Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Amfibiens

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Cél « Lumiére dessus… » est étâ ou ben serat publeyê sus la pâge de reçua de l’encicllopèdia dês lo demécro 11 d’oût 2021 tant qu’a la demenge 15 d’oût 2021.


Na renolye ux uelys rojos (Agalychnis callidryas).

Los amfibiens (Amphibia) fôrmont na cllâssa de vèrtèbrâs tètrapodos. Sont g·ènèralament dèfenis coment na tropa rapondent l’« ensemblo des tètrapodos nan-amniotos ». La branche de la zoologia que los ètudiye (et pués los « rèptilos ») est l’hèrpètologia, més justament la batracologia, du grèco batrachos, renolye, que lor est spècialament consacrâye.

Lors ôfs dêvont étre dèposâs dedens l’égoua. Lor pél liça et humida pèrmèt la rèspiracion. Lor dèvelopament pâsse per na fâsa de lârva égouassiére avouéc des branquies (gorgolyon ou ben tètârd), ben difèrent de l’adulto que pôt sofllar a l’êr libro a côsa de sos pôrmons. Portant y at d’èxcèpcions, coment la reproduccion possibla de doux-três èspèces a l’ètat de lârva (nèotènia) ; ôtrament quârques amfibiens sont vivipâros.

Lo mot amfibien fât alusion a les « doves vies » de celes bétyes, yona égouassiére, l’ôtra tèrrèstra.

Liére la suita