Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Dècembro 2021

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.


Presentacion (a traduire)

Cela pâge est consacrée à l’organisation et à la maintenance du cadre Wikipédia:Lumière sur de la page d’accueil de Wikipédia. Celui-ci est rempli par l’appel de la page correspondante, dont le contenu est renouvelé quotidiennement de façon automatique. Lorsqu'un article est labellisé à la suite d'un vote AdQ ou BA, il faut créer une sous-page « Wikipédia:Lumière sur/Nom de l'article labellisé ». Cette dernière comprend le résumé introductif de l'article (avec un maximum de 400 mots). L'article sera ensuite mis en lumière sur la page d’accueil le jour programmé.

Il n'y a pas de « sélection », tous les articles de Wikipédia apparaissent sur la page d'accueil, une fois labellisés. Ils peuvent également repasser une nouvelle fois après plusieurs années, s'ils ont été remis à neuf par le projet Après label.

Pour rédiger une Lumière sur un article, suivez les instructions de la page d'aide.

Programo du mês

Demécro 1ér de dècembro 2021

Èstatua de Michiél Rondèt a La Recamiére.

La Recamiére [la rə.ka.ˈmeː.ri] (La Ricamarie [la ʁi.ka.ma.ʁi] en francês) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo dèpartament de vers Lêre en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia de la mètropola èstèfanouèsa.

El est una vielye comuna miniére a riva du rio d’Ondena.

Los habitants de la vialèta s’apèlont nom enconu.

Liére la siuta

Dejô 2 de dècembro 2021

Chacerâl viu dês lo canâl de Hagneck et lo lèc de Bièna.

Chacerâl [tʃas.ˈral] (le Chasseral en francês, der Gestler — houé pou empleyê — en tuche suisso et alemand) est na bèca du Jura suisso dedens lo quenton de Bèrna u fin bèc nord-èste de l’Arpetania, que monte a 1 606 mètros de hiôt. Il est la quatriéma ples hiôta bèca du Jura suisso, 40 cm ples bâssa que Secheron. Il est la bèca de més de 1 600 mètros la ples enversenche du Jura.

Endrêt de bèla viuva famox, ôfre na viuva que s’ètend tant qu’u platél suisso, ux Ârpes (dês lo Säntis tant qu’u mont Blanc), a la chêna du Jura, un’empartia de la Franche-Comtât, la plana d’Alzace, les Vôges et de la Jor-Nêre.

Liére l’aprés

Devendro 3 de dècembro 2021

Chacerâl viu dês lo canâl de Hagneck et lo lèc de Bièna.

Chacerâl [tʃas.ˈral] (le Chasseral en francês, der Gestler — houé pou empleyê — en tuche suisso et alemand) est na bèca du Jura suisso dedens lo quenton de Bèrna u fin bèc nord-èste de l’Arpetania, que monte a 1 606 mètros de hiôt. Il est la quatriéma ples hiôta bèca du Jura suisso, 40 cm ples bâssa que Secheron. Il est la bèca de més de 1 600 mètros la ples enversenche du Jura.

Endrêt de bèla viuva famox, ôfre na viuva que s’ètend tant qu’u platél suisso, ux Ârpes (dês lo Säntis tant qu’u mont Blanc), a la chêna du Jura, un’empartia de la Franche-Comtât, la plana d’Alzace, les Vôges et de la Jor-Nêre.

Liére l’aprés

Dessando 4 de dècembro 2021

Chacerâl viu dês lo canâl de Hagneck et lo lèc de Bièna.

Chacerâl [tʃas.ˈral] (le Chasseral en francês, der Gestler — houé pou empleyê — en tuche suisso et alemand) est na bèca du Jura suisso dedens lo quenton de Bèrna u fin bèc nord-èste de l’Arpetania, que monte a 1 606 mètros de hiôt. Il est la quatriéma ples hiôta bèca du Jura suisso, 40 cm ples bâssa que Secheron. Il est la bèca de més de 1 600 mètros la ples enversenche du Jura.

Endrêt de bèla viuva famox, ôfre na viuva que s’ètend tant qu’u platél suisso, ux Ârpes (dês lo Säntis tant qu’u mont Blanc), a la chêna du Jura, un’empartia de la Franche-Comtât, la plana d’Alzace, les Vôges et de la Jor-Nêre.

Liére l’aprés

Demenge 5 de dècembro 2021

Chacerâl viu dês lo canâl de Hagneck et lo lèc de Bièna.

Chacerâl [tʃas.ˈral] (le Chasseral en francês, der Gestler — houé pou empleyê — en tuche suisso et alemand) est na bèca du Jura suisso dedens lo quenton de Bèrna u fin bèc nord-èste de l’Arpetania, que monte a 1 606 mètros de hiôt. Il est la quatriéma ples hiôta bèca du Jura suisso, 40 cm ples bâssa que Secheron. Il est la bèca de més de 1 600 mètros la ples enversenche du Jura.

Endrêt de bèla viuva famox, ôfre na viuva que s’ètend tant qu’u platél suisso, ux Ârpes (dês lo Säntis tant qu’u mont Blanc), a la chêna du Jura, un’empartia de la Franche-Comtât, la plana d’Alzace, les Vôges et de la Jor-Nêre.

Liére l’aprés

Delon 6 de dècembro 2021

Chacerâl viu dês lo canâl de Hagneck et lo lèc de Bièna.

Chacerâl [tʃas.ˈral] (le Chasseral en francês, der Gestler — houé pou empleyê — en tuche suisso et alemand) est na bèca du Jura suisso dedens lo quenton de Bèrna u fin bèc nord-èste de l’Arpetania, que monte a 1 606 mètros de hiôt. Il est la quatriéma ples hiôta bèca du Jura suisso, 40 cm ples bâssa que Secheron. Il est la bèca de més de 1 600 mètros la ples enversenche du Jura.

