Aller au contenu

Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Janviér 2022

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.


Presentacion (a traduire)

Cela pâge est consacrée à l’organisation et à la maintenance du cadre Wikipédia:Lumière sur de la page d’accueil de Wikipédia. Celui-ci est rempli par l’appel de la page correspondante, dont le contenu est renouvelé quotidiennement de façon automatique. Lorsqu'un article est labellisé à la suite d'un vote AdQ ou BA, il faut créer une sous-page « Wikipédia:Lumière sur/Nom de l'article labellisé ». Cette dernière comprend le résumé introductif de l'article (avec un maximum de 400 mots). L'article sera ensuite mis en lumière sur la page d’accueil le jour programmé.

Il n'y a pas de « sélection », tous les articles de Wikipédia apparaissent sur la page d'accueil, une fois labellisés. Ils peuvent également repasser une nouvelle fois après plusieurs années, s'ils ont été remis à neuf par le projet Après label.

Pour rédiger une Lumière sur un article, suivez les instructions de la page d'aide.

Programo du mês

Dessando 1ér de janviér 2022

La Sant-Savétro [sã.sa.ˈve.tro, sã.sa.ˈve.tʀo] (le réveillon de la Saint-Sylvestre en francês) — diont pletout la velyê de doux ans [və.ˌʎa.də.du.ˈz‿ã] (la vigilia di Capodanno en étalien) ou ben la nuet de la Sant-Savétro [ˌne.də.la.sã.sa.ˈve.tro,
ˌne.də.la.sã.sa.ˈve.tʀo]
(la notte di San Silvestro en étalien, la nit de Cap d’any en catalan) — est na môda qu’est de fétar l’arrevâ de l’an novél, en velyent tant qu’à mié-nuet la nuet du 31 de dècembro, dèrriér jorn de l’an du calendriér grègorien, jorn tegnu per l’Égllése catolica por cèlèbrar lo papa Savétro Iér.

Cèlèbracion de la Sant-Savétro 2005 a Sydney.

Dens la plepârt des payis, contrèrament a la velyê de Chalendes que sè féte surtot en famelye, celi du jorn de l’an sè pôt fétar en famelye ou ben avouéc d’amis. D’ense, u Japon, en Colombia, en Argentina et pués en Urugoay, la nuet de la Sant-Savétro sè féte tradicionalament en famelye. En Russia et dens les ôtres vielyes rèpubliques soviètiques, la velyê de doux ans est fétâye en rassemblent la famelye et los amis prôchos.

A côsa du dècalâjo horèro, les iles de la Legne (la partia de Kiribati u ponant de la legne entèrnacionâla de changement de dâta) et les iles Samoa (celes que sont endèpendentes) sont los fins premiérs endrêts a fétar l’an novél et pués passar dens l’an novél pendent que les Samoa amèriquènes sont lo fin dèrriér endrêt a lo fâre.

Liére la suita

Demenge 2 de janviér 2022

Lo pont du Sôt de Broc, dedens les gôrges de la Rousa.

Les gôrges de la Rousa (les gorges de l’Areuse en francês) — que diont en doux-três patouès locâls asse-ben les gôrges de la Reviére — sont yena des ples remarcâbles croses dedens lo massis du Jura, que sè trôvont entre-mié Nêrégoue, un velagèt de la comuna de Vâl-Travèrs, et Bouédri dedens lo canton de Nôchâtél en Suisse.

Des dârds, des croses avouéc un’égoue fôla et pués de petiôts lècs sont visiblos dedens les gôrges. Lé at asse-ben de bârmes dens la règ·ion, que lo Crox-du-Van est pas tot luen.

Liére l’aprés

Delon 3 de janviér 2022

Lo pont du Sôt de Broc, dedens les gôrges de la Rousa.

Les gôrges de la Rousa (les gorges de l’Areuse en francês) — que diont en doux-três patouès locâls asse-ben les gôrges de la Reviére — sont yena des ples remarcâbles croses dedens lo massis du Jura, que sè trôvont entre-mié Nêrégoue, un velagèt de la comuna de Vâl-Travèrs, et Bouédri dedens lo canton de Nôchâtél en Suisse.

