Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Oût 2021

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.


Presentacion (a traduire)

Cela pâge est consacrée à l’organisation et à la maintenance du cadre Wikipédia:Lumière sur de la page d’accueil de Wikipédia. Celui-ci est rempli par l’appel de la page correspondante, dont le contenu est renouvelé quotidiennement de façon automatique. Lorsqu'un article est labellisé à la suite d'un vote AdQ ou BA, il faut créer une sous-page « Wikipédia:Lumière sur/Nom de l'article labellisé ». Cette dernière comprend le résumé introductif de l'article (avec un maximum de 400 mots). L'article sera ensuite mis en lumière sur la page d’accueil le jour programmé.

Il n'y a pas de « sélection », tous les articles de Wikipédia apparaissent sur la page d'accueil, une fois labellisés. Ils peuvent également repasser une nouvelle fois après plusieurs années, s'ils ont été remis à neuf par le projet Après label.

Pour rédiger une Lumière sur un article, suivez les instructions de la page d'aide.

Programo du mês

Demenge 1ér d’oût 2021

Lo Parlement de Bretagne a Rènes.

Rènes [rɛn] (Rennes [ʁɛn] en francês, Resnn [rɛn], Renn [rən] en galô, Roazhon [ˈrwɑː.zən] en breton) est na comena francêsa et bretona du cuchient de la France, ch·èf-luè du dèpartament d’Ila-et-Vilègne et de la règ·ion Bretagne. Cela vela sè trôve dens lo Levant de la Bretagne, u regonfllo de l’Ila et de la Vilègne.

Placiêe dessus l’arc atlantico eropèen, a 55 kilomètros de les coutes de la Mange, Rènes compte 209 860 habitents dedens-les-muralyes en 2012, cen que fât de lyé la premiére vela de la règ·ion Bretagne, la seconda vela du Grant Cuchient et l’onziéma comena la ples poplâye de France en nombro d’habitents. L’unitât urbèna est poplâye de 322 247 habitents en 2013 et son sôl urben, que comprend 700 675 habitents en 2013, est lo diéziémo u nivél nacionâl. Rènes est la sièta d’una mètropola de 426 502 habitents (2013), fassent d’ense partia de les 11 grantes mètropoles francêses de drêt comon (dês janviér 2015).

Los habitents de la vela sont apelâs los Renês [lu rnɛ] et les Renêses [le rnɛːz].

Liére la suita

Delon 2 d’oût 2021

Lo Parlement de Bretagne a Rènes.

Rènes [rɛn] (Rennes [ʁɛn] en francês, Resnn [rɛn], Renn [rən] en galô, Roazhon [ˈrwɑː.zən] en breton) est na comena francêsa et bretona du cuchient de la France, ch·èf-luè du dèpartament d’Ila-et-Vilègne et de la règ·ion Bretagne. Cela vela sè trôve dens lo Levant de la Bretagne, u regonfllo de l’Ila et de la Vilègne.

Placiêe dessus l’arc atlantico eropèen, a 55 kilomètros de les coutes de la Mange, Rènes compte 209 860 habitents dedens-les-muralyes en 2012, cen que fât de lyé la premiére vela de la règ·ion Bretagne, la seconda vela du Grant Cuchient et l’onziéma comena la ples poplâye de France en nombro d’habitents. L’unitât urbèna est poplâye de 322 247 habitents en 2013 et son sôl urben, que comprend 700 675 habitents en 2013, est lo diéziémo u nivél nacionâl. Rènes est la sièta d’una mètropola de 426 502 habitents (2013), fassent d’ense partia de les 11 grantes mètropoles francêses de drêt comon (dês janviér 2015).

Los habitents de la vela sont apelâs los Renês [lu rnɛ] et les Renêses [le rnɛːz].

Liére la suita

Demârs 3 d’oût 2021

Lo Parlement de Bretagne a Rènes.

Rènes [rɛn] (Rennes [ʁɛn] en francês, Resnn [rɛn], Renn [rən] en galô, Roazhon [ˈrwɑː.zən] en breton) est na comena francêsa et bretona du cuchient de la France, ch·èf-luè du dèpartament d’Ila-et-Vilègne et de la règ·ion Bretagne. Cela vela sè trôve dens lo Levant de la Bretagne, u regonfllo de l’Ila et de la Vilègne.

Placiêe dessus l’arc atlantico eropèen, a 55 kilomètros de les coutes de la Mange, Rènes compte 209 860 habitents dedens-les-muralyes en 2012, cen que fât de lyé la premiére vela de la règ·ion Bretagne, la seconda vela du Grant Cuchient et l’onziéma comena la ples poplâye de France en nombro d’habitents. L’unitât urbèna est poplâye de 322 247 habitents en 2013 et son sôl urben, que comprend 700 675 habitents en 2013, est lo diéziémo u nivél nacionâl. Rènes est la sièta d’una mètropola de 426 502 habitents (2013), fassent d’ense partia de les 11 grantes mètropoles francêses de drêt comon (dês janviér 2015).

Los habitents de la vela sont apelâs los Renês [lu rnɛ] et les Renêses [le rnɛːz].