Endrêt de bèla viuva famox, ôfre na viuva que s’ètend tant qu’u platél suisso, ux Ârpes (dês lo Säntis tant qu’u mont Blanc), a la chêna du Jura, un’empartia de la Franche-Comtât, la plana d’Alzace, les Vôges et de la Jor-Nêre.

Liére l’aprés

Demârs 7 de dècembro 2021

La Grand de vers Sant-Etiève.

Sant-Etiève [sã ˈtʃjeː.və] (Saint-Étienne [sɛ̃.t‿e.tjɛn] en francês) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo quârt sud-èste de la France, en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. V-o est lo chèf-luè du dèpartament de vers Lêre et lo sièjo de la mètropola èstèfanouèsa.

Avouéc 174 082 habitants en 2020, el est la 14éma comuna la ples poplâ de France (2016) et la 2nda comuna d’Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Sant-Etiève Mètropola constitue per sa populacion (400 813 habitants en 2020) la 3éma mètropola règionâla aprés la mètropola de vers Grenoblo-Ârpes et la mètropola de vers Liyon. La comuna est âssé u bél mié d’un vâsto sôl urben de més de 520 640 habitants en 2017, la diéx-sèptiéma de France per sa populacion, que rassemble 117 comunes.

Los habitants de la viala s’apèlont los Gagâs [lu ɡa.ˈɡa] et les Gagâsses [le ɡa.ˈɡaːs] ou los Èstèfanouès [lu.z‿es.te.fa.ˈnwɛ] et les Èstèfanouèses [le.z‿es.te.fa.ˈnwɛːz].

Liére la siuta

Demécro 8 de dècembro 2021

La Grand de vers Sant-Etiève.

Sant-Etiève [sã ˈtʃjeː.və] (Saint-Étienne [sɛ̃.t‿e.tjɛn] en francês) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo quârt sud-èste de la France, en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. V-o est lo chèf-luè du dèpartament de vers Lêre et lo sièjo de la mètropola èstèfanouèsa.

Avouéc 174 082 habitants en 2020, el est la 14éma comuna la ples poplâ de France (2016) et la 2nda comuna d’Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Sant-Etiève Mètropola constitue per sa populacion (400 813 habitants en 2020) la 3éma mètropola règionâla aprés la mètropola de vers Grenoblo-Ârpes et la mètropola de vers Liyon. La comuna est âssé u bél mié d’un vâsto sôl urben de més de 520 640 habitants en 2017, la diéx-sèptiéma de France per sa populacion, que rassemble 117 comunes.

Los habitants de la viala s’apèlont los Gagâs [lu ɡa.ˈɡa] et les Gagâsses [le ɡa.ˈɡaːs] ou los Èstèfanouès [lu.z‿es.te.fa.ˈnwɛ] et les Èstèfanouèses [le.z‿es.te.fa.ˈnwɛːz].

Liére la siuta

Dejô 9 de dècembro 2021

La Grand de vers Sant-Etiève.

Sant-Etiève [sã ˈtʃjeː.və] (Saint-Étienne [sɛ̃.t‿e.tjɛn] en francês) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo quârt sud-èste de la France, en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. V-o est lo chèf-luè du dèpartament de vers Lêre et lo sièjo de la mètropola èstèfanouèsa.

Avouéc 174 082 habitants en 2020, el est la 14éma comuna la ples poplâ de France (2016) et la 2nda comuna d’Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Sant-Etiève Mètropola constitue per sa populacion (400 813 habitants en 2020) la 3éma mètropola règionâla aprés la mètropola de vers Grenoblo-Ârpes et la mètropola de vers Liyon. La comuna est âssé u bél mié d’un vâsto sôl urben de més de 520 640 habitants en 2017, la diéx-sèptiéma de France per sa populacion, que rassemble 117 comunes.

Los habitants de la viala s’apèlont los Gagâs [lu ɡa.ˈɡa] et les Gagâsses [le ɡa.ˈɡaːs] ou los Èstèfanouès [lu.z‿es.te.fa.ˈnwɛ] et les Èstèfanouèses [le.z‿es.te.fa.ˈnwɛːz].

Liére la siuta

Devendro 10 de dècembro 2021

La Grand de vers Sant-Etiève.

Sant-Etiève [sã ˈtʃjeː.və] (Saint-Étienne [sɛ̃.t‿e.tjɛn] en francês) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo quârt sud-èste de la France, en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. V-o est lo chèf-luè du dèpartament de vers Lêre et lo sièjo de la mètropola èstèfanouèsa.

Avouéc 174 082 habitants en 2020, el est la 14éma comuna la ples poplâ de France (2016) et la 2nda comuna d’Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Sant-Etiève Mètropola constitue per sa populacion (400 813 habitants en 2020) la 3éma mètropola règionâla aprés la mètropola de vers Grenoblo-Ârpes et la mètropola de vers Liyon. La comuna est âssé u bél mié d’un vâsto sôl urben de més de 520 640 habitants en 2017, la diéx-sèptiéma de France per sa populacion, que rassemble 117 comunes.

Los habitants de la viala s’apèlont los Gagâs [lu ɡa.ˈɡa] et les Gagâsses [le ɡa.ˈɡaːs] ou los Èstèfanouès [lu.z‿es.te.fa.ˈnwɛ] et les Èstèfanouèses [le.z‿es.te.fa.ˈnwɛːz].

Liére la siuta

Dessando 11 de dècembro 2021

La Grand de vers Sant-Etiève.

Sant-Etiève [sã ˈtʃjeː.və] (Saint-Étienne [sɛ̃.t‿e.tjɛn] en francês) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo quârt sud-èste de la France, en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. V-o est lo chèf-luè du dèpartament de vers Lêre et lo sièjo de la mètropola èstèfanouèsa.

