Sant-Siést (Forês)

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
(Redirigiê dês Saint-Sixte (Loire))
Quél[V 1] articllo est ècrit en arpitan[V 2] forésien / ORB lârge. L’armoueria de los comtos de Forês


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Sant-Siést.
Sant-Siést
[sã si]

Sant-Siést (Forês)
Vuta du bôrg de vers Sant-Siést.
Blâson de Sant-Siést
Blâson

Gentilyiço Siéstouès, Siéstouèseen arpitan

Saint-Sixtois, Saint-Sixtoiseen francês

Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Sānctus Sixtus
Nom francês Saint-Sixte [sɛ̃ sikst]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Forês
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Lêre
Arrondissement Montbréson
Entèrcomunalitât Lêre Forês Agllomèracion
Sendeco
Mandat
Jian-Massenço Demonchi
2020-2026
Code postâl 42130
Code comena 42288
Dèmografia
Populacion
municipâla
701 hab. (2021 en diminucion de 2,23 % per rapôrt a 2016)
Densitât 46 hab./km2
Geografia
Coordonâs 45° 46′ 36″ bise, 3° 58′ 59″ levant
Hôtior Min. 390 m
Max. 656 m
Supèrficie 15,35 km2
Tipo Comuna campagnârda
Sôl d’atraccion Comuna en defôr de l’atraccion de les viles
Èlèccions
Dèpartamentâles Bouenc
Lègislatives 6éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa de Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Sant-Siést
Geolocalisacion sus la mapa : Lêre
Vêde dessus la mapa topografica de Lêre
Sant-Siést
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Sant-Siést
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Sant-Siést
Lims
Seto Vouèbe stsixte.fr

Sant-Siést [sã si][N 1] (Saint-Sixte [sɛ̃ sikst] en francês) est na comuna[V 3] francêse[V 4] et arpitana[V 5] du Forês, que sè trôve dens lo dèpartament de Lêre[T 1] en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Los habitents du vialâjo[V 6] s’apèlont los Siéstouès [lu si.ˈstwɒ] et les Siéstouèses [le si.ˈstwɒːz].

Geografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo bôrg de la comuna sè trôve sus un platiô[V 7] d’una hiôtor[V 8] entre-mié 550 et 620 m de hiôt que dèvâle en penta doce vers Artun sus madin[V 9] et qu’est bordâ per l’Anzon[T 2] et Lignon[T 3] sus vent[V 10] dens la plana du Forês.

Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo nom de la comuna vint du latin SĀNCTUS SIXTUS (« sant Siést »)[N 2].

Cultura locâla et patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Hèraldica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo blâson de vers Sant-Siést.

Vêre atot[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus Sant-Siést.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Liems de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Lo [r] roulâ est aprés étre remplaciê per lo [ʀ] râcllo dens la prononciacion locâla de l’arpitan.
  2. Sancti Sixti en 984, 1225 et 1413.
    Sanctus Xistus, Sanctus Sixtus en 1267.
    Sanctus Syxtus en 1269.
    Sanctus Systus en 1287 et 1389.
    Sancti Xixti en 1330.
    Sanctus Xixtus en 1342.
    Sanctus Sistus en 1400.
    Sainct Six en 1466 et 1510.
    Sainct Sist en 1537.
    Sainct Sixt en 1537 et 1614.
    Sainct Sixtz en 1591.
    Saint Xiste en 1743.
    Saint-Sixte u XVIIIémo siècllo.
    Saint-Sixte ou Saint-Sixte-en-Bussy en 1789.
    Sixte-la-Montagne sus la sêson II de la Rèvolucion.

Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciê [ˈleː.rɪ] (la Loire en francês).
  2. Prononciê [l‿ã.ˈzɔ̃] (l’Anzon en francês).
  3. Prononciê [li.ˈɲɔ̃] (le Lignon en francês).
  4. Prononciê [ə.ˈʎe.zo sã si] ou [ə.ˈje.zo sã si] (l’église Saint-Sixte en francês), qu’ècrivont atot « l’eglléso Sant-Siést » en grafia sarrâ.

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Enfocajon, somèro et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta rouanârda [ˈvy.ta] de « viua » f.
  2. Varianta forésièna [vil] de « veles » fpl.
  3. « atot » [a.ˈtɔ] adv est lo mot forésien por « asse-ben », « avouéc » et « étot » adv.
  4. Varianta forésièna [jã] de « lims » mpl.
  5. Varianta forésièna [rə.trãs.ˈkriː.tɪ] de « retranscrita » pp f.

— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta forésièna [ko] ou [ke] (devant na voyèla [kə.l‿]) de « cél » a dèm m.
  2. Varianta forésièna [ar.pi.ˈtã] de « arpetan » m.
  3. Varianta forésièna [kɔ.ˈmy.na] de « comena » f.
  4. Varianta forésièna [frã.ˈseː.zɪ] de « francêsa » a f.
  5. Varianta forésièna [ar.pi.ˈta.na] de « arpetana » a f.
  6. Varianta forésièna [vja.ˈlaː.ʒo] de « velâjo » m.
  7. Varianta forésièna [pla.ˈtjo] de « platél » m.
  8. Varianta forésièna [jo.ˈtu] de « hôtior » f.
  9. « sus madin » [sy ma.ˈdĩ] loc adv est lo parlar forésien por « u levant » loc adv.
  10. « sus vent » [sy vẽ] loc adv est lo parlar forésien por « u mié-jorn » loc adv.
  11. Varianta forésièna [ə.ˈʎe.zo] ou [ə.ˈje.zo] (eglléso en grafia sarrâ) m de « égllése » f.
    Varianta forésièna [sa.ˈrɒ] de « sarrâye » a f.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciacion en arpitan forésien du pouent « 37. Artun » de l’ALLy retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) Guita Gonona, Lexique du parler de Poncins, Paris, Klincksieck, 1947.
  3. (fr) D’aprés quél tèxto en patouès de vers Sant-Martin : « Facteur à la campagne » per Jôrjo Couèfèt, archives que resonont, sus lo seto forezhistoire.free.fr (acutâ lo 16 de novembro 2023).
  4. (fr) Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. Montbrison et sa Région, Le Cotiô, Horvath, 1985, pp. 250-251.

— Toponimiques[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Jian-Èdmê Duforn, Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire, Mâcon, Protat, 1946, col. 918-919 (liére en legne).
  2. (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de la Loire et du Rhône. Introduction à la toponymie, Paris, Bonneton, 1997, p. 203.
  3. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume III. Formations dialectales (suite) et françaises. Errata et addenda aux trois volumes, Geneva, Droz, 1998, p. 1602, nô 28223.

— Suplèmentères[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]