Aller au contenu

Bèrmont (Rouanês)

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
(Redirigiê dês Belmont-de-la-Loire)

Bélmont

Cet’articllo est ècrit en arpetan rouanârd / ORB lârge. Le blâson de la vila de Rouana


Bèrmont
[baʀ.ˈmɔ̃], [baʀ.ˈmɒ̃]
[bar.ˈmɔ̃], [bar.ˈmɒ̃]

Bèrmont (Rouanês)
La mêson cumena de Bèrmont.
Blâson de Bèrmont
Blâson

Gentilyiço Bèrmoniôd, Bèrmoniôdaen arpetan

Belmontais, Belmontaiseen francês

Noms arpetans
En viely arpetan Belmont
Nom arpetan historico Bélmont

[bɛl.ˈmɔ̃], [bɛl.ˈmɒ̃]
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Bellus mōns
Nom francês Belmont-de-la-Loire

[bɛl.mɔ̃.də.la.lwaʁ]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Rouanês(dens los Liyonês, Mâconês
et Biôjolês historicos)
Payis Drapél de la France France
Règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Lêre
Arrondissement Rouana
Entèrcomunalitât Charluè-Bèrmont Cumunôtât
Sendeco
Mandat
Jian-Luc Matrê
2020-2026
Code postâl 42670
Code comena 42015
Dèmografia
Populacion
municipâla
1 448 hab. (2021 en diminucion de 4,86 % per rapôrt a 2016)
Densitât 61 hab./km2
Geografia
Coordonâs 46° 09′ 57″ bise, 4° 20′ 50″ levant
Hôtior Min. 402 m
Max. 822 m
Supèrficie 23,71 km2
Tipo Cumena campagnârda a mêsons èscartêns
Unitât urbèna Dehôr l’unitât urbèna
Sôl d’atraccion Dehôr l’atraccion de les viles
Èlèccions
Dèpartamentâles Canton de Charluè
Lègislatives 6éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion dessus la mapa : Ârvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa d’Ârvèrgne-Rôno-Ârpes
Bèrmont
Geolocalisacion dessus la mapa : Lêre
Vêde dessus la mapa topografica de Lêre
Bèrmont
Geolocalisacion dessus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Bèrmont
Geolocalisacion dessus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Bèrmont
Lims
Seto Vouèbe belmontdelaloire.fr

    Bèrmont[N 1],[V 1] [baʀ.ˈmɔ̃][N 2] (Belmont-de-la-Loire [bɛl.mɔ̃.də.la.lwaʁ] en francês) est una cumena[V 2] francêse[V 3] et arpetana du Rouanês dedens los Liyonês, Mâconês et Biôjolês historicos, qu’o sè trôve dens le dèpartement[V 4] de Lêre[T 1] en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes.

    Los habitents du velâjo s’apèlont los Bèrmoniôds [lo baʀ.mɔ.ˈnjo] et les Bèrmoniôdes [le baʀ.mɔ.ˈnjoːd][N 3].

    Le bôrg de la cumena sè trôve a 526 m de hiôt sus un torrâl[V 5] qu’est d’amont la crosa[V 6] de la gota d’Âron[T 2],[V 7] u cuer[V 8] de los[V 9] monts du Hiôt-Biôjolês a la bise du Rouanês.

    Le nom de la cumena vint du latin BELLUS MŌNS brâvo mont »).

    Atèstacions historiques (sèlèccion)


    Pendent le Moyen Âjo, la lètra « l » du nom arpetan d’origina  Bélmont [bɛl.ˈmɔ̃][1]  at étâ rotacisên[V 10] en patouès arpetan.

    Cultura locâla et patrimouèno

    [changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

    Endrêts et monuments

    [changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
    Le blâson de Bèrmont.

    Wikimedia Commons propôse de documents multimèdia libros sus Bèrmont.