Avouéc 174 082 habitants en 2020, el est la 14éma comuna la ples poplâ de France (2016) et la 2nda comuna d’Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Sant-Etiève Mètropola constitue per sa populacion (400 813 habitants en 2020) la 3éma mètropola règionâla aprés la mètropola de vers Grenoblo-Ârpes et la mètropola de vers Liyon. La comuna est âssé u bél mié d’un vâsto sôl urben de més de 520 640 habitants en 2017, la diéx-sèptiéma de France per sa populacion, que rassemble 117 comunes.

Los habitants de la viala s’apèlont los Gagâs [lu ɡa.ˈɡa] et les Gagâsses [le ɡa.ˈɡaːs] ou los Èstèfanouès [lu.z‿es.te.fa.ˈnwɛ] et les Èstèfanouèses [le.z‿es.te.fa.ˈnwɛːz].

Liére la siuta

Demenge 12 de dècembro 2021

La Grand de vers Sant-Etiève.

Sant-Etiève [sã ˈtʃjeː.və] (Saint-Étienne [sɛ̃.t‿e.tjɛn] en francês) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo quârt sud-èste de la France, en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. V-o est lo chèf-luè du dèpartament de vers Lêre et lo sièjo de la mètropola èstèfanouèsa.

Avouéc 174 082 habitants en 2020, el est la 14éma comuna la ples poplâ de France (2016) et la 2nda comuna d’Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Sant-Etiève Mètropola constitue per sa populacion (400 813 habitants en 2020) la 3éma mètropola règionâla aprés la mètropola de vers Grenoblo-Ârpes et la mètropola de vers Liyon. La comuna est âssé u bél mié d’un vâsto sôl urben de més de 520 640 habitants en 2017, la diéx-sèptiéma de France per sa populacion, que rassemble 117 comunes.

Los habitants de la viala s’apèlont los Gagâs [lu ɡa.ˈɡa] et les Gagâsses [le ɡa.ˈɡaːs] ou los Èstèfanouès [lu.z‿es.te.fa.ˈnwɛ] et les Èstèfanouèses [le.z‿es.te.fa.ˈnwɛːz].

Liére la siuta

Delon 13 de dècembro 2021

La Grand de vers Sant-Etiève.

Sant-Etiève [sã ˈtʃjeː.və] (Saint-Étienne [sɛ̃.t‿e.tjɛn] en francês) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo quârt sud-èste de la France, en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. V-o est lo chèf-luè du dèpartament de vers Lêre et lo sièjo de la mètropola èstèfanouèsa.

Avouéc 174 082 habitants en 2020, el est la 14éma comuna la ples poplâ de France (2016) et la 2nda comuna d’Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Sant-Etiève Mètropola constitue per sa populacion (400 813 habitants en 2020) la 3éma mètropola règionâla aprés la mètropola de vers Grenoblo-Ârpes et la mètropola de vers Liyon. La comuna est âssé u bél mié d’un vâsto sôl urben de més de 520 640 habitants en 2017, la diéx-sèptiéma de France per sa populacion, que rassemble 117 comunes.

Los habitants de la viala s’apèlont los Gagâs [lu ɡa.ˈɡa] et les Gagâsses [le ɡa.ˈɡaːs] ou los Èstèfanouès [lu.z‿es.te.fa.ˈnwɛ] et les Èstèfanouèses [le.z‿es.te.fa.ˈnwɛːz].

Liére la siuta

Demârs 14 de dècembro 2021

Viua de la rependua sud-ouèste du mont Blanc d’hivèrn dês Vâlmorél en Tarentèsa.

Na montagne est na fôrma topografica de relièf positif, qu’ègziste dessus la surface de planètes tèluriques, et qu’est dens un ensemblo — na chêna de montagnes — ou ben que fôrme un relièf tot solèt. El est caractèrisâye per son hôtior et, més g·ènèralament, per son hôtior a l’encant, vêr per sa penta. Portant ègziste gins de dèfenicion solèta de cen qu’est na montagne, tèrmo aparu entre-mié lo Xémo et lo XIIémo siècllo, et pués coègzistont tot plen de règ·ionalismos por dècrire les fôrmes de relièf. Pôt dèsignér a côp na bèca pentua et na simpla èlèvacion de tèrren, coment un molâr, atant que lo méten dedens son ensemblo. Les montagnes pregnont en èfèt de fôrmes brâvament difèrentes d’aprés los mècanismos que ménont a lor orog·enèse : dês les bârmes de mârges continentâles et los rifts en domêno èxtensif, tant qu’a les chênes de colision et pléssement, en passent per les fâses de subduccion que fât de volcans de tipo èxplosif en arcs ensulèros ou ben lo long de cordelyéres, sen oubliar lo volcanismo de pouent chôd de tipo èfusif ni les entrusions betâyes fôr per l’èrosion. Lo cllimat qu’enduront, avouéc des tempèratures en grôs més bâsses et des prècipitacions més importantes qu’en plana du fêt de l’hôtior, jouye asse-ben un rolo important dedens lor façonament. Avouéc l’isostasia, les montagnes cognessont de fenomènos de surrèccion et d’amincissement crustâl que ménont, prèst, a lor disparicion. Les més vielyes chênes de montagnes en Tèrra dâtont du Palèozoyico.

Liére la suita

Demécro 15 de dècembro 2021

Viua de la rependua sud-ouèste du mont Blanc d’hivèrn dês Vâlmorél en Tarentèsa.

