta rouanârda [va.zi.ˈnɔ] (vèsinâ en grafia sarrâ) de « vesenâ » f — il vôt dére « velâr » m.
- Varianta rouanârda [vi.ˈlaːdz] de « velâjo » m.
- « pendua » [pɛ̃.ˈdɥa] f est la parola rouanârda por « couta » f, « penta » f, « bârma » f ou « revèrs » m.
- « torrâl » [tœ.ˈrɔ] (tœrrâl en grafia sarrâ) m est la parola rouanârda por « molâr » m ou « suc » m.
- « madin » [ma.ˈdɛ̃] m est la parola rouanârda por « levant » m.
- « vent » [vɛ̃] m est la parola rouanârda por « mié-jorn » m.
- « d’ont que » [ˈd‿ɔ̃.k‿] loc adv entèrrog est le parlar rouanârd por « de yô que » loc adv entèrrog.
- Varianta rouanârda [mo.ˈveː.zi] de « môvésa » a f.
- « parola » [pa.ˈrœː.la] (parœla en grafia sarrâ) f est la parola rouanârda por « mot » m.
- Varianta rouanârda [sã ˌdzã.ba.ˈtiːs] de « Sant-Jian-Baptisto » m.
Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Prononciacion en arpetan rouanârd de la Vâr de la reviére de Tarâro retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
- (fr) F.E.D. de l’Ècllèriê, Chansons, Contes, Poésies de Traditions Populaires du Val de Turdine. bilingue, Tarâro, Imprimerie Vignon & Cie, 1985, p. 109 (liére en legne).
- (fr) Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. Roanne et son Arrondissement, Le Cotiô, Horvath, 1984, pp. 487-488.
— Toponimiques[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- (fr) Jian-Èdmê Duforn, Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire, Mâcon, Protat, 1946, col. 509-510 (liére en legne).
- (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de la Loire et du Rhône. Introduction à la toponymie, Paris, Bonneton, 1997, p. 169.
- (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume III. Formations dialectales (suite) et françaises. Errata et addenda aux trois volumes, Geneva, Droz, 1998, p. 1405, nô 25732.
— Suplèmentères[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]