Liére la suita

Demécro 4 d’oût 2021

Vua de la basilica Noutra-Dama de Forviéro avouéc sa colena.

Liyon [li.ˈjõ] (Lyon [ljɔ̃] ou ben [li.ɔ̃] Acutar en francês) est na comuna francêse et arpitana, que sè trôve dens lo quârt sud-èste de la France, u confolent du Rôno et de la Sona. Sièjo du consèly de la mètropola de Liyon, que son statut particuliér lyé balye a la vês les atribucions d’una mètropola et d’un dèpartament, el’est étot lo ch·èf-luè de l’arrondissement de Liyon, celi de la circonscripcion dèpartamentâla du Rôno et celi de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, et pués la vielye capitâla du Liyonês.

La comuna at na situacion de trêvo g·eografico du payis, a bise du colidor naturâl du Rôno que côrt depués Liyon jusqu’a Marselye. Placiê entre-mié lo Massis centrâl u sêr et lo massis arpenc u matin, la vila de Liyon ocupe na posicion stratègica dedens la circulacion bise-mié-jorn en Eropa. Vielye capitâla de les Gôles du temps de l’Empiro romen, el’est lo sièjo d’un arcevèchiê que lo titulèro pôrte lo titro de primat de les Gôles. Liyon vint na vila bien comèrçanta et un endrêt financiér de pèrmiér ôrdre a la Renèssence. Sa prospèritât èconomica est étâ portâ yena aprés l’ôtra per la sèya, pués per l’aparicion de les endustries notament dus linjos, ch·imiques et, més dèrriérement, per l’endustria de l’émâge.

Los habitents de la vila sont apelâs los Liyonês [lu li.jɔ.ˈnɛ] et les Liyonêses [le li.jɔ.ˈneː.zə].

Liére la suite

Dejô 5 d’oût 2021

Vua de la basilica Noutra-Dama de Forviéro avouéc sa colena.

Liyon [li.ˈjõ] (Lyon [ljɔ̃] ou ben [li.ɔ̃] Acutar en francês) est na comuna francêse et arpitana, que sè trôve dens lo quârt sud-èste de la France, u confolent du Rôno et de la Sona. Sièjo du consèly de la mètropola de Liyon, que son statut particuliér lyé balye a la vês les atribucions d’una mètropola et d’un dèpartament, el’est étot lo ch·èf-luè de l’arrondissement de Liyon, celi de la circonscripcion dèpartamentâla du Rôno et celi de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, et pués la vielye capitâla du Liyonês.

La comuna at na situacion de trêvo g·eografico du payis, a bise du colidor naturâl du Rôno que côrt depués Liyon jusqu’a Marselye. Placiê entre-mié lo Massis centrâl u sêr et lo massis arpenc u matin, la vila de Liyon ocupe na posicion stratègica dedens la circulacion bise-mié-jorn en Eropa. Vielye capitâla de les Gôles du temps de l’Empiro romen, el’est lo sièjo d’un arcevèchiê que lo titulèro pôrte lo titro de primat de les Gôles. Liyon vint na vila bien comèrçanta et un endrêt financiér de pèrmiér ôrdre a la Renèssence. Sa prospèritât èconomica est étâ portâ yena aprés l’ôtra per la sèya, pués per l’aparicion de les endustries notament dus linjos, ch·imiques et, més dèrriérement, per l’endustria de l’émâge.

Los habitents de la vila sont apelâs los Liyonês [lu li.jɔ.ˈnɛ] et les Liyonêses [le li.jɔ.ˈneː.zə].

Liére la suite

Devendro 6 d’oût 2021

Vua de la basilica Noutra-Dama de Forviéro avouéc sa colena.

Liyon [li.ˈjõ] (Lyon [ljɔ̃] ou ben [li.ɔ̃] Acutar en francês) est na comuna francêse et arpitana, que sè trôve dens lo quârt sud-èste de la France, u confolent du Rôno et de la Sona. Sièjo du consèly de la mètropola de Liyon, que son statut particuliér lyé balye a la vês les atribucions d’una mètropola et d’un dèpartament, el’est étot lo ch·èf-luè de l’arrondissement de Liyon, celi de la circonscripcion dèpartamentâla du Rôno et celi de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, et pués la vielye capitâla du Liyonês.

La comuna at na situacion de trêvo g·eografico du payis, a bise du colidor naturâl du Rôno que côrt depués Liyon jusqu’a Marselye. Placiê entre-mié lo Massis centrâl u sêr et lo massis arpenc u matin, la vila de Liyon ocupe na posicion stratègica dedens la circulacion bise-mié-jorn en Eropa. Vielye capitâla de les Gôles du temps de l’Empiro romen, el’est lo sièjo d’un arcevèchiê que lo titulèro pôrte lo titro de primat de les Gôles. Liyon vint na vila bien comèrçanta et un endrêt financiér de pèrmiér ôrdre a la Renèssence. Sa prospèritât èconomica est étâ portâ yena aprés l’ôtra per la sèya, pués per l’aparicion de les endustries notament dus linjos, ch·imiques et, més dèrriérement, per l’endustria de l’émâge.