Na montagne est na fôrma topografica de relièf positif, qu’ègziste dessus la surface de planètes tèluriques, et qu’est dens un ensemblo — na chêna de montagnes — ou ben que fôrme un relièf tot solèt. El est caractèrisâye per son hôtior et, més g·ènèralament, per son hôtior a l’encant, vêr per sa penta. Portant ègziste gins de dèfenicion solèta de cen qu’est na montagne, tèrmo aparu entre-mié lo Xémo et lo XIIémo siècllo, et pués coègzistont tot plen de règ·ionalismos por dècrire les fôrmes de relièf. Pôt dèsignér a côp na bèca pentua et na simpla èlèvacion de tèrren, coment un molâr, atant que lo méten dedens son ensemblo. Les montagnes pregnont en èfèt de fôrmes brâvament difèrentes d’aprés los mècanismos que ménont a lor orog·enèse : dês les bârmes de mârges continentâles et los rifts en domêno èxtensif, tant qu’a les chênes de colision et pléssement, en passent per les fâses de subduccion que fât de volcans de tipo èxplosif en arcs ensulèros ou ben lo long de cordelyéres, sen oubliar lo volcanismo de pouent chôd de tipo èfusif ni les entrusions betâyes fôr per l’èrosion. Lo cllimat qu’enduront, avouéc des tempèratures en grôs més bâsses et des prècipitacions més importantes qu’en plana du fêt de l’hôtior, jouye asse-ben un rolo important dedens lor façonament. Avouéc l’isostasia, les montagnes cognessont de fenomènos de surrèccion et d’amincissement crustâl que ménont, prèst, a lor disparicion. Les més vielyes chênes de montagnes en Tèrra dâtont du Palèozoyico.

Liére la suita

Dejô 16 de dècembro 2021

Viua de la rependua sud-ouèste du mont Blanc d’hivèrn dês Vâlmorél en Tarentèsa.

Na montagne est na fôrma topografica de relièf positif, qu’ègziste dessus la surface de planètes tèluriques, et qu’est dens un ensemblo — na chêna de montagnes — ou ben que fôrme un relièf tot solèt. El est caractèrisâye per son hôtior et, més g·ènèralament, per son hôtior a l’encant, vêr per sa penta. Portant ègziste gins de dèfenicion solèta de cen qu’est na montagne, tèrmo aparu entre-mié lo Xémo et lo XIIémo siècllo, et pués coègzistont tot plen de règ·ionalismos por dècrire les fôrmes de relièf. Pôt dèsignér a côp na bèca pentua et na simpla èlèvacion de tèrren, coment un molâr, atant que lo méten dedens son ensemblo. Les montagnes pregnont en èfèt de fôrmes brâvament difèrentes d’aprés los mècanismos que ménont a lor orog·enèse : dês les bârmes de mârges continentâles et los rifts en domêno èxtensif, tant qu’a les chênes de colision et pléssement, en passent per les fâses de subduccion que fât de volcans de tipo èxplosif en arcs ensulèros ou ben lo long de cordelyéres, sen oubliar lo volcanismo de pouent chôd de tipo èfusif ni les entrusions betâyes fôr per l’èrosion. Lo cllimat qu’enduront, avouéc des tempèratures en grôs més bâsses et des prècipitacions més importantes qu’en plana du fêt de l’hôtior, jouye asse-ben un rolo important dedens lor façonament. Avouéc l’isostasia, les montagnes cognessont de fenomènos de surrèccion et d’amincissement crustâl que ménont, prèst, a lor disparicion. Les més vielyes chênes de montagnes en Tèrra dâtont du Palèozoyico.

Liére la suita

Devendro 17 de dècembro 2021

Viua de la rependua sud-ouèste du mont Blanc d’hivèrn dês Vâlmorél en Tarentèsa.

Na montagne est na fôrma topografica de relièf positif, qu’ègziste dessus la surface de planètes tèluriques, et qu’est dens un ensemblo — na chêna de montagnes — ou ben que fôrme un relièf tot solèt. El est caractèrisâye per son hôtior et, més g·ènèralament, per son hôtior a l’encant, vêr per sa penta. Portant ègziste gins de dèfenicion solèta de cen qu’est na montagne, tèrmo aparu entre-mié lo Xémo et lo XIIémo siècllo, et pués coègzistont tot plen de règ·ionalismos por dècrire les fôrmes de relièf. Pôt dèsignér a côp na bèca pentua et na simpla èlèvacion de tèrren, coment un molâr, atant que lo méten dedens son ensemblo. Les montagnes pregnont en èfèt de fôrmes brâvament difèrentes d’aprés los mècanismos que ménont a lor orog·enèse : dês les bârmes de mârges continentâles et los rifts en domêno èxtensif, tant qu’a les chênes de colision et pléssement, en passent per les fâses de subduccion que fât de volcans de tipo èxplosif en arcs ensulèros ou ben lo long de cordelyéres, sen oubliar lo volcanismo de pouent chôd de tipo èfusif ni les entrusions betâyes fôr per l’èrosion. Lo cllimat qu’enduront, avouéc des tempèratures en grôs més bâsses et des prècipitacions més importantes qu’en plana du fêt de l’hôtior, jouye asse-ben un rolo important dedens lor façonament. Avouéc l’isostasia, les montagnes cognessont de fenomènos de surrèccion et d’amincissement crustâl que ménont, prèst, a lor disparicion. Les més vielyes chênes de montagnes en Tèrra dâtont du Palèozoyico.

Liére la suita

Dessando 18 de dècembro 2021

Viua de la rependua sud-ouèste du mont Blanc d’hivèrn dês Vâlmorél en Tarentèsa.

