Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Novembro 2021

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.


Presentacion (a traduire)

Cela pâge est consacrée à l’organisation et à la maintenance du cadre Wikipédia:Lumière sur de la page d’accueil de Wikipédia. Celui-ci est rempli par l’appel de la page correspondante, dont le contenu est renouvelé quotidiennement de façon automatique. Lorsqu'un article est labellisé à la suite d'un vote AdQ ou BA, il faut créer une sous-page « Wikipédia:Lumière sur/Nom de l'article labellisé ». Cette dernière comprend le résumé introductif de l'article (avec un maximum de 400 mots). L'article sera ensuite mis en lumière sur la page d’accueil le jour programmé.

Il n'y a pas de « sélection », tous les articles de Wikipédia apparaissent sur la page d'accueil, une fois labellisés. Ils peuvent également repasser une nouvelle fois après plusieurs années, s'ils ont été remis à neuf par le projet Après label.

Pour rédiger une Lumière sur un article, suivez les instructions de la page d'aide.

Programo du mês

Delon 1ér de novembro 2021

Lo massis du Vèrcôrs dens lo Dârfénât.

Lo Dârfénât [do.fi.ˈna] (le Dauphiné [do.fi.ne] en francês, lo Daufinat ou ben lo Dalfinat en occitan) est na règ·ion historica et culturâla francêsa de lengoua arpetana et occitana, que s’apelâve dens lo temps lo Viènês (perce que Vièna fut en arriér la capitâla de tota cela vielye province viènêsa). Corrèspond ux três dèpartaments d’ora de l’Isera (les comenes rapondues u Rôno avouéc), de la Droma et de les Hiôtes-Ârpes et pués a la partia enversenche de les Valâdes occitanes. Ses capitâles côp sus côp érant d’abôrd la vela de Vièna et pués, dês lo XIIIémo siècllo, la vela de Grenoblo.

Los habitents de la règ·ion s’apèlont los Dârfénouès [lu do.fi.ˈnwɑː] et les Dârfénouèses [lø do.fi.ˈnwɑː.ze] en arpetan et pués los Daufinencs et las Daufinencas ou ben los Dalfinencs et las Dalfinencas en occitan.

Liére la suita

Demârs 2 de novembro 2021

Lo massis du Vèrcôrs dens lo Dârfénât.

Lo Dârfénât [do.fi.ˈna] (le Dauphiné [do.fi.ne] en francês, lo Daufinat ou ben lo Dalfinat en occitan) est na règ·ion historica et culturâla francêsa de lengoua arpetana et occitana, que s’apelâve dens lo temps lo Viènês (perce que Vièna fut en arriér la capitâla de tota cela vielye province viènêsa). Corrèspond ux três dèpartaments d’ora de l’Isera (les comenes rapondues u Rôno avouéc), de la Droma et de les Hiôtes-Ârpes et pués a la partia enversenche de les Valâdes occitanes. Ses capitâles côp sus côp érant d’abôrd la vela de Vièna et pués, dês lo XIIIémo siècllo, la vela de Grenoblo.

Los habitents de la règ·ion s’apèlont los Dârfénouès [lu do.fi.ˈnwɑː] et les Dârfénouèses [lø do.fi.ˈnwɑː.ze] en arpetan et pués los Daufinencs et las Daufinencas ou ben los Dalfinencs et las Dalfinencas en occitan.

Liére la suita

Demécro 3 de novembro 2021

Lo massis du Vèrcôrs dens lo Dârfénât.

Lo Dârfénât [do.fi.ˈna] (le Dauphiné [do.fi.ne] en francês, lo Daufinat ou ben lo Dalfinat en occitan) est na règ·ion historica et culturâla francêsa de lengoua arpetana et occitana, que s’apelâve dens lo temps lo Viènês (perce que Vièna fut en arriér la capitâla de tota cela vielye province viènêsa). Corrèspond ux três dèpartaments d’ora de l’Isera (les comenes rapondues u Rôno avouéc), de la Droma et de les Hiôtes-Ârpes et pués a la partia enversenche de les Valâdes occitanes. Ses capitâles côp sus côp érant d’abôrd la vela de Vièna et pués, dês lo XIIIémo siècllo, la vela de Grenoblo.