Des dârds, des croses avouéc un’égoue fôla et pués de petiôts lècs sont visiblos dedens les gôrges. Lé at asse-ben de bârmes dens la règ·ion, que lo Crox-du-Van est pas tot luen.

Liére l’aprés

Demârs 4 de janviér 2022

Lo pont du Sôt de Broc, dedens les gôrges de la Rousa.

Les gôrges de la Rousa (les gorges de l’Areuse en francês) — que diont en doux-três patouès locâls asse-ben les gôrges de la Reviére — sont yena des ples remarcâbles croses dedens lo massis du Jura, que sè trôvont entre-mié Nêrégoue, un velagèt de la comuna de Vâl-Travèrs, et Bouédri dedens lo canton de Nôchâtél en Suisse.

Des dârds, des croses avouéc un’égoue fôla et pués de petiôts lècs sont visiblos dedens les gôrges. Lé at asse-ben de bârmes dens la règ·ion, que lo Crox-du-Van est pas tot luen.

Liére l’aprés

Demécro 5 de janviér 2022

Lo pont du Sôt de Broc, dedens les gôrges de la Rousa.

Les gôrges de la Rousa (les gorges de l’Areuse en francês) — que diont en doux-três patouès locâls asse-ben les gôrges de la Reviére — sont yena des ples remarcâbles croses dedens lo massis du Jura, que sè trôvont entre-mié Nêrégoue, un velagèt de la comuna de Vâl-Travèrs, et Bouédri dedens lo canton de Nôchâtél en Suisse.

Des dârds, des croses avouéc un’égoue fôla et pués de petiôts lècs sont visiblos dedens les gôrges. Lé at asse-ben de bârmes dens la règ·ion, que lo Crox-du-Van est pas tot luen.

Liére l’aprés

Dejô 6 de janviér 2022

Lo pont du Sôt de Broc, dedens les gôrges de la Rousa.

Les gôrges de la Rousa (les gorges de l’Areuse en francês) — que diont en doux-três patouès locâls asse-ben les gôrges de la Reviére — sont yena des ples remarcâbles croses dedens lo massis du Jura, que sè trôvont entre-mié Nêrégoue, un velagèt de la comuna de Vâl-Travèrs, et Bouédri dedens lo canton de Nôchâtél en Suisse.

Des dârds, des croses avouéc un’égoue fôla et pués de petiôts lècs sont visiblos dedens les gôrges. Lé at asse-ben de bârmes dens la règ·ion, que lo Crox-du-Van est pas tot luen.

Liére l’aprés

Devendro 7 de janviér 2022

La reviére d’En a Pont-du-Navél.

La reviére d’En [rviːð d‿ɛ̃] (l’Ain en francês) est na reviére francêsa que prend sa sôrsa (un ressôt carstico) en Borgogne-Franche-Comtât arpetanna, entre-mié los velâjos jurassiens de Conto pués de La Faviére a 681 mètros de hiôt, pués sè jète dedens lo Rôno (reva drêta) a Sent-Môris-de-Gordans en Domba savoyârda, aprés avêr parcoru 189,9 kilomètros.

El’at balyê son niom u dèpartament de l’En. Los reverens pués més g·ènèralament los locutors des dèpartaments du Jura et de l’En la dèsegnont torjorn desot lo tèrmo « reviére d’En » (la rivière d’Ain en francês de payis arriér-més), qu’at por avantâjo de levar la manca de cllartât avouéc lo dèpartament.

Liére la suita

Dessando 8 de janviér 2022

La reviére d’En a Pont-du-Navél.

La reviére d’En [rviːð d‿ɛ̃] (l’Ain en francês) est na reviére francêsa que prend sa sôrsa (un ressôt carstico) en Borgogne-Franche-Comtât arpetanna, entre-mié los velâjos jurassiens de Conto pués de La Faviére a 681 mètros de hiôt, pués sè jète dedens lo Rôno (reva drêta) a Sent-Môris-de-Gordans en Domba savoyârda, aprés avêr parcoru 189,9 kilomètros.

El’at balyê son niom u dèpartament de l’En. Los reverens pués més g·ènèralament los locutors des dèpartaments du Jura et de l’En la dèsegnont torjorn desot lo tèrmo « reviére d’En » (la rivière d’Ain en francês de payis arriér-més), qu’at por avantâjo de levar la manca de cllartât avouéc lo dèpartament.