Na montagne est na fôrma topografica de relièf positif, qu’ègziste dessus la surface de planètes tèluriques, et qu’est dens un ensemblo — na chêna de montagnes — ou ben que fôrme un relièf tot solèt. El est caractèrisâye per son hôtior et, més g·ènèralament, per son hôtior a l’encant, vêr per sa penta. Portant ègziste gins de dèfenicion solèta de cen qu’est na montagne, tèrmo aparu entre-mié lo Xémo et lo XIIémo siècllo, et pués coègzistont tot plen de règ·ionalismos por dècrire les fôrmes de relièf. Pôt dèsignér a côp na bèca pentua et na simpla èlèvacion de tèrren, coment un molâr, atant que lo méten dedens son ensemblo. Les montagnes pregnont en èfèt de fôrmes brâvament difèrentes d’aprés los mècanismos que ménont a lor orog·enèse : dês les bârmes de mârges continentâles et los rifts en domêno èxtensif, tant qu’a les chênes de colision et pléssement, en passent per les fâses de subduccion que fât de volcans de tipo èxplosif en arcs ensulèros ou ben lo long de cordelyéres, sen oubliar lo volcanismo de pouent chôd de tipo èfusif ni les entrusions betâyes fôr per l’èrosion. Lo cllimat qu’enduront, avouéc des tempèratures en grôs més bâsses et des prècipitacions més importantes qu’en plana du fêt de l’hôtior, jouye asse-ben un rolo important dedens lor façonament. Avouéc l’isostasia, les montagnes cognessont de fenomènos de surrèccion et d’amincissement crustâl que ménont, prèst, a lor disparicion. Les més vielyes chênes de montagnes en Tèrra dâtont du Palèozoyico.

Liére la suita

Demenge 19 de dècembro 2021

Mèrcuro viua per la sonda MESSENGER,
lo 14 de janviér 2008.

Mèrcuro est la planèta la ples prôche du Solely et la muens massiva du Sistèmo solèro. Sa luentior u Solely est tegnua entre-mié 0,31 et 0,47 unitât astronomica (ou ben 46 et 70 milyons de kilomètros), cen que corrèspond a n’èxcentricitât de la corba de 0,2 — més de doze côps ples grôssa a cela de la Tèrra, et de luen la ples hiôta por na planèta du Sistèmo solèro. El est visibla ux uelys nus dês la Tèrra avouéc un diamètre aparent de 4,5 a 13 secondes d’arc, et pués na magnituda aparenta de 5,7 a −2,3 ; portant son obsèrvacion est rendua mâlésiêe per son èlongacion adés desot 28,3° que la nèye lo ples sovent dedens l’ècllat du solely. En pratica, cél vesenâjo avouéc lo solely demande que pôt étre viua ren que prés de l’horizont cuchientenc aprés lo cuchiê de solely ou ben prés de l’horizont levantenc devant lo levâ de solely, en g·ènèral a la tombâ de la nuet. Mèrcuro at la particularitât d’étre en resonence spin-corba 3:2, son temps de rèvolucion (~88 jorns) que vâlt tot justo 1,5 côps son temps de rotacion (~59 jorns), adonc la mêtiêt d’un jorn solèro (~176 jorns). D’ense, relativament a les ètêles fixes, verote dessus son axo drêt três côps totes les doves rèvolucions u tôrn du Solely.

Mèrcuro est na planèta tèlurica, coment lo sont étot Vènus, la Tèrra et Mârs. El est prés de três côps ples petiôta et quâsi vengt côps muens massiva que la Tèrra mas quâsi asse pesanta que lyé. Sa densitât remarcâbla — dèpassâye solament per cela de la Tèrra, que lyé serêt d’alyor en-desot sen l’èfèt de la comprèssion gravitacionâla — est diua a l’importance de son noyél mètalico, que reprèsenterêt 85 % de son rè, contre vers los 55 % por la Tèrra.

Liére la suita

Delon 20 de dècembro 2021

Mèrcuro viua per la sonda MESSENGER,
lo 14 de janviér 2008.

Mèrcuro est la planèta la ples prôche du Solely et la muens massiva du Sistèmo solèro. Sa luentior u Solely est tegnua entre-mié 0,31 et 0,47 unitât astronomica (ou ben 46 et 70 milyons de kilomètros), cen que corrèspond a n’èxcentricitât de la corba de 0,2 — més de doze côps ples grôssa a cela de la Tèrra, et de luen la ples hiôta por na planèta du Sistèmo solèro. El est visibla ux uelys nus dês la Tèrra avouéc un diamètre aparent de 4,5 a 13 secondes d’arc, et pués na magnituda aparenta de 5,7 a −2,3 ; portant son obsèrvacion est rendua mâlésiêe per son èlongacion adés desot 28,3° que la nèye lo ples sovent dedens l’ècllat du solely. En pratica, cél vesenâjo avouéc lo solely demande que pôt étre viua ren que prés de l’horizont cuchientenc aprés lo cuchiê de solely ou ben prés de l’horizont levantenc devant lo levâ de solely, en g·ènèral a la tombâ de la nuet. Mèrcuro at la particularitât d’étre en resonence spin-corba 3:2, son temps de rèvolucion (~88 jorns) que vâlt tot justo 1,5 côps son temps de rotacion (~59 jorns), adonc la mêtiêt d’un jorn solèro (~176 jorns). D’ense, relativament a les ètêles fixes, verote dessus son axo drêt três côps totes les doves rèvolucions u tôrn du Solely.

Mèrcuro est na planèta tèlurica, coment lo sont étot Vènus, la Tèrra et Mârs. El est prés de três côps ples petiôta et quâsi vengt côps muens massiva que la Tèrra mas quâsi asse pesanta que lyé. Sa densitât remarcâbla — dèpassâye solament per cela de la Tèrra, que lyé serêt d’alyor en-desot sen l’èfèt de la comprèssion gravitacionâla — est diua a l’importance de son noyél mètalico, que reprèsenterêt 85 % de son rè, contre vers los 55 % por la Tèrra.

Liére la suita

Demârs 21 de dècembro 2021

Mèrcuro viua per la sonda MESSENGER,
lo 14 de janviér 2008.