Los habitents de la règ·ion s’apèlont los Dârfénouès [lu do.fi.ˈnwɑː] et les Dârfénouèses [lø do.fi.ˈnwɑː.ze] en arpetan et pués los Daufinencs et las Daufinencas ou ben los Dalfinencs et las Dalfinencas en occitan.

Liére la suita

Dejô 4 de novembro 2021

Lo massis du Vèrcôrs dens lo Dârfénât.

Lo Dârfénât [do.fi.ˈna] (le Dauphiné [do.fi.ne] en francês, lo Daufinat ou ben lo Dalfinat en occitan) est na règ·ion historica et culturâla francêsa de lengoua arpetana et occitana, que s’apelâve dens lo temps lo Viènês (perce que Vièna fut en arriér la capitâla de tota cela vielye province viènêsa). Corrèspond ux três dèpartaments d’ora de l’Isera (les comenes rapondues u Rôno avouéc), de la Droma et de les Hiôtes-Ârpes et pués a la partia enversenche de les Valâdes occitanes. Ses capitâles côp sus côp érant d’abôrd la vela de Vièna et pués, dês lo XIIIémo siècllo, la vela de Grenoblo.

Los habitents de la règ·ion s’apèlont los Dârfénouès [lu do.fi.ˈnwɑː] et les Dârfénouèses [lø do.fi.ˈnwɑː.ze] en arpetan et pués los Daufinencs et las Daufinencas ou ben los Dalfinencs et las Dalfinencas en occitan.

Liére la suita

Devendro 5 de novembro 2021

Lo massis du Vèrcôrs dens lo Dârfénât.

Lo Dârfénât [do.fi.ˈna] (le Dauphiné [do.fi.ne] en francês, lo Daufinat ou ben lo Dalfinat en occitan) est na règ·ion historica et culturâla francêsa de lengoua arpetana et occitana, que s’apelâve dens lo temps lo Viènês (perce que Vièna fut en arriér la capitâla de tota cela vielye province viènêsa). Corrèspond ux três dèpartaments d’ora de l’Isera (les comenes rapondues u Rôno avouéc), de la Droma et de les Hiôtes-Ârpes et pués a la partia enversenche de les Valâdes occitanes. Ses capitâles côp sus côp érant d’abôrd la vela de Vièna et pués, dês lo XIIIémo siècllo, la vela de Grenoblo.

Los habitents de la règ·ion s’apèlont los Dârfénouès [lu do.fi.ˈnwɑː] et les Dârfénouèses [lø do.fi.ˈnwɑː.ze] en arpetan et pués los Daufinencs et las Daufinencas ou ben los Dalfinencs et las Dalfinencas en occitan.

Liére la suita

Dessando 6 de novembro 2021

Lo plâtro Sôçura a Chamôni.

Chamôni [θa.mu.ˈni] (Chamonix-Mont-Blanc [ʃa.mɔ.ni.mɔ̃.blɑ̃] ou [ʃa.mo.ni.mɔ̃.blɑ̃] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna du Fôcegni, que sè trôve dens lo dèpartamouent de la Savouè-d’Amont en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

La comuna z-at dessus son tèrritouèro lo sonjon ples hiôt des Ârpes : lo mont Blanc que monte a 4 810 mètros d’hiôt. La comuna de Chamôni z-est pués apelâ « capitâla mondiâla de l’arpinismo ».

Los habitents de la velèta s’apèlont los Chamoniârds [lu θa.mu.ˈɲɑːr] et les Chamoniârdes [le θa.mu.ˈɲɑːr.de].

Liére la suita

Demenge 7 de novembro 2021

Lo plâtro Sôçura a Chamôni.

Chamôni [θa.mu.ˈni] (Chamonix-Mont-Blanc [ʃa.mɔ.ni.mɔ̃.blɑ̃] ou [ʃa.mo.ni.mɔ̃.blɑ̃] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna du Fôcegni, que sè trôve dens lo dèpartamouent de la Savouè-d’Amont en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

La comuna z-at dessus son tèrritouèro lo sonjon ples hiôt des Ârpes : lo mont Blanc que monte a 4 810 mètros d’hiôt. La comuna de Chamôni z-est pués apelâ « capitâla mondiâla de l’arpinismo ».