    Notes et rèferences

    [changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
    1. O s’apelêt avèrti Bélmont [bɛl.ˈmɔ̃], qu’ils prononçant arriér-més [bɛl.ˈmɒ̃] d’aprés los patouesants.
    2. Ils prononçont étot [baʀ.ˈmɒ̃] d’aprés los patouesants.
      La prononciacion tradicionâla étêt avèrti [bar.ˈmɔ̃] et [bar.ˈmɒ̃].
      Le [r] roulâ at étâ remplaciê per le [ʀ] râcllo dens la prononciacion locâla de l’arpetan.
    3. La prononciacion tradicionâla étêt avèrti [lo bar.mɔ.ˈnjo] et [le bar.mɔ.ˈnjoːd].
    1. Prononciê [lɒːʀ] (la Loire en francês).
    2. Prononciê [ˌɡɔt.d‿ɒ.ˈʀɔ̃] (l’Aaron en francês).
    3. Prononciê [tsa.ˈpɛl sã.ˈɡloːd] (la chapelle Saint-Claude en francês), qu’ils ècrisont arriér-més « la chapèla Sant-Glôdo » en grafia sarrên.
    4. Prononciê [e.ˈɡliːz sã.kʀə.ˈtul] (l’église Saint-Christophe en francês), qu’ils ècrisont étot « l’églése Sant-Cretôl » en grafia sarrên.

    — Enfocajon et somèro

    [changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
    1. Varianta rouanârda [maː.ˌzɔ̃.cœ.ˈmɛn] de « mêson comena » loc nom f.
    2. Varianta rouanârda [es.kaʀ.ˈtẽ] de « èpatâyes » ou « ècartâyes » a fpl.
    3. « dehôr » [di.ˈjo] (déhôr en grafia sarrên) prèp est le muet rouanârd por « en defôr de » loc prèp.
    4. Varianta rouanârda [sa.ˈʀẽ] de « sarrâye » a f.
    5. Varianta rouanârda [jẽ] de « lims » mpl.
    6. Varianta rouanârda [di.ˈjo] (déhôr en grafia sarrên) de « defôr » m.
    1. « avèrti » [a.vaʀ.ˈti] adv est le muet rouanârd por « los ôtros côps » loc adv.
      Varianta rouanârda [mwø] de « mot » m.
    2. Varianta rouanârda [cœ.ˈmɛn] de « comena » f.
    3. Varianta rouanârda [fʀã.ˈseːz] de « francêsa » a f.
    4. Varianta rouanârda [de.paʀ.tə.ˈmẽ] de « dèpartament » m.
    5. « torrâl » [tø.ˈʀɒ] (tœrrâl en grafia sarrên) m est le muet rouanârd por « molâr » m ou « suc » m.
    6. « crosa » [kʀuːz] f est le muet rouanârd por « valâ » f ou « comba » f.
    7. « gota » [ɡɔt] f est le muet rouanârd por « rio » m ou « tèrrâl » m.
    8. Varianta rouanârda [cœʀ] de « côr » m.
    9. Varianta rouanârda [də lo] de « des » art mpl.
    10. Varianta rouanârda [rɔ.ta.si.ˈzẽ] de « rotacisâye » pp f.
    11. Varianta rouanârda [sã.kʀə.ˈtul] de « Sant-Cristofllo » m.
    1. Prononciacion en arpetan rouanârd du pouent « 21. Cotouro » de l’ALLy retranscrita d’aprés la nôrma AFE.
    2. (fr)(frp) Louis Mèrciér, Les Contes de Jean-Pierre. Édition bilingue (francoprovençal-français), Liyon, LivresEMCC, 2011, vol. 1 et 2, pp. 45 [→ Barmont], 51 et 53.
    3. (fr) Gusto a Combi, Dictionnaire du patois de Belleroche (Loire), Dijon, 1994, p. 403 [→ Barman].
    4. (fr) Domenico Stich, Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, p. 487.
    5. (fr) Domenico Stich, Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal, Tonon, Le Carré, 2003, pp. 162 et 394.
    6. (fr) Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. Roanne et son Arrondissement, Le Cotiô, Horvath, 1984, pp. 54-57.
    1. (fr) Jian-Èdmê Duforn, Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire, Mâcon, Protat, 1946, col. 19 et 52-53 (liére en legne).
    2. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume II. Formations non-romanes ; formations dialectales, Geneva, Droz, 1991, p. 1162, nô 21723.
    3. (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de la Loire et du Rhône. Introduction à la toponymie, Paris, Bonneton, 1997, pp. 14, 64, 81 et 86.

    — Suplèmentères

    [changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
    1. (fr) Guita Gonona, Documents linguistiques de la France (Série francoprovençale). Documents linguistiques du Forez (1260-1498), Paris, CNRS, 1974, p. 68 [→ Belmont].