Los habitents de la vila sont apelâs los Liyonês [lu li.jɔ.ˈnɛ] et les Liyonêses [le li.jɔ.ˈneː.zə].

Liére la suite

Dessando 7 d’oût 2021

Vua de la basilica Noutra-Dama de Forviéro avouéc sa colena.

Liyon [li.ˈjõ] (Lyon [ljɔ̃] ou ben [li.ɔ̃] Acutar en francês) est na comuna francêse et arpitana, que sè trôve dens lo quârt sud-èste de la France, u confolent du Rôno et de la Sona. Sièjo du consèly de la mètropola de Liyon, que son statut particuliér lyé balye a la vês les atribucions d’una mètropola et d’un dèpartament, el’est étot lo ch·èf-luè de l’arrondissement de Liyon, celi de la circonscripcion dèpartamentâla du Rôno et celi de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, et pués la vielye capitâla du Liyonês.

La comuna at na situacion de trêvo g·eografico du payis, a bise du colidor naturâl du Rôno que côrt depués Liyon jusqu’a Marselye. Placiê entre-mié lo Massis centrâl u sêr et lo massis arpenc u matin, la vila de Liyon ocupe na posicion stratègica dedens la circulacion bise-mié-jorn en Eropa. Vielye capitâla de les Gôles du temps de l’Empiro romen, el’est lo sièjo d’un arcevèchiê que lo titulèro pôrte lo titro de primat de les Gôles. Liyon vint na vila bien comèrçanta et un endrêt financiér de pèrmiér ôrdre a la Renèssence. Sa prospèritât èconomica est étâ portâ yena aprés l’ôtra per la sèya, pués per l’aparicion de les endustries notament dus linjos, ch·imiques et, més dèrriérement, per l’endustria de l’émâge.

Los habitents de la vila sont apelâs los Liyonês [lu li.jɔ.ˈnɛ] et les Liyonêses [le li.jɔ.ˈneː.zə].

Liére la suite

Demenge 8 d’oût 2021

Vua de la basilica Noutra-Dama de Forviéro avouéc sa colena.

Liyon [li.ˈjõ] (Lyon [ljɔ̃] ou ben [li.ɔ̃] Acutar en francês) est na comuna francêse et arpitana, que sè trôve dens lo quârt sud-èste de la France, u confolent du Rôno et de la Sona. Sièjo du consèly de la mètropola de Liyon, que son statut particuliér lyé balye a la vês les atribucions d’una mètropola et d’un dèpartament, el’est étot lo ch·èf-luè de l’arrondissement de Liyon, celi de la circonscripcion dèpartamentâla du Rôno et celi de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, et pués la vielye capitâla du Liyonês.

La comuna at na situacion de trêvo g·eografico du payis, a bise du colidor naturâl du Rôno que côrt depués Liyon jusqu’a Marselye. Placiê entre-mié lo Massis centrâl u sêr et lo massis arpenc u matin, la vila de Liyon ocupe na posicion stratègica dedens la circulacion bise-mié-jorn en Eropa. Vielye capitâla de les Gôles du temps de l’Empiro romen, el’est lo sièjo d’un arcevèchiê que lo titulèro pôrte lo titro de primat de les Gôles. Liyon vint na vila bien comèrçanta et un endrêt financiér de pèrmiér ôrdre a la Renèssence. Sa prospèritât èconomica est étâ portâ yena aprés l’ôtra per la sèya, pués per l’aparicion de les endustries notament dus linjos, ch·imiques et, més dèrriérement, per l’endustria de l’émâge.

Los habitents de la vila sont apelâs los Liyonês [lu li.jɔ.ˈnɛ] et les Liyonêses [le li.jɔ.ˈneː.zə].

Liére la suite

Delon 9 d’oût 2021

Vua de la basilica Noutra-Dama de Forviéro avouéc sa colena.

Liyon [li.ˈjõ] (Lyon [ljɔ̃] ou ben [li.ɔ̃] Acutar en francês) est na comuna francêse et arpitana, que sè trôve dens lo quârt sud-èste de la France, u confolent du Rôno et de la Sona. Sièjo du consèly de la mètropola de Liyon, que son statut particuliér lyé balye a la vês les atribucions d’una mètropola et d’un dèpartament, el’est étot lo ch·èf-luè de l’arrondissement de Liyon, celi de la circonscripcion dèpartamentâla du Rôno et celi de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, et pués la vielye capitâla du Liyonês.

La comuna at na situacion de trêvo g·eografico du payis, a bise du colidor naturâl du Rôno que côrt depués Liyon jusqu’a Marselye. Placiê entre-mié lo Massis centrâl u sêr et lo massis arpenc u matin, la vila de Liyon ocupe na posicion stratègica dedens la circulacion bise-mié-jorn en Eropa. Vielye capitâla de les Gôles du temps de l’Empiro romen, el’est lo sièjo d’un arcevèchiê que lo titulèro pôrte lo titro de primat de les Gôles. Liyon vint na vila bien comèrçanta et un endrêt financiér de pèrmiér ôrdre a la Renèssence. Sa prospèritât èconomica est étâ portâ yena aprés l’ôtra per la sèya, pués per l’aparicion de les endustries notament dus linjos, ch·imiques et, més dèrriérement, per l’endustria de l’émâge.

