Sant-Aferin-de-Lê

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Sant-Saforin

Çt’articllo est ècrit en arpetan rouanârd / ORB lârge. Le blâson de la vila de Rouana


Dêt pas étre mâl-prês por Sant-Âferin.
Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Sant-Saforin et .
Sant-Aferin
[ˌsã.t‿a.fə.ˈʀɛ̃], [ˌsã.t‿a.fə.ˈʀẽ]
[ˌsã.t‿a.fə.ˈrɛ̃], [ˌsã.t‿a.fə.ˈrẽ]

Sant-Aferin-de-Lê
Vua du bôrg de Sant-Aferin en mê 2019.
Blâson de Sant-Aferin
Blâson

Gentilyiço Aferinouès, Aferinouèseen arpetan

Symphorinois, Symphorinoiseen francês

Noms arpetans
Fôrma longe
en ORB lârge
Sant-Aferin-de-Lê

[ˌsã.t‿a.fə.ˈʀɛ̃ d‿laˑɛ]
[ˌsã.t‿a.fə.ˈrɛ̃ d‿laˑɛ],

[ˌsã.t‿a.fə.ˈʀẽ də laː]
[ˌsã.t‿a.fə.ˈrẽ də laː]
Nom arpetan historico Sant-Saforin

[sã sa.fu.ˈrĩ]
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Sānctus Symphŏrĭānus dē Lāĭda
Nom francês Saint-Symphorien-de-Lay

[sɛ̃ sɛ̃.fɔ.ʁjɛ̃ də lɛ]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Rouanês(dens le
Biôjolês historico)
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Lêre
Arrondissement Rouana
Entèrcomunalitât Comunôtât de comunes du Payis entre-mié Lêre et Rôno
(sièta)
Sendeco
Mandat
Domenica Gé
2020-2026
Code postâl 42470
Code comena 42289
Dèmografia
Populacion
municipâla
1 923 hab. (2020 en ôgmentacion de 1,37 % per rapôrt a 2015)
Densitât 57 hab./km2
Geografia
Coordonâs 45° 56′ 55″ bise, 4° 12′ 45″ levant
Hôtior Min. 305 m
Max. 621 m
Supèrficie 33,57 km2
Tipo Comuna campagnârda
Sôl d’atraccion Rouana
(comuna de la corona)
Èlèccions
Dèpartamentâles Canton du Cotiô
Lègislatives 6éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa de Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Sant-Aferin
Geolocalisacion sus la mapa : Lêre
Vêde dessus la mapa topografica de Lêre
Sant-Aferin
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Sant-Aferin
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Sant-Aferin
Lims
Seto Vouèbe stsymphoriendelay.fr

Sant-Aferin-de-Lê[N 1],[V 1] [ˌsã.t‿a.fə.ˈʀɛ̃ d‿laˑɛ][N 2] (Saint-Symphorien-de-Lay [sɛ̃ sɛ̃.fɔ.ʁjɛ̃ də lɛ] en francês) ou de cotuma[V 2] Sant-Aferin [ˌsã.t‿a.fə.ˈʀɛ̃][N 3] est na comuna[V 3] francêse[V 4] et arpetana du Rouanês dens le Biôjolês historico, que sè trôve dens le dèpartament de Lêre[T 1] en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Los habitents du vilâjo[V 5] s’apèlont los Aferinouès [lo.z‿a.fə.ʀi.ˈnwa] et les Aferinouèses [lə.z‿a.fə.ʀi.ˈnwaː.zə][N 4].

Geografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le bôrg de la comuna sè trôve sus le replat de Sant-Aferin qu’est en-hôt[V 6] du bôrd drêt de la reviére de Gant[T 2] u vent[V 7] du Rouanês.

Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le nom de la comuna est composâ du latin SĀNCTUS SYMPHŎRĬĀNUS (« sant Aferin »)[N 5] et *LĀĬDA (« colidor de bôsc[V 8] ; charriére pèrciêe dens un bôsc »)[N 6].

Pendent le Moyen Âjo, la prononciacion du nom arpetan d’origina — Sant-Saforin [sã sa.fu.ˈrĩ] — sè change per aferésa de la lètra « s » et per la rèduccion de [u] pas accentuâ que vint [ə] dens la fôrma d’a-nuet[V 9].

Por cen qu’est l’èvolucion du nom , dêvont vêre les enformacions de més dens l’articllo sus çta comuna.

Cultura locâla et patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Hèraldica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le blâson de Sant-Aferin.

