Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Mèrcuro (planèta)

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Cél « Lumiére dessus… » est étâ ou ben serat publeyê sus la pâge de reçua de l’encicllopèdia dês la demenge 19 de dècembro 2021 tant qu’u dejô 23 de dècembro 2021.


Mèrcuro viua per la sonda MESSENGER,
lo 14 de janviér 2008.

Mèrcuro est la planèta la ples prôche du Solely et la muens massiva du Sistèmo solèro. Sa luentior u Solely est tegnua entre-mié 0,31 et 0,47 unitât astronomica (ou ben 46 et 70 milyons de kilomètros), cen que corrèspond a n’èxcentricitât de la corba de 0,2 — més de doze côps ples grôssa a cela de la Tèrra, et de luen la ples hiôta por na planèta du Sistèmo solèro. El est visibla ux uelys nus dês la Tèrra avouéc un diamètre aparent de 4,5 a 13 secondes d’arc, et pués na magnituda aparenta de 5,7 a −2,3 ; portant son obsèrvacion est rendua mâlésiêe per son èlongacion adés desot 28,3° que la nèye lo ples sovent dedens l’ècllat du solely. En pratica, cél vesenâjo avouéc lo solely demande que pôt étre viua ren que prés de l’horizont cuchientenc aprés lo cuchiê de solely ou ben prés de l’horizont levantenc devant lo levâ de solely, en g·ènèral a la tombâ de la nuet. Mèrcuro at la particularitât d’étre en resonence spin-corba 3:2, son temps de rèvolucion (~88 jorns) que vâlt tot justo 1,5 côps son temps de rotacion (~59 jorns), adonc la mêtiêt d’un jorn solèro (~176 jorns). D’ense, relativament a les ètêles fixes, verote dessus son axo drêt três côps totes les doves rèvolucions u tôrn du Solely.

Mèrcuro est na planèta tèlurica, coment lo sont étot Vènus, la Tèrra et Mârs. El est prés de três côps ples petiôta et quâsi vengt côps muens massiva que la Tèrra mas quâsi asse pesanta que lyé. Sa densitât remarcâbla — dèpassâye solament per cela de la Tèrra, que lyé serêt d’alyor en-desot sen l’èfèt de la comprèssion gravitacionâla — est diua a l’importance de son noyél mètalico, que reprèsenterêt 85 % de son rè, contre vers los 55 % por la Tèrra.

Liére la suita