Payis du Velin
Planêse
| Cél articllo est ècrit en arpetan dârfénouès / ORB lârge. |
| Payis du Velin | |
| [pa.ˈji du və.ˈlɛ̃] | |
Le châtiô[V 3] de Sant-Pierro-de-Chandié. | |
| Noms arpetans | |
|---|---|
| En viely arpetan | Planeysi[1] |
| Ôtro nom arpetan | Planêse [pla.ˈneː.zi][1] |
| Noms ètrangiérs | |
| Nom latin (racena) | Plānĭtĭa |
| Nom francês | Pays du Velinet Plaine de Lyon |
| Règion culturâla | |
| Payis | |
| Règion francêsa | Ôvèrgne-Rôno-Ârpes |
| Dèpartament francês | Rôno Mètropola de Liyon Isera |
| Veles principâles | Liyon Vilorbana Venécié Vâls-en-Velin Sant-Priét |
| Supèrficie aproximativa | 400 km2 |
| Geologia | Mârge pro-gllacièra |
| Relièf | Plana d’hôtior 250–180 m de levant en cuchient |
| Cors d’égoua | Rôno Borbra Ôson |
| Lengoues | Francês (oficièla), arpetan dârfénouès |
| Règions naturâles vesenes |
Tèrres frêdes Bârmes viènêses Monts du Liyonês Domba Coutiére Ila-Crèmiô |
| Mapa | |
Les règions naturâles du Viènês (la Planêse sè trôve u nord-ouèste). | |
| changiér | |
Le payis du Velin[N 1],[V 4] [pa.ˈji du və.ˈlɛ̃][2],[3],[1],[4],[V 5] (le pays du Velin [pe.i dy vlɛ̃] en francês) ou ben tot simplament le Velin [və.ˈlɛ̃][2],[3],[4] est una plana et pués una règ·ion naturèla du Bâs-Dârfénât, que sè trôve a riva gôche du Rôno et u levant de la mètropola liyonêse[V 6], qu’il at entretenu[V 7] de relacions changientes pendent les[V 8] siècllos. Il est[V 9] per lyé qu’il est étâ entègrâ dediens[V 10] le mondo galo-romen et pués la crètientât. Cél vêsinâjo[V 11] èxplique l’enveya qu’at oposâ les Dârfins a la mêson de Savouè u Moyen Âjo por sa possèssion.
Aprés cinq siècllos de relègacion, dapués[V 12] la rebênâda endustriâla u XIXémo siècllo, son tèrritouèro est étâ rapondu a la mètropola liyonêse que lyé semondéve les més lârges possibilitâts de dèvelopament. Franc urbanisâ et endustrialisâ dapués le XIXémo siècllo, l’èspâço naturèl est a châ pou étâ remplaciê, et pués l’identitât agricola et campagnârda quâsi èfaciê[V 13].
Y-ora[V 14], le Velin est administrativament divisâ entre-mié les dèpartaments du Rôno et de l’Isera et pués la mètropola de Liyon.
G·eografia
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]Le Velin at la fôrma d’un carrâ d’una vengtêna de kilomètros de fllanc. Il est franc dèlimitâ a bise et u cuchient per le côdo[V 15] du Rôno lé-amont[V 16] et lé-avâl[V 17] Liyon et pués per doux de ses[V 18] afolents[V 19] de riva gôche : u levant le cors de desot oriantâ mié-jorn-bise de la Borbra u confolent[V 20] avouéc le fllevo un pou devant cela de la reviére d’En ; u mié-jorn, la modèsta regôla[V 21] de l’Ôson s’ècole de levant en cuchient et pués sè jéte dediens le Rôno sus la comuna[V 22] de Ceresins.
Cela petite[V 23] plana de vers les 400 km2 sè presente come un plan legiérement[V 24] rêdo de levant en cuchient d’una centêna de mètros entre-mié vers les 270 et 170 mètros de hiôt. La difèrence est brâvament nète[V 25] entre-mié cél compartiment dèprimâ et les tèrritouèros encâdrants.
A bise, la Coutiére de la Domba presente son rampârt uniformo de més d’una centêna de mètros de hiôt outre le Rôno ; u levant, en-dessus de ses bârmes, le platél calquèro de l’Ila-Crèmiô monte a més de 400 mètros. U mié-jorn, les Tèrres frêdes du Dârfénât alegnont lyors laniéres de levant en cuchient entre-mié 400 et 700 mètros, et pués y at les Bârmes viènêses que sont 100 a 400 mètros més hiôts que le Velin. Se diont oncor qu’u cuchient le platél liyonês est la dèrriére partia du Massis centrâl u pied dus[V 26] monts du Liyonês, nen assuiront que solèt le Velin semondéve des condicions idèâles por s’y èpatar una granda[V 27] agllomèracion[5].