Los habitents de la vila sont apelâs los Liyonês [lu li.jɔ.ˈnɛ] et les Liyonêses [le li.jɔ.ˈneː.zə].

Liére la suite

Demârs 10 d’oût 2021

Vua de la basilica Noutra-Dama de Forviéro avouéc sa colena.

Liyon [li.ˈjõ] (Lyon [ljɔ̃] ou ben [li.ɔ̃] Acutar en francês) est na comuna francêse et arpitana, que sè trôve dens lo quârt sud-èste de la France, u confolent du Rôno et de la Sona. Sièjo du consèly de la mètropola de Liyon, que son statut particuliér lyé balye a la vês les atribucions d’una mètropola et d’un dèpartament, el’est étot lo ch·èf-luè de l’arrondissement de Liyon, celi de la circonscripcion dèpartamentâla du Rôno et celi de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, et pués la vielye capitâla du Liyonês.

La comuna at na situacion de trêvo g·eografico du payis, a bise du colidor naturâl du Rôno que côrt depués Liyon jusqu’a Marselye. Placiê entre-mié lo Massis centrâl u sêr et lo massis arpenc u matin, la vila de Liyon ocupe na posicion stratègica dedens la circulacion bise-mié-jorn en Eropa. Vielye capitâla de les Gôles du temps de l’Empiro romen, el’est lo sièjo d’un arcevèchiê que lo titulèro pôrte lo titro de primat de les Gôles. Liyon vint na vila bien comèrçanta et un endrêt financiér de pèrmiér ôrdre a la Renèssence. Sa prospèritât èconomica est étâ portâ yena aprés l’ôtra per la sèya, pués per l’aparicion de les endustries notament dus linjos, ch·imiques et, més dèrriérement, per l’endustria de l’émâge.

Los habitents de la vila sont apelâs los Liyonês [lu li.jɔ.ˈnɛ] et les Liyonêses [le li.jɔ.ˈneː.zə].

Liére la suite

Demécro 11 d’oût 2021

Na renolye ux uelys rojos (Agalychnis callidryas).

Los amfibiens (Amphibia) fôrmont na cllâssa de vèrtèbrâs tètrapodos. Sont g·ènèralament dèfenis coment na tropa rapondent l’« ensemblo des tètrapodos nan-amniotos ». La branche de la zoologia que los ètudiye (et pués los « rèptilos ») est l’hèrpètologia, més justament la batracologia, du grèco batrachos, renolye, que lor est spècialament consacrâye.

Lors ôfs dêvont étre dèposâs dedens l’égoua. Lor pél liça et humida pèrmèt la rèspiracion. Lor dèvelopament pâsse per na fâsa de lârva égouassiére avouéc des branquies (gorgolyon ou ben tètârd), ben difèrent de l’adulto que pôt sofllar a l’êr libro a côsa de sos pôrmons. Portant y at d’èxcèpcions, coment la reproduccion possibla de doux-três èspèces a l’ètat de lârva (nèotènia) ; ôtrament quârques amfibiens sont vivipâros.

Lo mot amfibien fât alusion a les « doves vies » de celes bétyes, yona égouassiére, l’ôtra tèrrèstra.

Liére la suita

Dejô 12 d’oût 2021

Na renolye ux uelys rojos (Agalychnis callidryas).

Los amfibiens (Amphibia) fôrmont na cllâssa de vèrtèbrâs tètrapodos. Sont g·ènèralament dèfenis coment na tropa rapondent l’« ensemblo des tètrapodos nan-amniotos ». La branche de la zoologia que los ètudiye (et pués los « rèptilos ») est l’hèrpètologia, més justament la batracologia, du grèco batrachos, renolye, que lor est spècialament consacrâye.

Lors ôfs dêvont étre dèposâs dedens l’égoua. Lor pél liça et humida pèrmèt la rèspiracion. Lor dèvelopament pâsse per na fâsa de lârva égouassiére avouéc des branquies (gorgolyon ou ben tètârd), ben difèrent de l’adulto que pôt sofllar a l’êr libro a côsa de sos pôrmons. Portant y at d’èxcèpcions, coment la reproduccion possibla de doux-três èspèces a l’ètat de lârva (nèotènia) ; ôtrament quârques amfibiens sont vivipâros.

Lo mot amfibien fât alusion a les « doves vies » de celes bétyes, yona égouassiére, l’ôtra tèrrèstra.

Liére la suita

Devendro 13 d’oût 2021

Na renolye ux uelys rojos (Agalychnis callidryas).

Los amfibiens (Amphibia) fôrmont na cllâssa de vèrtèbrâs tètrapodos. Sont g·ènèralament dèfenis coment na tropa rapondent l’« ensemblo des tètrapodos nan-amniotos ». La branche de la zoologia que los ètudiye (et pués los « rèptilos ») est l’hèrpètologia, més justament la batracologia, du grèco batrachos, renolye, que lor est spècialament consacrâye.