Liére la suita

Demenge 9 de janviér 2022

La reviére d’En a Pont-du-Navél.

La reviére d’En [rviːð d‿ɛ̃] (l’Ain en francês) est na reviére francêsa que prend sa sôrsa (un ressôt carstico) en Borgogne-Franche-Comtât arpetanna, entre-mié los velâjos jurassiens de Conto pués de La Faviére a 681 mètros de hiôt, pués sè jète dedens lo Rôno (reva drêta) a Sent-Môris-de-Gordans en Domba savoyârda, aprés avêr parcoru 189,9 kilomètros.

El’at balyê son niom u dèpartament de l’En. Los reverens pués més g·ènèralament los locutors des dèpartaments du Jura et de l’En la dèsegnont torjorn desot lo tèrmo « reviére d’En » (la rivière d’Ain en francês de payis arriér-més), qu’at por avantâjo de levar la manca de cllartât avouéc lo dèpartament.

Liére la suita

Delon 10 de janviér 2022

La reviére d’En a Pont-du-Navél.

La reviére d’En [rviːð d‿ɛ̃] (l’Ain en francês) est na reviére francêsa que prend sa sôrsa (un ressôt carstico) en Borgogne-Franche-Comtât arpetanna, entre-mié los velâjos jurassiens de Conto pués de La Faviére a 681 mètros de hiôt, pués sè jète dedens lo Rôno (reva drêta) a Sent-Môris-de-Gordans en Domba savoyârda, aprés avêr parcoru 189,9 kilomètros.

El’at balyê son niom u dèpartament de l’En. Los reverens pués més g·ènèralament los locutors des dèpartaments du Jura et de l’En la dèsegnont torjorn desot lo tèrmo « reviére d’En » (la rivière d’Ain en francês de payis arriér-més), qu’at por avantâjo de levar la manca de cllartât avouéc lo dèpartament.

Liére la suita

Demârs 11 de janviér 2022

La reviére d’En a Pont-du-Navél.

La reviére d’En [rviːð d‿ɛ̃] (l’Ain en francês) est na reviére francêsa que prend sa sôrsa (un ressôt carstico) en Borgogne-Franche-Comtât arpetanna, entre-mié los velâjos jurassiens de Conto pués de La Faviére a 681 mètros de hiôt, pués sè jète dedens lo Rôno (reva drêta) a Sent-Môris-de-Gordans en Domba savoyârda, aprés avêr parcoru 189,9 kilomètros.

El’at balyê son niom u dèpartament de l’En. Los reverens pués més g·ènèralament los locutors des dèpartaments du Jura et de l’En la dèsegnont torjorn desot lo tèrmo « reviére d’En » (la rivière d’Ain en francês de payis arriér-més), qu’at por avantâjo de levar la manca de cllartât avouéc lo dèpartament.

Liére la suita

Demécro 12 de janviér 2022

Lo rê Boson et sant Ètièno, bocon de les frèsques de l’abayie Sant-Fortunâ de Charluè, XIIémo siècllo.

Boson de Provence ou ben Boson V de Provence — des côps dét asse-ben Boson V de Vièna ou d’Ârlo — (nèssu v. 844 a Vièna et môrt lo en la méma vela) est un monarco lotaringien, qu’est lo rê de Bâssa-Borgogne (Provence) u IXémo siècllo, et pués na granta pèrsonalitât de l’histouère arpetana.

Il est lo premiér a arrevar a emposar na reyôtât èlèctiva, ôtonoma et endèpendenta, ben que fragila, u méten de l’imperium francorum du IXémo siècllo.

Liére la suita

Dejô 13 de janviér 2022

Lo rê Boson et sant Ètièno, bocon de les frèsques de l’abayie Sant-Fortunâ de Charluè, XIIémo siècllo.

Boson de Provence ou ben Boson V de Provence — des côps dét asse-ben Boson V de Vièna ou d’Ârlo — (nèssu v. 844 a Vièna et môrt lo en la méma vela) est un monarco lotaringien, qu’est lo rê de Bâssa-Borgogne (Provence) u IXémo siècllo, et pués na granta pèrsonalitât de l’histouère arpetana.

