Aller au contenu

Massis centrâl

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Masses centrâl

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Massis centrâl
[ma.ˌsi.sɛ̃.ˈtrɑl, ma.ˌsi.sɛ̃.ˈtʀɑl]
Mapa de localisacion du Massis centrâl.
Mapa de localisacion du Massis centrâl.
Noms arpetans
Ôtro nom arpetan Masses centrâl

[ma.ˌsəs.sɛ̃.ˈtral]
Noms ètrangiérs
Nom francês Massif central

[ma.sif.sɑ̃.tʁal]
Nom occitan Massís Central

[ma.ˌsis.sen.ˈtɾal]
Geografia
Hôtior 1 885 m, lo pué de Sant-Siést
Supèrficie 85 000 km2
Administracion
Règion culturâla Lo drapél de l’Occitania Occitania
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Payis Drapél de la France France
Règions Ârvèrgne-Rôno-Ârpes, Borgogne-Franche-Comtât, Novèl’Aquitania, Occitania
Geologia
Âjo Palèozôico (500 milyons d’ans)
Roches Roches mètamorfiques, sèdimentères et volcaniques

Lo Massis centrâl [ma.ˌsi.sɛ̃.ˈtrɑl, ma.ˌsi.sɛ̃.ˈtʀɑl] — ou ben lo Masses centrâl [ma.ˌsəs.sɛ̃.ˈtral] en vâldoten — (le Massif central [ma.sif.sɑ̃.tʁal] en francês, lo Massís Central [ma.ˌsis.sen.ˈtɾal] en occitan) est un massis de montagnes en grôs hèrcinien qu’ocupe a pou prés lo centro en longituda de la mêtiêt miéjornâla de la France mètropolitana.

D’una grantior de 85 000 km2, ou ben 15 % enveron du tèrritouèro mètropolitan, o est lo massis lo ples vâsto du payis. Lo massis est d’hôtior moyena et pués sos relièfs sont sovent franc arriondis per l’èrosion. Monte a 1 885 mètres u sonjon volcanico du pué de Sant-Siést (sud-ouèste du Pué-de-Doma). Dens l’ensemblo, il s’est formâ cen fât 500 milyons d’ans, quand ben que los côlses et surtot los relièfs volcanicos seyont ples novéls, celos dèrriérs siuvent a la formacion de les Ârpes et de les Pirènês. Lo Massis centrâl abrite en èfèt lo tot des volcans francês de mètropola.

Los tèrrens sont majoritèrament composâs de roches granitiques et mètamorfiques, des côps u sud-èste étot de grants platéls calquèros, los côlses, formâs principalament u Jurassico et pués ègzondâs a l’èra tèrcièra per un juè de sengllos, entrecopâs de gôrges brâvament provondes, que pôvont qualifiar de canions (gôrges de Tarn).

Rependua enversenche du pué de Doma, dês lo pué Parion.

Les principâles règions tradicionâles que sè trôvont dens cél massis sont l’Ârvèrgne, les Cèvènes, lo Limosin, lo Forês et lo Hiôt-Lengouadoc. Les três grantes agllomèracions du Massis centrâl, situâyes dens sa mêtiêt enversenche, sont Cllârmont-Fèrrand, Limojo et Sant-Etiève. Cela dèrriére est la ples granta unitât urbèna du massis. Les ôtres veles importantes du massis sont Briva, Caôrs, Gouarèt, Mende, Milyâf, Molins, Montluçon, Orlyac, Lo Pué, Rouana, Rodès, Tièrn, Tula et Vichê.