Lors ôfs dêvont étre dèposâs dedens l’égoua. Lor pél liça et humida pèrmèt la rèspiracion. Lor dèvelopament pâsse per na fâsa de lârva égouassiére avouéc des branquies (gorgolyon ou ben tètârd), ben difèrent de l’adulto que pôt sofllar a l’êr libro a côsa de sos pôrmons. Portant y at d’èxcèpcions, coment la reproduccion possibla de doux-três èspèces a l’ètat de lârva (nèotènia) ; ôtrament quârques amfibiens sont vivipâros.

Lo mot amfibien fât alusion a les « doves vies » de celes bétyes, yona égouassiére, l’ôtra tèrrèstra.

Liére la suita

Dessando 14 d’oût 2021

Na renolye ux uelys rojos (Agalychnis callidryas).

Los amfibiens (Amphibia) fôrmont na cllâssa de vèrtèbrâs tètrapodos. Sont g·ènèralament dèfenis coment na tropa rapondent l’« ensemblo des tètrapodos nan-amniotos ». La branche de la zoologia que los ètudiye (et pués los « rèptilos ») est l’hèrpètologia, més justament la batracologia, du grèco batrachos, renolye, que lor est spècialament consacrâye.

Lors ôfs dêvont étre dèposâs dedens l’égoua. Lor pél liça et humida pèrmèt la rèspiracion. Lor dèvelopament pâsse per na fâsa de lârva égouassiére avouéc des branquies (gorgolyon ou ben tètârd), ben difèrent de l’adulto que pôt sofllar a l’êr libro a côsa de sos pôrmons. Portant y at d’èxcèpcions, coment la reproduccion possibla de doux-três èspèces a l’ètat de lârva (nèotènia) ; ôtrament quârques amfibiens sont vivipâros.

Lo mot amfibien fât alusion a les « doves vies » de celes bétyes, yona égouassiére, l’ôtra tèrrèstra.

Liére la suita

Demenge 15 d’oût 2021

Na renolye ux uelys rojos (Agalychnis callidryas).

Los amfibiens (Amphibia) fôrmont na cllâssa de vèrtèbrâs tètrapodos. Sont g·ènèralament dèfenis coment na tropa rapondent l’« ensemblo des tètrapodos nan-amniotos ». La branche de la zoologia que los ètudiye (et pués los « rèptilos ») est l’hèrpètologia, més justament la batracologia, du grèco batrachos, renolye, que lor est spècialament consacrâye.

Lors ôfs dêvont étre dèposâs dedens l’égoua. Lor pél liça et humida pèrmèt la rèspiracion. Lor dèvelopament pâsse per na fâsa de lârva égouassiére avouéc des branquies (gorgolyon ou ben tètârd), ben difèrent de l’adulto que pôt sofllar a l’êr libro a côsa de sos pôrmons. Portant y at d’èxcèpcions, coment la reproduccion possibla de doux-três èspèces a l’ètat de lârva (nèotènia) ; ôtrament quârques amfibiens sont vivipâros.

Lo mot amfibien fât alusion a les « doves vies » de celes bétyes, yona égouassiére, l’ôtra tèrrèstra.

Liére la suita

Delon 16 d’oût 2021

Bâptèmo de Constantin Iér per Savétro, frèsco de la Basilica des Quatro-Sants-Coronâs, XIIIémo siècllo.

Savétro Iér (Sylvestrus / Silvestrus en latin, Σίλβεστρος / Sílbestros en grèco ancian), nèssu a Roma et môrt dedens la méma vela lo , est un èvèco de Roma qu’avenge a l’èpiscopat lo .

Cél èpiscopat, long de vengt-doux ans, du temps du règno de l’emperor Constantin Iér et pués des concilos d’Ârlo et Nicèa, est travèrsâ per la crisa donatista et los comencements de la crisa arièna, tant d’èvènaments que Savétro semble avêr jouyê dedens ren qu’un rolo ensignifient cen qu’empache pas que, du fêt de les largèsses emperiâles, Roma comence a habelyér adonc l’aparence d’una vela crètiena.

D’aprés lo drècement de la tradicion catolica, il est lo 33émo pape. Il est cèlèbrâ coment sant lo 31 de dècembro dens l’Égllése catolica romèna et lo dens l’Égllése ortodoxa.

Liére la suita

Demârs 17 d’oût 2021

Bâptèmo de Constantin Iér per Savétro, frèsco de la Basilica des Quatro-Sants-Coronâs, XIIIémo siècllo.

Savétro Iér (Sylvestrus / Silvestrus en latin, Σίλβεστρος / Sílbestros en grèco ancian), nèssu a Roma et môrt dedens la méma vela lo , est un èvèco de Roma qu’avenge a l’èpiscopat lo .

Cél èpiscopat, long de vengt-doux ans, du temps du règno de l’emperor Constantin Iér et pués des concilos d’Ârlo et Nicèa, est travèrsâ per la crisa donatista et los comencements de la crisa arièna, tant d’èvènaments que Savétro semble avêr jouyê dedens ren qu’un rolo ensignifient cen qu’empache pas que, du fêt de les largèsses emperiâles, Roma comence a habelyér adonc l’aparence d’una vela crètiena.