Los habitents de la velèta s’apèlont los Chamoniârds [lu θa.mu.ˈɲɑːr] et les Chamoniârdes [le θa.mu.ˈɲɑːr.de].

Liére la suita

Delon 8 de novembro 2021

Lo plâtro Sôçura a Chamôni.

Chamôni [θa.mu.ˈni] (Chamonix-Mont-Blanc [ʃa.mɔ.ni.mɔ̃.blɑ̃] ou [ʃa.mo.ni.mɔ̃.blɑ̃] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna du Fôcegni, que sè trôve dens lo dèpartamouent de la Savouè-d’Amont en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

La comuna z-at dessus son tèrritouèro lo sonjon ples hiôt des Ârpes : lo mont Blanc que monte a 4 810 mètros d’hiôt. La comuna de Chamôni z-est pués apelâ « capitâla mondiâla de l’arpinismo ».

Los habitents de la velèta s’apèlont los Chamoniârds [lu θa.mu.ˈɲɑːr] et les Chamoniârdes [le θa.mu.ˈɲɑːr.de].

Liére la suita

Demârs 9 de novembro 2021

Lo plâtro Sôçura a Chamôni.

Chamôni [θa.mu.ˈni] (Chamonix-Mont-Blanc [ʃa.mɔ.ni.mɔ̃.blɑ̃] ou [ʃa.mo.ni.mɔ̃.blɑ̃] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna du Fôcegni, que sè trôve dens lo dèpartamouent de la Savouè-d’Amont en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

La comuna z-at dessus son tèrritouèro lo sonjon ples hiôt des Ârpes : lo mont Blanc que monte a 4 810 mètros d’hiôt. La comuna de Chamôni z-est pués apelâ « capitâla mondiâla de l’arpinismo ».

Los habitents de la velèta s’apèlont los Chamoniârds [lu θa.mu.ˈɲɑːr] et les Chamoniârdes [le θa.mu.ˈɲɑːr.de].

Liére la suita

Demécro 10 de novembro 2021

Lo plâtro Sôçura a Chamôni.

Chamôni [θa.mu.ˈni] (Chamonix-Mont-Blanc [ʃa.mɔ.ni.mɔ̃.blɑ̃] ou [ʃa.mo.ni.mɔ̃.blɑ̃] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna du Fôcegni, que sè trôve dens lo dèpartamouent de la Savouè-d’Amont en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

La comuna z-at dessus son tèrritouèro lo sonjon ples hiôt des Ârpes : lo mont Blanc que monte a 4 810 mètros d’hiôt. La comuna de Chamôni z-est pués apelâ « capitâla mondiâla de l’arpinismo ».

Los habitents de la velèta s’apèlont los Chamoniârds [lu θa.mu.ˈɲɑːr] et les Chamoniârdes [le θa.mu.ˈɲɑːr.de].

Liére la suita

Dejô 11 de novembro 2021

Lo plâtro Sôçura a Chamôni.

Chamôni [θa.mu.ˈni] (Chamonix-Mont-Blanc [ʃa.mɔ.ni.mɔ̃.blɑ̃] ou [ʃa.mo.ni.mɔ̃.blɑ̃] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna du Fôcegni, que sè trôve dens lo dèpartamouent de la Savouè-d’Amont en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

La comuna z-at dessus son tèrritouèro lo sonjon ples hiôt des Ârpes : lo mont Blanc que monte a 4 810 mètros d’hiôt. La comuna de Chamôni z-est pués apelâ « capitâla mondiâla de l’arpinismo ».

Los habitents de la velèta s’apèlont los Chamoniârds [lu θa.mu.ˈɲɑːr] et les Chamoniârdes [le θa.mu.ˈɲɑːr.de].

Liére la suita

Devendro 12 de novembro 2021

Lo plâtro Sôçura a Chamôni.

Chamôni [θa.mu.ˈni] (Chamonix-Mont-Blanc [ʃa.mɔ.ni.mɔ̃.blɑ̃] ou [ʃa.mo.ni.mɔ̃.blɑ̃] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna du Fôcegni, que sè trôve dens lo dèpartamouent de la Savouè-d’Amont en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

La comuna z-at dessus son tèrritouèro lo sonjon ples hiôt des Ârpes : lo mont Blanc que monte a 4 810 mètros d’hiôt. La comuna de Chamôni z-est pués apelâ « capitâla mondiâla de l’arpinismo ».