Vêre étot[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus Sant-Aferin.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Liems de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Les ôtres vês, s’apelâve Sant-Saforin [sã sa.fu.ˈrĩ].
  2. Prononçont étot [ˌsã.t‿a.fə.ˈʀẽ də laː] d’aprés los patouesants.
    Les ôtres vês, la prononciacion tradicionâla ére [ˌsã.t‿a.fə.ˈrɛ̃ d‿laˑɛ] et [ˌsã.t‿a.fə.ˈrẽ də laː].
    Le [r] roulâ at étâ remplaciê per le [ʀ] râcllo dens la prononciacion locâla de l’arpetan.
  3. Prononçont arriér-més [ˌsã.t‿a.fə.ˈʀẽ] d’aprés los patouesants.
    Les ôtres vês, la prononciacion tradicionâla ére [ˌsã.t‿a.fə.ˈrɛ̃] et [ˌsã.t‿a.fə.ˈrẽ].
  4. Les ôtres vês, la prononciacion tradicionâla ére [lo.z‿a.fə.ri.ˈnwa] et [lə.z‿a.fə.ri.ˈnwaː.zə].
  5. Sancto Simphoriano de Lay u XIémo siècllo, copia du XVIémo siècllo.
    Sancto Symphoriano de Lay en 1287.
    Sancti Simphoriani de Lay en 1380.
    Sainct Safourin en 1518.
    Sainct Symphorien de Laye en 1614.
    Saint-Simphorien de Lay en 1682.
    Symphorien-de-Lay sus l’an II de la Rèvolucion.
  6. Lay en 1078, 1268, u XIVémo siècllo, en 1555 et u XVIIIémo siècllo.
    Laium en 1202.
    Lahaen en 1219.
    Layo en 1231.
    Laya en 1260-1317.
    Laye en 1743.

Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciê [ˈlaˑɛ.ʀɪ] (la Loire en francês).
  2. Prononciê [ʀə.ˈviː.ʀɪ d‿ɡã] (le Gand en francês).
  3. Prononciê [e.ˈliː.zɪ d‿la pa.ˈʀœ.tsɪ ˌsã.t‿a.fə.ˈʀɛ̃] (l’église paroissiale Saint-Symphorien en francês), qu’ècrisont étot « l’églése de la parœche Sant-Aferin » en grafia sarrâ.
  4. Prononciê [ʀə.ˈlaˑɛ d‿la ˈteː.ta ˈnaˑɛ.ʀɪ] (le relais de la Tête Noire en francês).
  5. Prononciê [tsɔː.ˈtjo d‿pa.ˈʀaˑɛ] (le château de Peray en francês).
  6. Prononciê [maˑɛ.ˈzɔ̃ d‿lə mã.ˈsɔːʀ.də] (la maison des Mansardes en francês).
  7. Prononciê [ʀə.ˈlaˑɛ d‿la ˈpuːs.t‿a lo tsi.ˈvo] (le relais de la Poste au Chevaux en francês), qu’ècrisont arriér-més « le relê de la Pôst’a los Chévâls » en grafia sarrâ.
  8. Prononciê [pɔ̃ d‿la ˈʀœ.tsɪ] (la viaduc de la Roche en francês), qu’ècrisont étot « le pont de la Rœche » en grafia sarrâ.

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Enfocajon et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta rouanârda [vɥa] de « viua » f.
  2. Varianta rouanârda [kɔ.ˈmyː.nə] de « comenes » fpl.
  3. Varianta rouanârda [jã] de « lims » mpl.
  4. Varianta rouanârda [vaʀ] de « vâl » f.
  5. Varianta rouanârda [ʀə.tʀãs.ˈkʀiː.tɪ] de « retranscrita » pp f.

— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. « les ôtres fês » [lə.ˈz‿ɔː.tʀə vaˑɛ] loc adv est le parlar rouanârd por « los ôtros côps » loc adv.
  2. Varianta rouanârda [kœ.ˈtyː.ma] (cœtuma en grafia sarrâ) f de « cotema » f, « môda » f ou « usâjo » m.
    Varianta rouanârda [sa.ˈʀɔ] de « sarrâye » a f.
  3. Varianta rouanârda [kɔ.ˈmyː.na] de « comena » f.
  4. Varianta rouanârda [fʀã.ˈseː.zɪ] de « francêsa » a f.
  5. Varianta rouanârda [vi.ˈlaːdz] de « velâjo » m.
  6. Varianta rouanârda [ɛ̃.ˈn‿o] de « d’amont » loc adv.
  7. « vent » [vɛ̃] m est la parola rouanârda por « mié-jorn » m.
  8. Varianta rouanârda [boː] de « bouesc » m.
  9. « d’a-nuet » [d‿aː.ˈne] loc a env est le parlar rouanârd por « d’ora » loc a env.
  10. Varianta rouanârda [ˌsã.t‿a.fə.ˈʀɛ̃] de « Sant-Saforin » m.
  11. Varianta rouanârda [tsɔː.ˈtjo] de « châtél » m.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciacion en arpetan rouanârd de la Vâr de la reviére de Tarâro retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) F.E.D. de l’Ècllèriê, Chansons, Contes, Poésies de Traditions Populaires du Val de Turdine. bilingue, Tarâro, Imprimerie Vignon & Cie, 1985, p. 110 (liére en legne).
  3. (fr) Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. Roanne et son Arrondissement, Le Cotiô, Horvath, 1984, pp. 504-508.

— Toponimiques[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Gzaviér Govèrt, Problèmes et méthodes en toponymie française. Essais de linguistique historique sur les noms de lieux du Roannais [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2008, pp. 573-574.
  2. (fr) Jian-Èdmê Duforn, Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire, Mâcon, Protat, 1946, col. 483 (liére en legne) et 920.
  3. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume Ier. Formations préceltiques, celtiques, romanes, Geneva, Droz, 1990, p. 564, nô 9196.
  4. (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de la Loire et du Rhône. Introduction à la toponymie, Paris, Bonneton, 1997, p. 200.
  5. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume III. Formations dialectales (suite) et françaises. Errata et addenda aux trois volumes, Geneva, Droz, 1998, p. 1603, nô 28227.

— Suplèmentères[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]