D’aprés lo drècement de la tradicion catolica, il est lo 33émo pape. Il est cèlèbrâ coment sant lo 31 de dècembro dens l’Égllése catolica romèna et lo dens l’Égllése ortodoxa.

Liére la suita

Demécro 18 d’oût 2021

Bâptèmo de Constantin Iér per Savétro, frèsco de la Basilica des Quatro-Sants-Coronâs, XIIIémo siècllo.

Savétro Iér (Sylvestrus / Silvestrus en latin, Σίλβεστρος / Sílbestros en grèco ancian), nèssu a Roma et môrt dedens la méma vela lo , est un èvèco de Roma qu’avenge a l’èpiscopat lo .

Cél èpiscopat, long de vengt-doux ans, du temps du règno de l’emperor Constantin Iér et pués des concilos d’Ârlo et Nicèa, est travèrsâ per la crisa donatista et los comencements de la crisa arièna, tant d’èvènaments que Savétro semble avêr jouyê dedens ren qu’un rolo ensignifient cen qu’empache pas que, du fêt de les largèsses emperiâles, Roma comence a habelyér adonc l’aparence d’una vela crètiena.

D’aprés lo drècement de la tradicion catolica, il est lo 33émo pape. Il est cèlèbrâ coment sant lo 31 de dècembro dens l’Égllése catolica romèna et lo dens l’Égllése ortodoxa.

Liére la suita

Dejô 19 d’oût 2021

Bâptèmo de Constantin Iér per Savétro, frèsco de la Basilica des Quatro-Sants-Coronâs, XIIIémo siècllo.

Savétro Iér (Sylvestrus / Silvestrus en latin, Σίλβεστρος / Sílbestros en grèco ancian), nèssu a Roma et môrt dedens la méma vela lo , est un èvèco de Roma qu’avenge a l’èpiscopat lo .

Cél èpiscopat, long de vengt-doux ans, du temps du règno de l’emperor Constantin Iér et pués des concilos d’Ârlo et Nicèa, est travèrsâ per la crisa donatista et los comencements de la crisa arièna, tant d’èvènaments que Savétro semble avêr jouyê dedens ren qu’un rolo ensignifient cen qu’empache pas que, du fêt de les largèsses emperiâles, Roma comence a habelyér adonc l’aparence d’una vela crètiena.

D’aprés lo drècement de la tradicion catolica, il est lo 33émo pape. Il est cèlèbrâ coment sant lo 31 de dècembro dens l’Égllése catolica romèna et lo dens l’Égllése ortodoxa.

Liére la suita

Devendro 20 d’oût 2021

Bâptèmo de Constantin Iér per Savétro, frèsco de la Basilica des Quatro-Sants-Coronâs, XIIIémo siècllo.

Savétro Iér (Sylvestrus / Silvestrus en latin, Σίλβεστρος / Sílbestros en grèco ancian), nèssu a Roma et môrt dedens la méma vela lo , est un èvèco de Roma qu’avenge a l’èpiscopat lo .

Cél èpiscopat, long de vengt-doux ans, du temps du règno de l’emperor Constantin Iér et pués des concilos d’Ârlo et Nicèa, est travèrsâ per la crisa donatista et los comencements de la crisa arièna, tant d’èvènaments que Savétro semble avêr jouyê dedens ren qu’un rolo ensignifient cen qu’empache pas que, du fêt de les largèsses emperiâles, Roma comence a habelyér adonc l’aparence d’una vela crètiena.

D’aprés lo drècement de la tradicion catolica, il est lo 33émo pape. Il est cèlèbrâ coment sant lo 31 de dècembro dens l’Égllése catolica romèna et lo dens l’Égllése ortodoxa.

Liére la suita

Dessando 21 d’oût 2021

’N héresson comon joueno.

Los mamifèros (Mammalia) fôrmont na cllâssa de bétyes vèrtèbrâyes qu’ant por més grôs trèt que los reprèsentents femèles alêtont lors jouenos avouéc na sècrècion cutanèo-gllandulèra spècialisâye apelâye lacél que vint quâsi tojorn de poces (mamillae), cen qu’at balyê lo nom de celes bétyes. Ils ant na tempèratura constanta et pués sont en g·ènèral cuvèrts de pêls. Lor cârro de rèparticion est planètèro, los mamifèros ant conquis un grôs mouél de les nices ècologiques de la macrofôna et pués réstont yon des taxons dominents dês l’Èocèno.

Los mamifèros sont los solèts reprèsentents d’ora des sinapsidos (na tropa que contint d’alyor lors ancians et pués los pèlicosôros, tropa parafilètica que comprend los ben cognus Dimetrodon et Edaphosaurus) et pués est rapondua avouéc lors tropa suèra los sôropsidos (rèptilos et uséls) dedens lo cllâdo des amniotos u méten de la supèr-cllâssa des tètrapodos. En 2018, la tropa contint 6 495 èspèces que, d’aprés los cllassements scientificos, sont distribuâyes en fllanc de 29 ôrdres, 153 famelyes et pués 1 200 genros.

