Los Dèbats-Riviére-du-Prât

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
(Redirigiê dês Débats-Rivière-d’Orpra)
Quél[V 1] articllo est ècrit en arpitan[V 2] forésien / ORB lârge. L’armoueria de los comtos de Forês


Los Dèbats
[lu de.ˈba]

Los Dèbats-Riviére-du-Prât
Le vialâjo de vers Ligê en 2023.
Blâson de Los Dèbats
Blâson

Gentilyiço gens de vers Los Dèbatsen arpitan

gins de nomen francês

Noms arpetans
Fôrma longe
en ORB lârge
Los Dèbats-Riviére-du-Prât

[lu de.ˈba ri.ˈveː.rɪ do prɑ],

[lu de.ˈba ri.ˈveː.rɪ do prɒ]
Noms ètrangiérs
Nom francês Débats-Rivière-d’Orpra

[de.ba ʁi.vjɛʁ d‿ɔʁ.pʁa]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Forês
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Lêre
Arrondissement Montbréson
Entèrcomunalitât Lêre Forês Agllomèracion
Sendeco
Mandat
André Bartelomé
2020-2026
Code postâl 42130
Code comena 42084
Dèmografia
Populacion
municipâla
159 hab. (2021 en ôgmentacion de 1,92 % per rapôrt a 2016)
Densitât 47 hab./km2
Geografia
Coordonâs 45° 45′ 39″ bise, 3° 56′ 22″ levant
Hôtior Min. 402 m
Max. 680 m
Supèrficie 3,41 km2
Tipo Comuna campagnârda
Sôl d’atraccion Comuna en defôr de l’atraccion de les viles
Èlèccions
Dèpartamentâles Bouenc
Lègislatives 6éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa de Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Los Dèbats
Geolocalisacion sus la mapa : Lêre
Vêde dessus la mapa topografica de Lêre
Los Dèbats
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Los Dèbats
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Los Dèbats

Los Dèbats-Riviére-du-Prât [lu de.ˈba ri.ˈveː.rɪ do prɑ][N 1] (Débats-Rivière-d’Orpra [de.ba ʁi.vjɛʁ d‿ɔʁ.pʁa] en francês) ou d’habituda[V 3] Los Dèbats [lu de.ˈba] est na comuna[V 4] francêse[V 5] et arpitana[V 6] du Forês, qu’el sè trôve dins[V 7] le dèpartament de Lêre[T 1] en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Les três comunes[V 8] de vers Sant-Lorent, de vers L’Hopetâr et de vers Los Dèbats fôrmont ensems[V 9] le payis de vers Selôvro[T 2],[V 10].

Los habitents du vialâjo[V 11] ant nom les gens de vers Los Dèbats [le ʒã də.ˈve lu de.ˈba].

Geografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le bôrg de la comuna — Ligê [li.ˈʒe] — est cachiê dins un valon ètrêt et frès u bôrd drêt de l’Anzon[T 3] dedins[V 12] les montagnes du Sêr[V 13] en Forês.

Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le nom de la comuna vint de la disputa sus l’ègzèrciço locâl de la justice entre-mié les sègnoreries de vers Rochefôrt et de vers Cosan, qu’el fut règllâ[V 14] le per arbitrâjo du sèchâl de Forês qu’il dècopat le tèrritouèro en doux ensems[V 15] :

  • Le Prât, sus la riviére[V 16] du mémo nom, qu’il revegnét vers Rochefôrt ;
  • le résto — cognessu a-nuet[V 17] come[V 18] Los Dèbats — qu’il tombat d’abôrd vers Cosan, pués a los[V 19] rês de France.

La nèssence de la comuna remonte a 1793[N 2].

Cultura locâla et patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Hèraldica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le blâson de vers Los Dèbats.

Vêre âssé[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus Los Dèbats.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Liems de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Ils prononçont âssé [lu de.ˈba ri.ˈveː.rɪ do prɒ] en ôtros patouès forésiens.
    Le [r] roulâ est aprés étre remplaciê per le [ʀ] râcllo dins la prononciacion locâla de l’arpitan.
  2. Les Débats et les Rivières d’Orpra en 1776.

Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciê [ˈleː.rɪ] (la Loire en francês).
  2. Prononciê [pa.ˈji də.ˈve sə.ˈloː.rə] (le pays de Solore en francês).
    Ils prononçont âssé [pa.ˈji də.ˈve sə.ˈlyː.rʊ] en ôtros patouès arpitans.
  3. Prononciê [l‿ã.ˈzɔ̃] (l’Anzon en francês).
  4. Prononciê [lə ʃa.tə.ˈlɛːr] (Chatelard de Ligeay en francês), qu’ils ècrivont âssé « Le Châtelàr » en grafia sarrâ.

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Enfocajon, somèro et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. « vialâjo » [vja.ˈlaː.ʒə] m est le mot forésien por « velâr » m.
  2. Varianta forésièna [ˈvi.lə] de « veles » fpl.
  3. Varianta forésièna [o.ˈsi] de « asse-ben », « avouéc » et « étot » adv.
  4. Varianta forésièna [jã] de « lims » mpl.
  5. Varianta forésièna [rə.trãs.ˈkriː.tʃɪ] de « retranscrita » pp f.

— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta forésièna [ko] ou [ke] (devant na voyèla [kə.l‿]) de « cél » a dèm m.
  2. Varianta forésièna [ar.pi.ˈtã] de « arpetan » m.
  3. « habituda » [a.bi.ˈtyː.də] f est le mot forésien por « cotema » f, « môda » f ou « usâjo » m.
  4. Varianta forésièna [kɔ.ˈmy.nə] de « comena » f.
  5. Varianta forésièna [frã.ˈseː.zɪ] de « francêsa » a f.
  6. Varianta forésièna [ar.pi.ˈta.nə] de « arpetana » a f.
  7. Varianta forésièna [dʒĩ] de « dens » prèp.
  8. Varianta forésièna [kɔ.ˈmy.nə] de « comenes » fpl.
  9. « ensems » [ã.ˈsã] adv est le mot forésien por « ensemblo » adv.
  10. Varianta forésièna [ar.pi.ˈtã] de « arpetans » a mpl.
  11. Varianta forésièna [vja.ˈlaː.ʒə] de « velâjo » m.
  12. Varianta forésièna [də.ˈdʒĩ] de « dedens » prèp.
  13. « sêr » [sɛˑɪ] m est le mot forésien por « cuchient » m.
  14. Varianta forésièna [re.ˈɡla] (règlâ en grafia sarrâ) de « règllâye » pp f.
    Varianta forésièna [sa.ˈra] de « sarrâye » a f.
  15. « ensems » [ã.ˈsã] mpl est le mot forésien por « ensemblos » mpl.
  16. Varianta forésièna [ri.ˈveː.rɪ] de « reviére » f.
  17. « a-nuet » [a.ˈne] loc adv est le parlament forésien por « houé », « en-houé » et « enqu’houé » adv.
  18. Varianta forésièna [kɔm] de « coment » ou « ’ment » prèp.
  19. Varianta forésièna [a lu] de « ux » art mpl.
  20. Varianta forésièna [d‿ã.ˈn‿o] loc adv de « d’amont » loc adv.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciacion en arpitan forésien du payis de vers Selôvro retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) Felix Tioliér, Le Forez pittoresque et monumental. Histoire & description du département de la Loire & de ses confins, Liyon, Waltener, 1889, vol. 1, p. 304 [→ Lous Débats Rivéri dau Pra] (Liére en legne).
  3. (fr) D’aprés quél tèxto en patouès de vers Sant-Martin : « Facteur à la campagne » per Jôrjo Couèfèt, archives que resonont, sus le seto forezhistoire.free.fr (acutâ le 16 de novembro 2023).
  4. (fr) Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. Montbrison et sa Région, Le Cotiô, Horvath, 1985, p. 200.

— Toponimiques[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Jian-Èdmê Duforn, Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire, Mâcon, Protat, 1946, col. 284 (liére en legne).
  2. (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de la Loire et du Rhône. Introduction à la toponymie, Paris, Bonneton, 1997, pp. 127, 147 et 158.

— Suplèmentères[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]