Los habitents de la velèta s’apèlont los Chamoniârds [lu θa.mu.ˈɲɑːr] et les Chamoniârdes [le θa.mu.ˈɲɑːr.de].

Liére la suita

Dessando 13 de novembro 2021

L’èthang de la Mubra, en Crant-Montanna.

Crant-Montanna [krã mun.ˈtã.na] (Crans-Montana [kʁɑ̃ mɔ̃.ta.na] en francês) el esth una comuna suissa et arpetanna du canton du Valês, que sè trôve yens lo destrict de Siérro. El est crèâye lo per la fusion des comunes de Montanna, Moleng, Randôgne et Chèrmegnon.

Il est l’una des três comunes que fôrmont la stacion de squi suissa de Crant-Montanna, avouéc Icôgne et Lens.

Les habetents de la vela sont criâs nom encognu-p.

Liére la suite

Demenge 14 de novembro 2021

L’èthang de la Mubra, en Crant-Montanna.

Crant-Montanna [krã mun.ˈtã.na] (Crans-Montana [kʁɑ̃ mɔ̃.ta.na] en francês) el esth una comuna suissa et arpetanna du canton du Valês, que sè trôve yens lo destrict de Siérro. El est crèâye lo per la fusion des comunes de Montanna, Moleng, Randôgne et Chèrmegnon.

Il est l’una des três comunes que fôrmont la stacion de squi suissa de Crant-Montanna, avouéc Icôgne et Lens.

Les habetents de la vela sont criâs nom encognu-p.

Liére la suite

Delon 15 de novembro 2021

L’èthang de la Mubra, en Crant-Montanna.

Crant-Montanna [krã mun.ˈtã.na] (Crans-Montana [kʁɑ̃ mɔ̃.ta.na] en francês) el esth una comuna suissa et arpetanna du canton du Valês, que sè trôve yens lo destrict de Siérro. El est crèâye lo per la fusion des comunes de Montanna, Moleng, Randôgne et Chèrmegnon.

Il est l’una des três comunes que fôrmont la stacion de squi suissa de Crant-Montanna, avouéc Icôgne et Lens.

Les habetents de la vela sont criâs nom encognu-p.

Liére la suite

Demârs 16 de novembro 2021

L’èthang de la Mubra, en Crant-Montanna.

Crant-Montanna [krã mun.ˈtã.na] (Crans-Montana [kʁɑ̃ mɔ̃.ta.na] en francês) el esth una comuna suissa et arpetanna du canton du Valês, que sè trôve yens lo destrict de Siérro. El est crèâye lo per la fusion des comunes de Montanna, Moleng, Randôgne et Chèrmegnon.

Il est l’una des três comunes que fôrmont la stacion de squi suissa de Crant-Montanna, avouéc Icôgne et Lens.

Les habetents de la vela sont criâs nom encognu-p.

Liére la suite

Demécro 17 de novembro 2021

L’èthang de la Mubra, en Crant-Montanna.

Crant-Montanna [krã mun.ˈtã.na] (Crans-Montana [kʁɑ̃ mɔ̃.ta.na] en francês) el esth una comuna suissa et arpetanna du canton du Valês, que sè trôve yens lo destrict de Siérro. El est crèâye lo per la fusion des comunes de Montanna, Moleng, Randôgne et Chèrmegnon.

Il est l’una des três comunes que fôrmont la stacion de squi suissa de Crant-Montanna, avouéc Icôgne et Lens.

Les habetents de la vela sont criâs nom encognu-p.

Liére la suite

Dejô 18 de novembro 2021

L’èthang de la Mubra, en Crant-Montanna.

Crant-Montanna [krã mun.ˈtã.na] (Crans-Montana [kʁɑ̃ mɔ̃.ta.na] en francês) el esth una comuna suissa et arpetanna du canton du Valês, que sè trôve yens lo destrict de Siérro. El est crèâye lo per la fusion des comunes de Montanna, Moleng, Randôgne et Chèrmegnon.