Transpôrts
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]Cél payis est dèssèrvi por un mouél de gâres, le grand[V 28] nuod fèrrovièro de Liyon avouéc, que comprend les gâres de Liyon-Pârt-Diô (premiére gâra d’Arpetania), Liyon-Jian-Macé et Liyon Sant-Ègzupèri TGV (prés de l’aèrogâra Sant-Ègzupèri).
La legne Liyon-Pèrrâche - Marselye-Sant-Chârlo (per Grenoblo) dèssèrvét les gâres de Venécié et Sant-Priét, et pués cela de Paris-Liyon - Marselye-Sant-Chârlo dèssèrvét les gâres de Cent-Fonts, Fêsins et Ceresins.
Les ôtres fês[V 29], le Chemin de Fèr du Levant de Liyon dèssèrvésséve les gâres de Vilorbana, Dessines, Mêsiô, Pusegnê, Janèriê et Pont-de-Charués. Y-ora, le tramevê T3 de la baragne TCL circule sus cela legne dapués Liyon dês qu’a[V 30] Mêsiô.
La plana est atot dèssèrvia por d’ôtros transpôrts urbens de l’agllomèracion de Liyon : les 7 legnes de tramevê, les legnes de mètrô A, B et D et pués un mouél de legnes de bus.
Notes et rèferences
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]Notes
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]- ↑ Le payis est atot cognu come la Planêse [pla.ˈneː.zi] (la plaine de Lyon en francês).
Vocabulèro
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]- Varianta dârfénouèsa [θo.ˈtjo] de « châtél » m.
- Varianta dârfénouèsa [θo.ˈtjo] de « châtél » m.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [θo.ˈtjo] de « châtél » m.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [a.ˈtø] de « étot » adv.
Varianta dârfénouèsa [kɔm] de « coment » prèp. - ↑ Varianta dârfénouèsa [rə.trãs.ˈkri.ti] de « retranscrita » pp f.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [li.jɔ.ˈneː.zi] de « liyonêsa » a f.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [ã.trə.tə.ˈny] de « entretegnu » pp m.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [lø] de « los » art mpl.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [j‿e] de « o est » loc v.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [di.ˈdjɛ̃] de « dedens » prèp.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [va.zi.ˈnaː.ðo] de « vesenâjo » m.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [da.ˈpe] de « dês » prèp.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [e.fa.ˈʃe] de « èfaciêe » pp f.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [ˈjɔː.re] (y-orà en grafia sarrâ) de « ora » adv.
Varianta dârfénouèsa [sa.ˈro] de « sarrâye » pp f. - ↑ Varianta dârfénouèsa [ˈkuː.də] de « codo » m.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [l‿ɔ.ˈmɔ̃] de « d’amont » loc adv.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [l‿ɔ.ˈva] de « d’avâl » loc adv.
- ↑ Varianta dârfénouèsa devant una voyèla [sø.z‿] de « sos » a poss mpl.
- ↑ « afolents » [a.fɔ.ˈlɛ̃] mpl est le mot dârfénouès por « aflluents » mpl.
- ↑ « confolent » [kɔ̃.fɔ.ˈlɛ̃] m est lo mot dârfénouès por « regonfllo » m.
- ↑ « regôla » [ri.ˈɡu.le] (regôlà en grafia sarrâ) f est lo mot dârfénouès por « rio » m.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [kɔ.ˈmyː.ne] (comunà en grafia sarrâ) de « comena » f.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [pi.ˈti.ti] de « petiôta » a f.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [lø.ʒe.ri.ˈmɛ̃] de « legiérament » adv.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [ˈnɛ.ti] de « nèta » a f.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [du] de « des » art mpl.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [ˈɡrã.de] (grandà en grafia sarrâ) de « granta » a f.
- ↑ Varianta dârfénouèsa [ɡrã] de « grant » a m.
- ↑ « les ôtres fês » [lø.ˈz‿oː.trə fa] loc adv est le parlament dârfénouès por « los ôtros côps » loc adv.
- ↑ « dês qu’a » [di.ˈk‿a] loc prèp est le parlament dârfénouès por « tant qu’a » loc prèp.
Rèferences
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]- 1 2 3 (fr) André Devâls, « Essai sur la langue vulgaire du Dauphiné septentrional au Moyen Âge », Tèsa, Univèrsitât Grenoblo, Paris, H. Welter, Liyon, Aug. Cote, 1892, pp. 162, 223 et 302 [→ Planḗzi].
- 1 2 Prononciacion en arpetan dârfénouès du pouent « 912. Sant-Priét » de l’ALF retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
- 1 2 (fr) « Contes patoisants san-priods », Sant-Priét, Les Amis du vieux Saint-Priest, “La San Priode”, 2007.
- 1 2 (fr) Emanuél Pilyot de Touèri et Ulisso Chevaliér, « Dictionnaire topographique de l’Isère » [PDF], Romans-sus-Isera, Imprimerie Jeanne d’Arc, 1921, p. 361.
- ↑ (fr) Bravard Yves, Le bas Dauphiné recherches sur la morphologie d’un piémont alpin, Grenoblo, Allier, , 504 p., p. 266-270.