Sant-Gèrman-la-Vâr

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Sant-Gèrman-la-Vâl[1],[2],[3]

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Sant-Gèrman, Sant Gèrman et Gèrman.
Vielye mêson a pants de bouesc sus un plâtro de vers Sant-Gèrman.

Sant-Gèrman-la-Vâr[Nota 1],[1],[2],[3] [sã ʒaʁ.ˈmæ̃ː la vɒʁ][Nota 2],[3] (Saint-Germain-Laval en francês) ou ben més simplament Sant-Gèrman[Nota 3],[1],[2] [sã ʒaʁ.ˈmæ̃ː][Nota 4],[3] est na comena francêsa et arpetana du Forês dedens lo Rouanês historico, que sè trôve dens lo dèpartament de la Lêre en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Los habitents du vialâjo sont apelâs los Gèrmanouès [lu ʒaʁ.ma.ˈnwɒ] et les Gèrmanouèses [le ʒaʁ.ma.ˈnwɒːz][Nota 5],[2].

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Ècrivont arriér-més Sant-Gèrmàn-la-Vâr en grafia sarrâye.
    Les ôtres vês, s’apelâve Sant-Gèrman-la-Vâl [sã ʒar.ˈmã la va].
  2. Les ôtres vês, prononciêvont probâblament [sã ʒar.ˈmã la var] ou ben [sã ʒar.ˈmæ̃ː la vɒr].
  3. Ècrivont étot Sant-Gèrmàn en grafia sarrâye.
  4. Les ôtres vês, prononciêvont probâblament [sã ʒar.ˈmã] ou ben [sã ʒar.ˈmæ̃ː].
  5. Les ôtres vês, prononciêvont probâblament [lu ʒar.ma.ˈnwɒ] et [le ʒar.ma.ˈnwɒː.ze] ou ben [le ʒaʁ.ma.ˈnwɒː.ze].

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. 1,01,1  et 1,2(fr) Jian-Èdmê Duforn - « Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire », Mâcon, Protat, 1946, col. 875-876. Liére en legne.
  2. 2,02,12,2  et 2,3(fr) « Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. Roanne et son Arrondissement », Le Cotél, Horvath, 1984, p. 381-386.
  3. 3,03,13,2  et 3,3(fr) Gzaviér Govèrt - « Problèmes et méthodes en toponymie française. Essais de linguistique historique sur les noms de lieux du Roannais » [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2008, p. 848 et pués 1002-1003.