Il est lo premiér a arrevar a emposar na reyôtât èlèctiva, ôtonoma et endèpendenta, ben que fragila, u méten de l’imperium francorum du IXémo siècllo.

Liére la suita

Devendro 14 de janviér 2022

Lo rê Boson et sant Ètièno, bocon de les frèsques de l’abayie Sant-Fortunâ de Charluè, XIIémo siècllo.

Boson de Provence ou ben Boson V de Provence — des côps dét asse-ben Boson V de Vièna ou d’Ârlo — (nèssu v. 844 a Vièna et môrt lo en la méma vela) est un monarco lotaringien, qu’est lo rê de Bâssa-Borgogne (Provence) u IXémo siècllo, et pués na granta pèrsonalitât de l’histouère arpetana.

Il est lo premiér a arrevar a emposar na reyôtât èlèctiva, ôtonoma et endèpendenta, ben que fragila, u méten de l’imperium francorum du IXémo siècllo.

Liére la suita

Dessando 15 de janviér 2022

Lo rê Boson et sant Ètièno, bocon de les frèsques de l’abayie Sant-Fortunâ de Charluè, XIIémo siècllo.

Boson de Provence ou ben Boson V de Provence — des côps dét asse-ben Boson V de Vièna ou d’Ârlo — (nèssu v. 844 a Vièna et môrt lo en la méma vela) est un monarco lotaringien, qu’est lo rê de Bâssa-Borgogne (Provence) u IXémo siècllo, et pués na granta pèrsonalitât de l’histouère arpetana.

Il est lo premiér a arrevar a emposar na reyôtât èlèctiva, ôtonoma et endèpendenta, ben que fragila, u méten de l’imperium francorum du IXémo siècllo.

Liére la suita

Demenge 16 de janviér 2022

Lo rê Boson et sant Ètièno, bocon de les frèsques de l’abayie Sant-Fortunâ de Charluè, XIIémo siècllo.

Boson de Provence ou ben Boson V de Provence — des côps dét asse-ben Boson V de Vièna ou d’Ârlo — (nèssu v. 844 a Vièna et môrt lo en la méma vela) est un monarco lotaringien, qu’est lo rê de Bâssa-Borgogne (Provence) u IXémo siècllo, et pués na granta pèrsonalitât de l’histouère arpetana.

Il est lo premiér a arrevar a emposar na reyôtât èlèctiva, ôtonoma et endèpendenta, ben que fragila, u méten de l’imperium francorum du IXémo siècllo.

Liére la suita

Delon 17 de janviér 2022

Vua drèsa an l’èr de la Donba.

La Donba [ˈdɔ̃.ba] (la Dombes [dɔ̃b] an fransè) è na réjyon natezhèla pi istozhika fransèza pi arpetanna, ke sè trouve surto dan lo départaman de l’In an réjyon Ôvèrnye Rôno Ârpé, antre Lyon pi Bor. Yon dé prinsipô payi de l’In, l’è konstituô d’on platyô d’orijena mozhinnika uz’inonbrâblo étan. La kapitâla istozhika de la Donba èzhe la vlèta de Trevu.

La réjyon è vèzena de dovéz’ôtré grandé réjyon natezhèlé, la Brèse pi lo Buzhè.

Louz’abitan de la réjyon s’apèlon lou Donbisto [lu dɔ̃.ˈbis.tɔ] pi lé Donbisté [le dɔ̃.ˈbis.te].

Lizhe la suita

Demârs 18 de janviér 2022

Vua drèsa an l’èr de la Donba.

La Donba [ˈdɔ̃.ba] (la Dombes [dɔ̃b] an fransè) è na réjyon natezhèla pi istozhika fransèza pi arpetanna, ke sè trouve surto dan lo départaman de l’In an réjyon Ôvèrnye Rôno Ârpé, antre Lyon pi Bor. Yon dé prinsipô payi de l’In, l’è konstituô d’on platyô d’orijena mozhinnika uz’inonbrâblo étan. La kapitâla istozhika de la Donba èzhe la vlèta de Trevu.

La réjyon è vèzena de dovéz’ôtré grandé réjyon natezhèlé, la Brèse pi lo Buzhè.