Il est l’una des três comunes que fôrmont la stacion de squi suissa de Crant-Montanna, avouéc Icôgne et Lens.

Les habetents de la vela sont criâs nom encognu-p.

Liére la suite

Devendro 19 de novembro 2021

L’èthang de la Mubra, en Crant-Montanna.

Crant-Montanna [krã mun.ˈtã.na] (Crans-Montana [kʁɑ̃ mɔ̃.ta.na] en francês) el esth una comuna suissa et arpetanna du canton du Valês, que sè trôve yens lo destrict de Siérro. El est crèâye lo per la fusion des comunes de Montanna, Moleng, Randôgne et Chèrmegnon.

Il est l’una des três comunes que fôrmont la stacion de squi suissa de Crant-Montanna, avouéc Icôgne et Lens.

Les habetents de la vela sont criâs nom encognu-p.

Liére la suite

Dessando 20 de novembro 2021

Vuya de Rouveno, velâjo natâl de Milo Chanôs.

Milo Chanôs [ˈmiː.le tsa.ˈnu] (Émile Chanoux [e.mil ʃa.nu] en francês), nèssu lo a Rouveno et môrt lo en Vela, ’l est un homo poleteco vâldoten de la premiére mêtiêt du XXémo siècllo, et un des principâls protagonistos de l’ôtonomia vâldotêna.

’L ére membro de la Liga vâldotêna, de la Jouvena Vâl d’Aoûta et du Comitât de libèracion nacionâla.

Lo 18 de mê 1944, ’l est môrt pèrsècutâ per la meletia fascista ; ’l est cognu come « mârtiro de l’ôtonomia de la Vâl d’Aoûta ».

Liére la suite

Demenge 21 de novembro 2021

Vuya de Rouveno, velâjo natâl de Milo Chanôs.

Milo Chanôs [ˈmiː.le tsa.ˈnu] (Émile Chanoux [e.mil ʃa.nu] en francês), nèssu lo a Rouveno et môrt lo en Vela, ’l est un homo poleteco vâldoten de la premiére mêtiêt du XXémo siècllo, et un des principâls protagonistos de l’ôtonomia vâldotêna.

’L ére membro de la Liga vâldotêna, de la Jouvena Vâl d’Aoûta et du Comitât de libèracion nacionâla.

Lo 18 de mê 1944, ’l est môrt pèrsècutâ per la meletia fascista ; ’l est cognu come « mârtiro de l’ôtonomia de la Vâl d’Aoûta ».

Liére la suite

Delon 22 de novembro 2021

Vuya de Rouveno, velâjo natâl de Milo Chanôs.

Milo Chanôs [ˈmiː.le tsa.ˈnu] (Émile Chanoux [e.mil ʃa.nu] en francês), nèssu lo a Rouveno et môrt lo en Vela, ’l est un homo poleteco vâldoten de la premiére mêtiêt du XXémo siècllo, et un des principâls protagonistos de l’ôtonomia vâldotêna.

’L ére membro de la Liga vâldotêna, de la Jouvena Vâl d’Aoûta et du Comitât de libèracion nacionâla.

Lo 18 de mê 1944, ’l est môrt pèrsècutâ per la meletia fascista ; ’l est cognu come « mârtiro de l’ôtonomia de la Vâl d’Aoûta ».

Liére la suite

Demârs 23 de novembro 2021

Vuya de Rouveno, velâjo natâl de Milo Chanôs.

Milo Chanôs [ˈmiː.le tsa.ˈnu] (Émile Chanoux [e.mil ʃa.nu] en francês), nèssu lo a Rouveno et môrt lo en Vela, ’l est un homo poleteco vâldoten de la premiére mêtiêt du XXémo siècllo, et un des principâls protagonistos de l’ôtonomia vâldotêna.

’L ére membro de la Liga vâldotêna, de la Jouvena Vâl d’Aoûta et du Comitât de libèracion nacionâla.

Lo 18 de mê 1944, ’l est môrt pèrsècutâ per la meletia fascista ; ’l est cognu come « mârtiro de l’ôtonomia de la Vâl d’Aoûta ».

Liére la suite

Demécro 24 de novembro 2021

Vuya de Rouveno, velâjo natâl de Milo Chanôs.