Mèrcuro est la planèta la ples prôche du Solely et la muens massiva du Sistèmo solèro. Sa luentior u Solely est tegnua entre-mié 0,31 et 0,47 unitât astronomica (ou ben 46 et 70 milyons de kilomètros), cen que corrèspond a n’èxcentricitât de la corba de 0,2 — més de doze côps ples grôssa a cela de la Tèrra, et de luen la ples hiôta por na planèta du Sistèmo solèro. El est visibla ux uelys nus dês la Tèrra avouéc un diamètre aparent de 4,5 a 13 secondes d’arc, et pués na magnituda aparenta de 5,7 a −2,3 ; portant son obsèrvacion est rendua mâlésiêe per son èlongacion adés desot 28,3° que la nèye lo ples sovent dedens l’ècllat du solely. En pratica, cél vesenâjo avouéc lo solely demande que pôt étre viua ren que prés de l’horizont cuchientenc aprés lo cuchiê de solely ou ben prés de l’horizont levantenc devant lo levâ de solely, en g·ènèral a la tombâ de la nuet. Mèrcuro at la particularitât d’étre en resonence spin-corba 3:2, son temps de rèvolucion (~88 jorns) que vâlt tot justo 1,5 côps son temps de rotacion (~59 jorns), adonc la mêtiêt d’un jorn solèro (~176 jorns). D’ense, relativament a les ètêles fixes, verote dessus son axo drêt três côps totes les doves rèvolucions u tôrn du Solely.

Mèrcuro est na planèta tèlurica, coment lo sont étot Vènus, la Tèrra et Mârs. El est prés de três côps ples petiôta et quâsi vengt côps muens massiva que la Tèrra mas quâsi asse pesanta que lyé. Sa densitât remarcâbla — dèpassâye solament per cela de la Tèrra, que lyé serêt d’alyor en-desot sen l’èfèt de la comprèssion gravitacionâla — est diua a l’importance de son noyél mètalico, que reprèsenterêt 85 % de son rè, contre vers los 55 % por la Tèrra.

Liére la suita

Demécro 22 de dècembro 2021

Mèrcuro viua per la sonda MESSENGER,
lo 14 de janviér 2008.

Mèrcuro est la planèta la ples prôche du Solely et la muens massiva du Sistèmo solèro. Sa luentior u Solely est tegnua entre-mié 0,31 et 0,47 unitât astronomica (ou ben 46 et 70 milyons de kilomètros), cen que corrèspond a n’èxcentricitât de la corba de 0,2 — més de doze côps ples grôssa a cela de la Tèrra, et de luen la ples hiôta por na planèta du Sistèmo solèro. El est visibla ux uelys nus dês la Tèrra avouéc un diamètre aparent de 4,5 a 13 secondes d’arc, et pués na magnituda aparenta de 5,7 a −2,3 ; portant son obsèrvacion est rendua mâlésiêe per son èlongacion adés desot 28,3° que la nèye lo ples sovent dedens l’ècllat du solely. En pratica, cél vesenâjo avouéc lo solely demande que pôt étre viua ren que prés de l’horizont cuchientenc aprés lo cuchiê de solely ou ben prés de l’horizont levantenc devant lo levâ de solely, en g·ènèral a la tombâ de la nuet. Mèrcuro at la particularitât d’étre en resonence spin-corba 3:2, son temps de rèvolucion (~88 jorns) que vâlt tot justo 1,5 côps son temps de rotacion (~59 jorns), adonc la mêtiêt d’un jorn solèro (~176 jorns). D’ense, relativament a les ètêles fixes, verote dessus son axo drêt três côps totes les doves rèvolucions u tôrn du Solely.

Mèrcuro est na planèta tèlurica, coment lo sont étot Vènus, la Tèrra et Mârs. El est prés de três côps ples petiôta et quâsi vengt côps muens massiva que la Tèrra mas quâsi asse pesanta que lyé. Sa densitât remarcâbla — dèpassâye solament per cela de la Tèrra, que lyé serêt d’alyor en-desot sen l’èfèt de la comprèssion gravitacionâla — est diua a l’importance de son noyél mètalico, que reprèsenterêt 85 % de son rè, contre vers los 55 % por la Tèrra.

Liére la suita

Dejô 23 de dècembro 2021

Mèrcuro viua per la sonda MESSENGER,
lo 14 de janviér 2008.

Mèrcuro est la planèta la ples prôche du Solely et la muens massiva du Sistèmo solèro. Sa luentior u Solely est tegnua entre-mié 0,31 et 0,47 unitât astronomica (ou ben 46 et 70 milyons de kilomètros), cen que corrèspond a n’èxcentricitât de la corba de 0,2 — més de doze côps ples grôssa a cela de la Tèrra, et de luen la ples hiôta por na planèta du Sistèmo solèro. El est visibla ux uelys nus dês la Tèrra avouéc un diamètre aparent de 4,5 a 13 secondes d’arc, et pués na magnituda aparenta de 5,7 a −2,3 ; portant son obsèrvacion est rendua mâlésiêe per son èlongacion adés desot 28,3° que la nèye lo ples sovent dedens l’ècllat du solely. En pratica, cél vesenâjo avouéc lo solely demande que pôt étre viua ren que prés de l’horizont cuchientenc aprés lo cuchiê de solely ou ben prés de l’horizont levantenc devant lo levâ de solely, en g·ènèral a la tombâ de la nuet. Mèrcuro at la particularitât d’étre en resonence spin-corba 3:2, son temps de rèvolucion (~88 jorns) que vâlt tot justo 1,5 côps son temps de rotacion (~59 jorns), adonc la mêtiêt d’un jorn solèro (~176 jorns). D’ense, relativament a les ètêles fixes, verote dessus son axo drêt três côps totes les doves rèvolucions u tôrn du Solely.