Louz’abitan de la réjyon s’apèlon lou Donbisto [lu dɔ̃.ˈbis.tɔ] pi lé Donbisté [le dɔ̃.ˈbis.te].

Lizhe la suita

Demécro 19 de janviér 2022

Vua drèsa an l’èr de la Donba.

La Donba [ˈdɔ̃.ba] (la Dombes [dɔ̃b] an fransè) è na réjyon natezhèla pi istozhika fransèza pi arpetanna, ke sè trouve surto dan lo départaman de l’In an réjyon Ôvèrnye Rôno Ârpé, antre Lyon pi Bor. Yon dé prinsipô payi de l’In, l’è konstituô d’on platyô d’orijena mozhinnika uz’inonbrâblo étan. La kapitâla istozhika de la Donba èzhe la vlèta de Trevu.

La réjyon è vèzena de dovéz’ôtré grandé réjyon natezhèlé, la Brèse pi lo Buzhè.

Louz’abitan de la réjyon s’apèlon lou Donbisto [lu dɔ̃.ˈbis.tɔ] pi lé Donbisté [le dɔ̃.ˈbis.te].

Lizhe la suita

Dejô 20 de janviér 2022

Vua drèsa an l’èr de la Donba.

La Donba [ˈdɔ̃.ba] (la Dombes [dɔ̃b] an fransè) è na réjyon natezhèla pi istozhika fransèza pi arpetanna, ke sè trouve surto dan lo départaman de l’In an réjyon Ôvèrnye Rôno Ârpé, antre Lyon pi Bor. Yon dé prinsipô payi de l’In, l’è konstituô d’on platyô d’orijena mozhinnika uz’inonbrâblo étan. La kapitâla istozhika de la Donba èzhe la vlèta de Trevu.

La réjyon è vèzena de dovéz’ôtré grandé réjyon natezhèlé, la Brèse pi lo Buzhè.

Louz’abitan de la réjyon s’apèlon lou Donbisto [lu dɔ̃.ˈbis.tɔ] pi lé Donbisté [le dɔ̃.ˈbis.te].

Lizhe la suita

Devendro 21 de janviér 2022

Vua drèsa an l’èr de la Donba.

La Donba [ˈdɔ̃.ba] (la Dombes [dɔ̃b] an fransè) è na réjyon natezhèla pi istozhika fransèza pi arpetanna, ke sè trouve surto dan lo départaman de l’In an réjyon Ôvèrnye Rôno Ârpé, antre Lyon pi Bor. Yon dé prinsipô payi de l’In, l’è konstituô d’on platyô d’orijena mozhinnika uz’inonbrâblo étan. La kapitâla istozhika de la Donba èzhe la vlèta de Trevu.

La réjyon è vèzena de dovéz’ôtré grandé réjyon natezhèlé, la Brèse pi lo Buzhè.

Louz’abitan de la réjyon s’apèlon lou Donbisto [lu dɔ̃.ˈbis.tɔ] pi lé Donbisté [le dɔ̃.ˈbis.te].

Lizhe la suita

Dessando 22 de janviér 2022

Viuva drèciêe en l’êr de la comba de Conches.

La comba de Conches [ˌkɔ̃.ba.də.ˈkɔ̃.tse] (s Goms en tuche suisso, das Goms ou das Gommertal en alemand, la vallée de Conches en francês) ‘l est na comba suissa dedens les Ârpes, que sè trôve a cavalon sus lo mié-destrict de Rarôgne levantenc et lo destrict de Conches en Valês.

Mês’a pârt la comba du Rôno, la comba de Conches ‘l est l’unna des més grandes combes du Valês. Compte tot plen de combes de lât drènâyes per de peticts cors d’égoue que sè fotont tués u Rôno. Trôvont sus la riva drête lo Chietal, l’Obertal, lo Niedertal, lo Trützital, lo Minstigertal, lo Bieligertal et la comba de Viu et pués sus la riva gôche lo Geretal, l’Agenetal, lo Blinnental, lo Rappetal et la comba de Boueng.

Les habetents de la comba sont a nom les Conchârds [le kɔ̃.ˈtsaːr] et les Conchârdes [le kɔ̃.ˈtsaːr.de].

