L’Agrel

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
(Redirigiê dês La Gresle)
Çt’articllo est ècrit en arpetan rouanârd / ORB lârge. Le blâson de la vila de Rouana


Dêt pas étre mâl-prês por Agrel.
L’Agrel
[l‿a.ˈɡʀəl]
[l‿a.ˈɡrəl]

L’Agrel
L’Agrel, vu depués la Madona de L’Agrel u printemps.
Blâson de L’Agrel
Blâson

Gentilyiço Greliér, Greliéreen arpetan

Greslois, Gresloiseen francês

Noms ètrangiérs
Nom francês La Gresle [la gʁɛl]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Rouanês(dens le
Biôjolês historico)
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Lêre
Arrondissement Rouana
Entèrcomunalitât Charluè-Bèrmont Cumunôtât
Sendeco
Mandat
Isabèla Dugelèta
2020-2026
Code postâl 42460
Code comena 42104
Dèmografia
Populacion
municipâla
867 hab. (2020 en ôgmentacion de 3,96 % per rapôrt a 2015)
Densitât 59 hab./km2
Geografia
Coordonâs 46° 04′ 35″ bise, 4° 16′ 59″ levant
Hôtior Min. 371 m
Max. 662 m
Supèrficie 14,75 km2
Tipo Cumena campagnârda
Sôl d’atraccion Rouana
(cumena de la corona)
Èlèccions
Dèpartamentâles Canton de Charluè
Lègislatives 6éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa de Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
L’Agrel
Geolocalisacion sus la mapa : Lêre
Vêde dessus la mapa topografica de Lêre
L’Agrel
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
L’Agrel
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
L’Agrel
Lims
Seto Vouèbe mairielagresle.fr

L’Agrel [l‿a.ˈɡʀəl][N 1],[V 1] (La Gresle [la gʁɛl] en francês) est una cumena[V 2] francêse[V 3] et arpetana du Rouanês dedens le Biôjolês historico, que sè trôve dens le dèpartement[V 4] de Lêre[T 1] en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Greliérs [lo ɡʀə.ˈli] et les Greliéres [le ɡʀə.ˈliːʀ][N 2].

Geografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le bôrg de la cumena sè trôve sus un torrâl[V 5] qu’est d’amont la crosa de Trambosan[T 2],[V 6], entre-mié la plana du Rouanês et los pendolins[V 7] de sêr[V 8] de los[V 9] monts du Hiôt-Biôjolês u matin[V 10] du Rouanês. Depués[V 11] doux-três cemes[V 12] de L’Agrel, ils ant una bèla vua[V 13] dessus le bachèt rouanês, les montagnes de Sêr, los monts de la Madelêna et le Biôjolês vesin[V 14].

Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le nom de la cumena vint d’abôrd du bâs latin *ĀCRĬFŎLĒTĀS — Agroledas en 882 — qu’est le plurâl de *ĀCRĬFŎLĒTA (« endrêt plantâ, ensems d’agrels[V 15] »).

Pendent le Moyen Âjo, çtu[V 16] nom at étâ remplaciê per la fôrma locâla agrel[V 17] du nom d’âbrolin u singuliér avouéc l’articllo dèfeni[N 3].

Pués-ce[V 18], le nom arpetan at étâ mâl-prês por « La Gresle » per los Francês, que l’ant mancâblament[V 19] raprochiê u viely francês gresle (« grêla »).

Cultura locâla et patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  • l’égllése Noutra-Dama-d’Oût[T 3] ;
  • la Madona de L’Agrel[T 4].

Hèraldica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le blâson de L’Agrel.

Vêre étot[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus L’Agrel.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Liems de dehôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. La prononciacion tradicionâla étêt avèrti [l‿a.ˈɡrəl].
    Le [r] roulâ at étâ remplaciê per le [ʀ] râcllo dens la prononciacion locâla de l’arpetan.
  2. La prononciacion tradicionâla étêt avèrti [lo ɡrə.ˈli] et [le ɡrə.ˈliːr].
  3. La Grilla en 1219.
    Lagrille u XIVémo siècllo.
    La Grelhe devant 1412 et u XVIémo siècllo.
    La Gresle en 1513, 1679 et u XVIIIémo siècllo.
    Lagrelle en 1789.

Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciê [lɒːʀ] (la Loire en francês).
  2. Prononciê [kʀuːz də tʀã.bɔ.ˈzã] (la vallée du Trambouzan en francês).
  3. Prononciê [e.ˈɡliːz ntə daːm d‿u] (l’église Notre-Dame-de-l’Assomption en francês), qu’ècrisont étot « l’églése Noutra-Dama-d’Oût » en grafia sarrên.
  4. Prononciê [ma.ˈdœn də l‿a.ˈɡʀəl] (la Madone de La Gresle en francês), qu’ècrisont arriér-més « la Madœna de L’Agrel » en grafia sarrên.

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Enfocajon et somèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta rouanârda [pʀã.ˈtɛ] (printèmps en grafia sarrên) de « printemps » m ou « forél » m.
  2. Varianta rouanârda [sa.ˈʀẽ] de « sarrâye » a f.
  3. Varianta rouanârda [jẽ] de « lims » mpl.
  4. Varianta rouanârda [di.ˈjo] (déhôr en grafia sarrên) de « defôr » m.

— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. « avèrti » [a.vaʀ.ˈti] adv est le muet rouanârd por « los ôtros côps » loc adv.
    Varianta rouanârda [mwø] de « mot » m.
  2. Varianta rouanârda [cœ.ˈmɛːn] de « comena » f.
  3. Varianta rouanârda [fʀã.ˈseːz] de « francêsa » a f.
  4. Varianta rouanârda [de.paʀ.tə.ˈmẽ] de « dèpartament » m.
  5. « torrâl » [tø.ˈʀɒ] (tœrrâl en grafia sarrên) m est le muet rouanârd por « molâr » m ou « suc » m.
  6. « crosa » [kʀuːz] f est le muet rouanârd por « valâ » f ou « comba » f.
  7. « pendolins » [pẽ.dɔ.ˈlã] mpl est le muet rouanârd por « rependues » fpl.
  8. « de sêr » [də saː] loc a est le parlement rouanârd por « cuchientenc, -enche » a.
    Varianta rouanârda [paʀ.lə.ˈmẽ] de « parlament » m.
  9. Varianta rouanârda [də lo] de « des » art mpl.
  10. « matin » [ma.ˈtã] m est le muet rouanârd por « levant » m.
  11. « depués » [di.ˈpø] (dépués en grafia sarrên) prèp est le muet rouanârd por « dês » prèp.
  12. « cemes » [sœːm] fpl est le muet rouanârd por « bèques » fpl, « créts » mpl ou « sonjons » mpl.
  13. Varianta rouanârda [vy] de « viua » f.
  14. Varianta rouanârda [va.ˈzã] (vèsin en grafia sarrên) de « vesin » a m.
  15. « ensems » [ẽ.ˈsẽ] m est le muet rouanârd por « ensemblo » m.
    Varianta rouanârda [a.ˈɡʀəl] de « agreblos » mpl.
  16. Varianta rouanârda [sty] (devant una voyèla [st‿]) de « cél » a dèm m.
  17. Varianta rouanârda [a.ˈɡʀəl] de « agreblo » m.
  18. Varianta rouanârda [pø‿s] de « pués-cen » adv.
  19. « mancâblament » [mã.kɒ.blə.ˈmẽ] (mancâblement en grafia sarrên) adv est le muet rouanârd por « probâblament » adv.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciacion en arpetan rouanârd du pouent « 21. Cotôro » de l’ALLy retranscrita d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr)(frp) Louis Mèrciér, Les Contes de Jean-Pierre. Édition bilingue (francoprovençal-français), Liyon, LivresEMCC, 2011, vol. 1, pp. 29 [→ Grelis], 53, 59, 61, 69 et 167 [→ Lagreule].
  3. (fr)(frp) Louis Mèrciér, Les Contes de Jean-Pierre. Édition bilingue (francoprovençal-français), Liyon, LivresEMCC, 2011, vol. 2, pp. 79 et 147 [→ agreule].
  4. (fr) Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. Roanne et son Arrondissement, Le Cotiô, Horvath, 1984, pp. 67-68.

— Toponimiques[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Jian-Èdmê Duforn, Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire, Mâcon, Protat, 1946, col. 805 (liére en legne).
  2. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume Ier. Formations préceltiques, celtiques, romanes, Geneva, Droz, 1990, p. 332, nô 5389 (liére en legne).
  3. (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de la Loire et du Rhône. Introduction à la toponymie, Paris, Bonneton, 1997, pp. 6-7, 11 et 142.

— Suplèmentères[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]