Liére la suita

Demenge 22 d’oût 2021

’N héresson comon joueno.

Los mamifèros (Mammalia) fôrmont na cllâssa de bétyes vèrtèbrâyes qu’ant por més grôs trèt que los reprèsentents femèles alêtont lors jouenos avouéc na sècrècion cutanèo-gllandulèra spècialisâye apelâye lacél que vint quâsi tojorn de poces (mamillae), cen qu’at balyê lo nom de celes bétyes. Ils ant na tempèratura constanta et pués sont en g·ènèral cuvèrts de pêls. Lor cârro de rèparticion est planètèro, los mamifèros ant conquis un grôs mouél de les nices ècologiques de la macrofôna et pués réstont yon des taxons dominents dês l’Èocèno.

Los mamifèros sont los solèts reprèsentents d’ora des sinapsidos (na tropa que contint d’alyor lors ancians et pués los pèlicosôros, tropa parafilètica que comprend los ben cognus Dimetrodon et Edaphosaurus) et pués est rapondua avouéc lors tropa suèra los sôropsidos (rèptilos et uséls) dedens lo cllâdo des amniotos u méten de la supèr-cllâssa des tètrapodos. En 2018, la tropa contint 6 495 èspèces que, d’aprés los cllassements scientificos, sont distribuâyes en fllanc de 29 ôrdres, 153 famelyes et pués 1 200 genros.

Liére la suita

Delon 23 d’oût 2021

’N héresson comon joueno.

Los mamifèros (Mammalia) fôrmont na cllâssa de bétyes vèrtèbrâyes qu’ant por més grôs trèt que los reprèsentents femèles alêtont lors jouenos avouéc na sècrècion cutanèo-gllandulèra spècialisâye apelâye lacél que vint quâsi tojorn de poces (mamillae), cen qu’at balyê lo nom de celes bétyes. Ils ant na tempèratura constanta et pués sont en g·ènèral cuvèrts de pêls. Lor cârro de rèparticion est planètèro, los mamifèros ant conquis un grôs mouél de les nices ècologiques de la macrofôna et pués réstont yon des taxons dominents dês l’Èocèno.

Los mamifèros sont los solèts reprèsentents d’ora des sinapsidos (na tropa que contint d’alyor lors ancians et pués los pèlicosôros, tropa parafilètica que comprend los ben cognus Dimetrodon et Edaphosaurus) et pués est rapondua avouéc lors tropa suèra los sôropsidos (rèptilos et uséls) dedens lo cllâdo des amniotos u méten de la supèr-cllâssa des tètrapodos. En 2018, la tropa contint 6 495 èspèces que, d’aprés los cllassements scientificos, sont distribuâyes en fllanc de 29 ôrdres, 153 famelyes et pués 1 200 genros.

Liére la suita

Demârs 24 d’oût 2021

’N héresson comon joueno.

Los mamifèros (Mammalia) fôrmont na cllâssa de bétyes vèrtèbrâyes qu’ant por més grôs trèt que los reprèsentents femèles alêtont lors jouenos avouéc na sècrècion cutanèo-gllandulèra spècialisâye apelâye lacél que vint quâsi tojorn de poces (mamillae), cen qu’at balyê lo nom de celes bétyes. Ils ant na tempèratura constanta et pués sont en g·ènèral cuvèrts de pêls. Lor cârro de rèparticion est planètèro, los mamifèros ant conquis un grôs mouél de les nices ècologiques de la macrofôna et pués réstont yon des taxons dominents dês l’Èocèno.

Los mamifèros sont los solèts reprèsentents d’ora des sinapsidos (na tropa que contint d’alyor lors ancians et pués los pèlicosôros, tropa parafilètica que comprend los ben cognus Dimetrodon et Edaphosaurus) et pués est rapondua avouéc lors tropa suèra los sôropsidos (rèptilos et uséls) dedens lo cllâdo des amniotos u méten de la supèr-cllâssa des tètrapodos. En 2018, la tropa contint 6 495 èspèces que, d’aprés los cllassements scientificos, sont distribuâyes en fllanc de 29 ôrdres, 153 famelyes et pués 1 200 genros.

Liére la suita

Demécro 25 d’oût 2021

’N héresson comon joueno.

Los mamifèros (Mammalia) fôrmont na cllâssa de bétyes vèrtèbrâyes qu’ant por més grôs trèt que los reprèsentents femèles alêtont lors jouenos avouéc na sècrècion cutanèo-gllandulèra spècialisâye apelâye lacél que vint quâsi tojorn de poces (mamillae), cen qu’at balyê lo nom de celes bétyes. Ils ant na tempèratura constanta et pués sont en g·ènèral cuvèrts de pêls. Lor cârro de rèparticion est planètèro, los mamifèros ant conquis un grôs mouél de les nices ècologiques de la macrofôna et pués réstont yon des taxons dominents dês l’Èocèno.