Liére l’aprés

Demenge 23 de janviér 2022

Viuva drèciêe en l’êr de la comba de Conches.

La comba de Conches [ˌkɔ̃.ba.də.ˈkɔ̃.tse] (s Goms en tuche suisso, das Goms ou das Gommertal en alemand, la vallée de Conches en francês) ‘l est na comba suissa dedens les Ârpes, que sè trôve a cavalon sus lo mié-destrict de Rarôgne levantenc et lo destrict de Conches en Valês.

Mês’a pârt la comba du Rôno, la comba de Conches ‘l est l’unna des més grandes combes du Valês. Compte tot plen de combes de lât drènâyes per de peticts cors d’égoue que sè fotont tués u Rôno. Trôvont sus la riva drête lo Chietal, l’Obertal, lo Niedertal, lo Trützital, lo Minstigertal, lo Bieligertal et la comba de Viu et pués sus la riva gôche lo Geretal, l’Agenetal, lo Blinnental, lo Rappetal et la comba de Boueng.

Les habetents de la comba sont a nom les Conchârds [le kɔ̃.ˈtsaːr] et les Conchârdes [le kɔ̃.ˈtsaːr.de].

Liére l’aprés

Delon 24 de janviér 2022

Viuva drèciêe en l’êr de la comba de Conches.

La comba de Conches [ˌkɔ̃.ba.də.ˈkɔ̃.tse] (s Goms en tuche suisso, das Goms ou das Gommertal en alemand, la vallée de Conches en francês) ‘l est na comba suissa dedens les Ârpes, que sè trôve a cavalon sus lo mié-destrict de Rarôgne levantenc et lo destrict de Conches en Valês.

Mês’a pârt la comba du Rôno, la comba de Conches ‘l est l’unna des més grandes combes du Valês. Compte tot plen de combes de lât drènâyes per de peticts cors d’égoue que sè fotont tués u Rôno. Trôvont sus la riva drête lo Chietal, l’Obertal, lo Niedertal, lo Trützital, lo Minstigertal, lo Bieligertal et la comba de Viu et pués sus la riva gôche lo Geretal, l’Agenetal, lo Blinnental, lo Rappetal et la comba de Boueng.

Les habetents de la comba sont a nom les Conchârds [le kɔ̃.ˈtsaːr] et les Conchârdes [le kɔ̃.ˈtsaːr.de].

Liére l’aprés

Demârs 25 de janviér 2022

Viuva drèciêe en l’êr de la comba de Conches.

La comba de Conches [ˌkɔ̃.ba.də.ˈkɔ̃.tse] (s Goms en tuche suisso, das Goms ou das Gommertal en alemand, la vallée de Conches en francês) ‘l est na comba suissa dedens les Ârpes, que sè trôve a cavalon sus lo mié-destrict de Rarôgne levantenc et lo destrict de Conches en Valês.

Mês’a pârt la comba du Rôno, la comba de Conches ‘l est l’unna des més grandes combes du Valês. Compte tot plen de combes de lât drènâyes per de peticts cors d’égoue que sè fotont tués u Rôno. Trôvont sus la riva drête lo Chietal, l’Obertal, lo Niedertal, lo Trützital, lo Minstigertal, lo Bieligertal et la comba de Viu et pués sus la riva gôche lo Geretal, l’Agenetal, lo Blinnental, lo Rappetal et la comba de Boueng.

Les habetents de la comba sont a nom les Conchârds [le kɔ̃.ˈtsaːr] et les Conchârdes [le kɔ̃.ˈtsaːr.de].

Liére l’aprés

Demécro 26 de janviér 2022

Viuva drèciêe en l’êr de la comba de Conches.

La comba de Conches [ˌkɔ̃.ba.də.ˈkɔ̃.tse] (s Goms en tuche suisso, das Goms ou das Gommertal en alemand, la vallée de Conches en francês) ‘l est na comba suissa dedens les Ârpes, que sè trôve a cavalon sus lo mié-destrict de Rarôgne levantenc et lo destrict de Conches en Valês.