Mèrcuro est na planèta tèlurica, coment lo sont étot Vènus, la Tèrra et Mârs. El est prés de três côps ples petiôta et quâsi vengt côps muens massiva que la Tèrra mas quâsi asse pesanta que lyé. Sa densitât remarcâbla — dèpassâye solament per cela de la Tèrra, que lyé serêt d’alyor en-desot sen l’èfèt de la comprèssion gravitacionâla — est diua a l’importance de son noyél mètalico, que reprèsenterêt 85 % de son rè, contre vers los 55 % por la Tèrra.

Liére la suita

Devendro 24 de dècembro 2021

Doux-três darbelins de Chalendes plantos devant lo téâtro de Chambèri de nuet.

Chalendes [tsa.ˈlɛ̃.də] ou ben Noèl [no.ˈe] est la féta crètièna que cèlèbre la Nativitât, cen vôt dére la nèssence de Jèsus de Nazarèt. La féta de Chalendes vint pouent de temps aprés lo solstiço d’hivèrn que lyé est associyêe (vêre ce-avâl). La dècristianisacion fât que la féta de Chalendes est houé copâye de son fondament religiox dedens un mouél de payis cuchientencs, mas s’y mantint coment féta tradicionâla.

Enstituâye lo 25 de dècembro u IVémo siècllo et pués èpatâye per la cristianisacion progrèssiva de l’Eropa et du bachèt mèditèrranèen, cela féta de la Nativitât prend a châ pou la place de difèrentes fétes liyêes u solstiço d’hivèrn (féta gèrmanica de Jul, féta de Mitra, Saturnâles romènes, etc.). Presentâ lo Crist coment lo « solely de justice » d’un novél temps, sa nèssence ôvre l’an liturg·ico crètien pendent na mèssa de la mié-nuet ritualisâye.

Lo contio èvangèlico de la nèssence de Jèsus sèrvét de bâsa pendent des siècllos a na granta rèchèce artistica (pintura, scultura, musica, litèratura) que renfôrce la difusion populèra de la crêpe u XIIIémo siècllo, mas los fèrments d’ôtres tradicions liyêes u solstiço disparèssont pas complètament. Cen fât que lo vouargno gèrmano-nordico, segno d’una natura viventa mâlgrât l’hivèrn, est honorâ dês lo XVIémo siècllo et pués gâgne mémo les églléses. Lo darbelin de Chalendes s’emposerat coment simbolo du temps de les fétes de fin d’an paralèlament a la dècristianisacion de l’Eropa u temps modèrno.

Liére la suita

Dessando 25 de dècembro 2021

Doux-três darbelins de Chalendes plantos devant lo téâtro de Chambèri de nuet.

Chalendes [tsa.ˈlɛ̃.də] ou ben Noèl [no.ˈe] est la féta crètièna que cèlèbre la Nativitât, cen vôt dére la nèssence de Jèsus de Nazarèt. La féta de Chalendes vint pouent de temps aprés lo solstiço d’hivèrn que lyé est associyêe (vêre ce-avâl). La dècristianisacion fât que la féta de Chalendes est houé copâye de son fondament religiox dedens un mouél de payis cuchientencs, mas s’y mantint coment féta tradicionâla.

Enstituâye lo 25 de dècembro u IVémo siècllo et pués èpatâye per la cristianisacion progrèssiva de l’Eropa et du bachèt mèditèrranèen, cela féta de la Nativitât prend a châ pou la place de difèrentes fétes liyêes u solstiço d’hivèrn (féta gèrmanica de Jul, féta de Mitra, Saturnâles romènes, etc.). Presentâ lo Crist coment lo « solely de justice » d’un novél temps, sa nèssence ôvre l’an liturg·ico crètien pendent na mèssa de la mié-nuet ritualisâye.

Lo contio èvangèlico de la nèssence de Jèsus sèrvét de bâsa pendent des siècllos a na granta rèchèce artistica (pintura, scultura, musica, litèratura) que renfôrce la difusion populèra de la crêpe u XIIIémo siècllo, mas los fèrments d’ôtres tradicions liyêes u solstiço disparèssont pas complètament. Cen fât que lo vouargno gèrmano-nordico, segno d’una natura viventa mâlgrât l’hivèrn, est honorâ dês lo XVIémo siècllo et pués gâgne mémo les églléses. Lo darbelin de Chalendes s’emposerat coment simbolo du temps de les fétes de fin d’an paralèlament a la dècristianisacion de l’Eropa u temps modèrno.

Liére la suita

Demenge 26 de dècembro 2021

Doux-três darbelins de Chalendes plantos devant lo téâtro de Chambèri de nuet.

Chalendes [tsa.ˈlɛ̃.də] ou ben Noèl [no.ˈe] est la féta crètièna que cèlèbre la Nativitât, cen vôt dére la nèssence de Jèsus de Nazarèt. La féta de Chalendes vint pouent de temps aprés lo solstiço d’hivèrn que lyé est associyêe (vêre ce-avâl). La dècristianisacion fât que la féta de Chalendes est houé copâye de son fondament religiox dedens un mouél de payis cuchientencs, mas s’y mantint coment féta tradicionâla.

Enstituâye lo 25 de dècembro u IVémo siècllo et pués èpatâye per la cristianisacion progrèssiva de l’Eropa et du bachèt mèditèrranèen, cela féta de la Nativitât prend a châ pou la place de difèrentes fétes liyêes u solstiço d’hivèrn (féta gèrmanica de Jul, féta de Mitra, Saturnâles romènes, etc.). Presentâ lo Crist coment lo « solely de justice » d’un novél temps, sa nèssence ôvre l’an liturg·ico crètien pendent na mèssa de la mié-nuet ritualisâye.