Los mamifèros sont los solèts reprèsentents d’ora des sinapsidos (na tropa que contint d’alyor lors ancians et pués los pèlicosôros, tropa parafilètica que comprend los ben cognus Dimetrodon et Edaphosaurus) et pués est rapondua avouéc lors tropa suèra los sôropsidos (rèptilos et uséls) dedens lo cllâdo des amniotos u méten de la supèr-cllâssa des tètrapodos. En 2018, la tropa contint 6 495 èspèces que, d’aprés los cllassements scientificos, sont distribuâyes en fllanc de 29 ôrdres, 153 famelyes et pués 1 200 genros.

Liére la suita

Dejô 26 d’oût 2021

Lo platél de Waterberg en Namibia dedens lo parc nacionâl de Waterberg.

Lo platél est yona de les três fôrmes principâles du relièf en topografia, avouéc les planes et les montagnes. Sè dèfenét coment na surface g·eografica yô que los cors d’égoua sont enquèssiês, per oposicion a les planes yô que los cors d’égoua colont a fllor de tèrra. Lo relièf dedens los entèrfllevos y est pou marcâ, cen que fât la difèrence entre un platél et na montagne.

Lo dènivelâ entre-mié lo cors d’égoua et lo revond du platél pôt étre tant provond que l’ensemblo de les valâs et des valons est adonc apelâ gôrges ou ben canion.

Liére la suita

Devendro 27 d’oût 2021

Lo platél de Waterberg en Namibia dedens lo parc nacionâl de Waterberg.

Lo platél est yona de les três fôrmes principâles du relièf en topografia, avouéc les planes et les montagnes. Sè dèfenét coment na surface g·eografica yô que los cors d’égoua sont enquèssiês, per oposicion a les planes yô que los cors d’égoua colont a fllor de tèrra. Lo relièf dedens los entèrfllevos y est pou marcâ, cen que fât la difèrence entre un platél et na montagne.

Lo dènivelâ entre-mié lo cors d’égoua et lo revond du platél pôt étre tant provond que l’ensemblo de les valâs et des valons est adonc apelâ gôrges ou ben canion.

Liére la suita

Dessando 28 d’oût 2021

Lo platél de Waterberg en Namibia dedens lo parc nacionâl de Waterberg.

Lo platél est yona de les três fôrmes principâles du relièf en topografia, avouéc les planes et les montagnes. Sè dèfenét coment na surface g·eografica yô que los cors d’égoua sont enquèssiês, per oposicion a les planes yô que los cors d’égoua colont a fllor de tèrra. Lo relièf dedens los entèrfllevos y est pou marcâ, cen que fât la difèrence entre un platél et na montagne.

Lo dènivelâ entre-mié lo cors d’égoua et lo revond du platél pôt étre tant provond que l’ensemblo de les valâs et des valons est adonc apelâ gôrges ou ben canion.

Liére la suita

Demenge 29 d’oût 2021

Lo platél de Waterberg en Namibia dedens lo parc nacionâl de Waterberg.

Lo platél est yona de les três fôrmes principâles du relièf en topografia, avouéc les planes et les montagnes. Sè dèfenét coment na surface g·eografica yô que los cors d’égoua sont enquèssiês, per oposicion a les planes yô que los cors d’égoua colont a fllor de tèrra. Lo relièf dedens los entèrfllevos y est pou marcâ, cen que fât la difèrence entre un platél et na montagne.

Lo dènivelâ entre-mié lo cors d’égoua et lo revond du platél pôt étre tant provond que l’ensemblo de les valâs et des valons est adonc apelâ gôrges ou ben canion.

Liére la suita

Delon 30 d’oût 2021

Lo platél de Waterberg en Namibia dedens lo parc nacionâl de Waterberg.

Lo platél est yona de les três fôrmes principâles du relièf en topografia, avouéc les planes et les montagnes. Sè dèfenét coment na surface g·eografica yô que los cors d’égoua sont enquèssiês, per oposicion a les planes yô que los cors d’égoua colont a fllor de tèrra. Lo relièf dedens los entèrfllevos y est pou marcâ, cen que fât la difèrence entre un platél et na montagne.

Lo dènivelâ entre-mié lo cors d’égoua et lo revond du platél pôt étre tant provond que l’ensemblo de les valâs et des valons est adonc apelâ gôrges ou ben canion.

Liére la suita

Demârs 31 d’oût 2021

La bibliotèca de Cèlso a Èfèso.

Èfèso (Ἔφεσος / Éphesos en grèco ancian, Ephesus en latin, Efes en turco, 𒀀𒉺𒊭 / Apaša en hitito, Éphèse en francês) est yona de les més ancianes et pués més importantes veles grèques d’Asia Minora, la premiére de l’Ionia.

Quand ben que sos réstos sè trôvont enqu’houé vers los sèpt kilomètros u dedens de les tèrres, prés de les veles de Selçuk et Kuşadası dens lo Cuchient de la Turquia d’ora, Èfèso ére dens l’Antiquitât, et adés u temps bizantin, yon des pôrts los més actifs de la mar Ègê, qu’est prés du bèc du grant fllevo anatolien Cayistro.

Liére la suita