Milo Chanôs [ˈmiː.le tsa.ˈnu] (Émile Chanoux [e.mil ʃa.nu] en francês), nèssu lo a Rouveno et môrt lo en Vela, ’l est un homo poleteco vâldoten de la premiére mêtiêt du XXémo siècllo, et un des principâls protagonistos de l’ôtonomia vâldotêna.

’L ére membro de la Liga vâldotêna, de la Jouvena Vâl d’Aoûta et du Comitât de libèracion nacionâla.

Lo 18 de mê 1944, ’l est môrt pèrsècutâ per la meletia fascista ; ’l est cognu come « mârtiro de l’ôtonomia de la Vâl d’Aoûta ».

Liére la suite

Dejô 25 de novembro 2021

Vuya de Rouveno, velâjo natâl de Milo Chanôs.

Milo Chanôs [ˈmiː.le tsa.ˈnu] (Émile Chanoux [e.mil ʃa.nu] en francês), nèssu lo a Rouveno et môrt lo en Vela, ’l est un homo poleteco vâldoten de la premiére mêtiêt du XXémo siècllo, et un des principâls protagonistos de l’ôtonomia vâldotêna.

’L ére membro de la Liga vâldotêna, de la Jouvena Vâl d’Aoûta et du Comitât de libèracion nacionâla.

Lo 18 de mê 1944, ’l est môrt pèrsècutâ per la meletia fascista ; ’l est cognu come « mârtiro de l’ôtonomia de la Vâl d’Aoûta ».

Liére la suite

Devendro 26 de novembro 2021

Vuya de Rouveno, velâjo natâl de Milo Chanôs.

Milo Chanôs [ˈmiː.le tsa.ˈnu] (Émile Chanoux [e.mil ʃa.nu] en francês), nèssu lo a Rouveno et môrt lo en Vela, ’l est un homo poleteco vâldoten de la premiére mêtiêt du XXémo siècllo, et un des principâls protagonistos de l’ôtonomia vâldotêna.

’L ére membro de la Liga vâldotêna, de la Jouvena Vâl d’Aoûta et du Comitât de libèracion nacionâla.

Lo 18 de mê 1944, ’l est môrt pèrsècutâ per la meletia fascista ; ’l est cognu come « mârtiro de l’ôtonomia de la Vâl d’Aoûta ».

Liére la suite

Dessando 27 de novembro 2021

Èstatua de Michiél Rondèt a La Recamiére.

La Recamiére [la rə.ka.ˈmeː.ri] (La Ricamarie [la ʁi.ka.ma.ʁi] en francês) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo dèpartament de vers Lêre en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia de la mètropola èstèfanouèsa.

El est una vielye comuna miniére a riva du rio d’Ondena.

Los habitants de la vialèta s’apèlont nom enconu.

Liére la siuta

Demenge 28 de novembro 2021

Èstatua de Michiél Rondèt a La Recamiére.

La Recamiére [la rə.ka.ˈmeː.ri] (La Ricamarie [la ʁi.ka.ma.ʁi] en francês) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo dèpartament de vers Lêre en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia de la mètropola èstèfanouèsa.

El est una vielye comuna miniére a riva du rio d’Ondena.

Los habitants de la vialèta s’apèlont nom enconu.

Liére la siuta

Delon 29 de novembro 2021

Èstatua de Michiél Rondèt a La Recamiére.

La Recamiére [la rə.ka.ˈmeː.ri] (La Ricamarie [la ʁi.ka.ma.ʁi] en francês) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo dèpartament de vers Lêre en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia de la mètropola èstèfanouèsa.

El est una vielye comuna miniére a riva du rio d’Ondena.

Los habitants de la vialèta s’apèlont nom enconu.

Liére la siuta

Demârs 30 de novembro 2021

Èstatua de Michiél Rondèt a La Recamiére.

La Recamiére [la rə.ka.ˈmeː.ri] (La Ricamarie [la ʁi.ka.ma.ʁi] en francês) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo dèpartament de vers Lêre en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia de la mètropola èstèfanouèsa.

El est una vielye comuna miniére a riva du rio d’Ondena.

Los habitants de la vialèta s’apèlont nom enconu.

Liére la siuta