Lo contio èvangèlico de la nèssence de Jèsus sèrvét de bâsa pendent des siècllos a na granta rèchèce artistica (pintura, scultura, musica, litèratura) que renfôrce la difusion populèra de la crêpe u XIIIémo siècllo, mas los fèrments d’ôtres tradicions liyêes u solstiço disparèssont pas complètament. Cen fât que lo vouargno gèrmano-nordico, segno d’una natura viventa mâlgrât l’hivèrn, est honorâ dês lo XVIémo siècllo et pués gâgne mémo les églléses. Lo darbelin de Chalendes s’emposerat coment simbolo du temps de les fétes de fin d’an paralèlament a la dècristianisacion de l’Eropa u temps modèrno.

Liére la suita

Delon 27 de dècembro 2021

L’hospiço du Semplon per la mié-octobro.

Lo pâs du Semplon (der Simplonpass en alemand et tuche, le col du Simplon en francês, il passo del Sempione en étalien) ou ben tot simplament lo Semplon (der Simplon en tuche, il Sempione en étalien) est un pâs des Ârpes suissèsses, que sè trôve dedens lo canton du Valês. Posâ a 2 005 mètros, il est dessus la rota principâla 9, que méne dês Brega tant qu’a la frontiére étalièna, pués per la SS33, tant qu’a Stresa. La penta moyena est de 9 %. Lo pâs est uvèrt tot l’an et pués cognêt un important trafic de pêds pesants.

Il est asse-ben dessus la rota eropèèna 62 (E62) que rapond Nantes a Gêna.

Liére l’aprés

Demârs 28 de dècembro 2021

L’hospiço du Semplon per la mié-octobro.

Lo pâs du Semplon (der Simplonpass en alemand et tuche, le col du Simplon en francês, il passo del Sempione en étalien) ou ben tot simplament lo Semplon (der Simplon en tuche, il Sempione en étalien) est un pâs des Ârpes suissèsses, que sè trôve dedens lo canton du Valês. Posâ a 2 005 mètros, il est dessus la rota principâla 9, que méne dês Brega tant qu’a la frontiére étalièna, pués per la SS33, tant qu’a Stresa. La penta moyena est de 9 %. Lo pâs est uvèrt tot l’an et pués cognêt un important trafic de pêds pesants.

Il est asse-ben dessus la rota eropèèna 62 (E62) que rapond Nantes a Gêna.

Liére l’aprés

Demécro 29 de dècembro 2021

L’hospiço du Semplon per la mié-octobro.

Lo pâs du Semplon (der Simplonpass en alemand et tuche, le col du Simplon en francês, il passo del Sempione en étalien) ou ben tot simplament lo Semplon (der Simplon en tuche, il Sempione en étalien) est un pâs des Ârpes suissèsses, que sè trôve dedens lo canton du Valês. Posâ a 2 005 mètros, il est dessus la rota principâla 9, que méne dês Brega tant qu’a la frontiére étalièna, pués per la SS33, tant qu’a Stresa. La penta moyena est de 9 %. Lo pâs est uvèrt tot l’an et pués cognêt un important trafic de pêds pesants.

Il est asse-ben dessus la rota eropèèna 62 (E62) que rapond Nantes a Gêna.

Liére l’aprés

Dejô 30 de dècembro 2021

L’hospiço du Semplon per la mié-octobro.

Lo pâs du Semplon (der Simplonpass en alemand et tuche, le col du Simplon en francês, il passo del Sempione en étalien) ou ben tot simplament lo Semplon (der Simplon en tuche, il Sempione en étalien) est un pâs des Ârpes suissèsses, que sè trôve dedens lo canton du Valês. Posâ a 2 005 mètros, il est dessus la rota principâla 9, que méne dês Brega tant qu’a la frontiére étalièna, pués per la SS33, tant qu’a Stresa. La penta moyena est de 9 %. Lo pâs est uvèrt tot l’an et pués cognêt un important trafic de pêds pesants.

Il est asse-ben dessus la rota eropèèna 62 (E62) que rapond Nantes a Gêna.

Liére l’aprés

Devendro 31 de dècembro 2021

Lo rèvelyon de la Sant-Savétro [re.vɛ.ˈʎɔ̃ də la sã sa.ˈve.tro] (le réveillon de la Saint-Sylvestre en francês) ou ben la velyê de doux ans [və.ˈʎa də du.ˈz‿ã] (la vigilia di Capodanno en étalien) ou ben la nuet de la Sant-Savétro [ne də la sã sa.ˈve.tro] (la notte di San Silvestro en étalien, la nit de Cap d’any en catalan) est na môda qu’est de fétar l’arrevâ du Novél An, en velyent tant qu’à mié-nuet la nuet du 31 de dècembro, dèrriér jorn de l’an du calendriér grègorien.

Cèlèbracion de la Sant-Savétro 2005 a Sydney.

Dens la plepârt des payis, contrèrament u rèvelyon de Chalendes que sè féte en famelye, celi du jorn de l’An sè féte gènèralament avouéc des amis. Arriér-més, o est pas lo câs dens tôs los payis, notament u Japon, en Colombia, en Argentina et pués en Urugoay, yô que lo rèvelyon du Novél An sè féte tradicionalament en famelye. En Russia et dens les ôtres vielyes rèpubliques soviètiques, lo rèvelyon de la Sant-Savétro est fétâ en rèunéssent la famelye et los amis prôchos.

A côsa du dècalâjo horèro, les Iles de la Legne (la partia de Kiribati u cuchient de la legne entèrnacionâla de changement de dâta) et les iles Samoa (celes que sont endèpendentes) sont los premiérs endrêts a fétar lo Novél An et pués passar dens lo novél an pendent que les Samoa amèriquènes sont lo dèrriér endrêt a lo fâre.

Liére la suita