Mês’a pârt la comba du Rôno, la comba de Conches ‘l est l’unna des més grandes combes du Valês. Compte tot plen de combes de lât drènâyes per de peticts cors d’égoue que sè fotont tués u Rôno. Trôvont sus la riva drête lo Chietal, l’Obertal, lo Niedertal, lo Trützital, lo Minstigertal, lo Bieligertal et la comba de Viu et pués sus la riva gôche lo Geretal, l’Agenetal, lo Blinnental, lo Rappetal et la comba de Boueng.

Les habetents de la comba sont a nom les Conchârds [le kɔ̃.ˈtsaːr] et les Conchârdes [le kɔ̃.ˈtsaːr.de].

Liére l’aprés

Dejô 27 de janviér 2022

Montagnes u tôrn de la comba de Linthal,
en Suisse.

’N ârp ou ben n’ârpa dèsigne a côp :

« Ârp, ârpa » est un tèrmo arpetan que rencontront dês lo XIIémo siècllo dens lo quenton de Fribôrg, en Valês, pués u payis de Vôd et que vint probâblament — per lo latin alpes de méma significacion — d’una racena prè-endo-eropèèna *alp- (« montagne », « hôtior », « molâr »).

Son diminutif est l’arpèta. Enqu’houé, cél tèrmo est empleyê surtot en toponimia arpetana, diont pletout « na montagne » ou ben « ’n alpâjo » d’aprés los patouesants.

Liére la suita

Devendro 28 de janviér 2022

Montagnes u tôrn de la comba de Linthal,
en Suisse.

’N ârp ou ben n’ârpa dèsigne a côp :

« Ârp, ârpa » est un tèrmo arpetan que rencontront dês lo XIIémo siècllo dens lo quenton de Fribôrg, en Valês, pués u payis de Vôd et que vint probâblament — per lo latin alpes de méma significacion — d’una racena prè-endo-eropèèna *alp- (« montagne », « hôtior », « molâr »).

Son diminutif est l’arpèta. Enqu’houé, cél tèrmo est empleyê surtot en toponimia arpetana, diont pletout « na montagne » ou ben « ’n alpâjo » d’aprés los patouesants.

Liére la suita

Dessando 29 de janviér 2022

Montagnes u tôrn de la comba de Linthal,
en Suisse.

’N ârp ou ben n’ârpa dèsigne a côp :

« Ârp, ârpa » est un tèrmo arpetan que rencontront dês lo XIIémo siècllo dens lo quenton de Fribôrg, en Valês, pués u payis de Vôd et que vint probâblament — per lo latin alpes de méma significacion — d’una racena prè-endo-eropèèna *alp- (« montagne », « hôtior », « molâr »).

Son diminutif est l’arpèta. Enqu’houé, cél tèrmo est empleyê surtot en toponimia arpetana, diont pletout « na montagne » ou ben « ’n alpâjo » d’aprés los patouesants.

Liére la suita

Demenge 30 de janviér 2022

Montagnes u tôrn de la comba de Linthal,
en Suisse.

’N ârp ou ben n’ârpa dèsigne a côp :

« Ârp, ârpa » est un tèrmo arpetan que rencontront dês lo XIIémo siècllo dens lo quenton de Fribôrg, en Valês, pués u payis de Vôd et que vint probâblament — per lo latin alpes de méma significacion — d’una racena prè-endo-eropèèna *alp- (« montagne », « hôtior », « molâr »).

Son diminutif est l’arpèta. Enqu’houé, cél tèrmo est empleyê surtot en toponimia arpetana, diont pletout « na montagne » ou ben « ’n alpâjo » d’aprés los patouesants.

Liére la suita

Delon 31 de janviér 2022

Montagnes u tôrn de la comba de Linthal,
en Suisse.

’N ârp ou ben n’ârpa dèsigne a côp :

« Ârp, ârpa » est un tèrmo arpetan que rencontront dês lo XIIémo siècllo dens lo quenton de Fribôrg, en Valês, pués u payis de Vôd et que vint probâblament — per lo latin alpes de méma significacion — d’una racena prè-endo-eropèèna *alp- (« montagne », « hôtior », « molâr »).

Son diminutif est l’arpèta. Enqu’houé, cél tèrmo est empleyê surtot en toponimia arpetana, diont pletout « na montagne » ou ben « ’n alpâjo » d’aprés los patouesants.

Liére la suita