Mêsiô

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan dârfénouès / ORB lârge. Lo blâson du Dârfénât


Mêsiô
[ma.ˈʒy]

Mêsiô
L’hotâl de vila[V 1] de Mêsiô.
Blâson de Mêsiô
Blâson

Gentilyiço Mêsiolan, Mêsiolanaen arpetan

Majolan, Majolaneen francês

Noms arpetans
En viely arpetan Mayseu, Meyseu[1]
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Masĭācum
Nom francês Meyzieu
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Dârfénât(diens lo Velin)
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Rôno
Mètropola Mètropola de Liyon
Arrondissement Liyon
Sendeco
Mandat
Cristôfllo Quiniou (LR)
2020-2026
Code postâl 69330
Code comena 69282
Dèmografia
Populacion
municipâla
34 640 hab. (2019 en ôgmentacion de 7,49 % per rapôrt a 2014)
Densitât 1 505 hab./km2
Geografia
Coordonâs 45° 46′ 00″ bise, 5° 00′ 13″ levant
Hôtior Min. 167 m
Max. 250 m
Supèrficie 23,01 km2
Tipo Comuna urbèna
Unitât urbèna Liyon
(banleya)
Sôl d’atraccion Liyon
(comuna du polo principâl)
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : mètropola de Liyon
Vêde dessus la mapa administrativa de la mètropola de Liyon
Mêsiô
Geolocalisacion sus la mapa : mètropola de Liyon
Vêde dessus la mapa topografica de la mètropola de Liyon
Mêsiô
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Mêsiô
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Mêsiô
Lims
Seto Vouèbe meyzieu.fr

Mêsiô [ma.ˈʒy][2],[3],[4],[1],[V 2] (Meyzieu [mɛ.zjø] en francês) est na comuna[V 3] francêse[V 4] et arpetana du Velin en Dârfénât, que sè trôve diens[V 5] lo dèpartament du Rôno en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Los habitents de la vila[V 6] s’apèlont los Mêsiolans [lɔ ma.ʒo.ˈlã] et les Mêsiolanes [lə ma.ʒo.ˈlɑːn][2],[3].

Chemins de comunicacion et transpôrts[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La comuna est dèssèrvia per la Rocâda Levant de Liyon et la vielye Rota nacionâla 517.

La rota rapida N 346 pâsse u cuchient de la vila. El est branchiê[V 7] a l’A42 (Liyon - Lo Pont d’En), l’A6 (Liyon - Paris), l’A43 (Liyon - Modâna), l’A7 (Liyon - Marselye) et l’A47, pués la N 88 (Liyon - Sant-Etiève). Pèrmèt âssé[V 8] de rapondre lo bôrg de Liyon avouéc d’ôtres rotes rapides. La sortia Sortia 6 pèrmèt d’arrevar u bôrg et a la bise de Mêsiô, et pués la sortia Sortia 7 est branchiê a la D 302, que pâsse u mié-jorn et rapond lo mié-jorn de la vila et l’ére endustriâla.

La vielye N 517 rapond Mêsiô a Dessines et Liyon u cuchient, et pués a Pusegnê, Pont-de-Charués, Crèmiô et Mouretél u levant. El est étâ dècllassiê[V 9] et renomâ[V 10] D 517, pués D 317 u cuchient de la N 346 entre-mié Liyon et Dessines. U dediens[V 11] de Mêsiô, s’apèle la « Charriére de la Rèpublica ».

Doves rotes rapondont Jenâjo : la D 6 (« Avenua de Vèrdun ») et la D 417 (« Charriére Jian Jôrès »).

Transpôrts en comon[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Aprés étre étâ dèssèrvia, u comencement du XXémo siècllo per la legne 16 du viely tramevê de Liyon et lo Chemin de fèr du Levant de Liyon (CFLL), ’le[V 12] l’est encor[V 13] na fês[V 14], dapués[V 15] 2006, per la legne de tramevê Tramevê de Liyon Legne T3, qu’empronte la chalâ de la vielye legne du CFLL. Dapués oût 2010, la comuna est rapondua tot drêt a l’aèrogâra de Liyon-Sant-Ègzupèri avouéc la legne du Legne Rônèxprès Rônèxprès.

Tramevê[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo tramevê Tramevê de Liyon Legne T3 dèssèrvét la comuna, avouéc les stacions Mêsiô Gâra, Mêsiô É.E. et Mêsiô - Les Panètes (sus semana solament). Mêsiô Gâra est a 10 menutes de Vâls-en-Velin - La Sèya (corrèspondance avouéc lo mètrô Mètrô de Liyon Legne A) et pués a 25 menutes de la gâra de Liyon-Pârt-Diô. Y at un trame a châ 9 menutes sus semana, a châ 10 menutes lo dessando et a châ 15 menutes la diomenge[V 16].

Lo Legne Rônèxprès Rônèxprès dèssèrvét la vila a la stacion Mêsiô É.E. por arrevar a l’aèrogâra de Liyon-Sant-Ègzupèri et sa gâra TGV. Il est[V 17] dèfendu d’y prendre lo trame por alar ou ben venir de Liyon.

Bus[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La vila de Mêsiô est étot dèssèrvia per un mouél de legnes de bus TCL :

Y at âssé la legne T20 de la baragne Cars Règion Isera que dèssèrvét Mêsiô É.E., Vilèta-dʼAnton, Anton, Chavanôsc et Sant-Reman-de-Jalyonâs.

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta dârfénouèsa [ɔ.ˈto də ˈvi.la] de « hotâl de vela » m.
  2. Varianta dârfénouèsa [rə.trãs.ˈkri.ti] de « retranscrita » pp f.
  3. Varianta dârfénouèsa [ko.ˈmy.na] de « comena » f.
  4. Varianta dârfénouèsa [frã.ˈseː.zi] de « francêsa » a f.
  5. Varianta dârfénouèsa [dʲɛ̃] de « dens » prèp.
  6. Varianta dârfénouèsa [ˈvi.la] de « vela » f.
  7. Varianta dârfénouèsa [brã.ˈθa] de « branchiêe » pp f.
  8. Varianta dârfénouèsa [o.ˈsi] de « asse-ben » ou ben « avouéc » adv.
  9. Varianta dârfénouèsa [de.kʎa.ˈʃa] de « dècllassiêe » pp f.
  10. Varianta dârfénouèsa [rə.no.ˈmɔ] de « renomâye » pp f.
  11. Varianta dârfénouèsa [di.ˈdʲɛ̃] de « dedens » m.
  12. « ’le » [lə] pron chousa f est lo mot dârfénouès por « el » pron chousa f.
  13. Varianta dârfénouèsa [ã.ˈko] de « oncor » adv.
  14. « fês » [fɑ] f est lo mot dârfénouès por « côp » m.
  15. Varianta dârfénouèsa [da.ˈpwɛ] de « dês » prèp.
  16. Varianta dârfénouèsa [djø.ˈmɛ̃.ði] (diœmenge en grafia sarrâ) de « demenge » f.
    Varianta dârfénouèsa [sa.ˈrɔ] de « sarrâye » pp f.
  17. Varianta dârfénouèsa [i] de « o est » loc v.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. 1,0  et 1,1(fr) Polèta D’Ordelyé, « Documents linguistiques de la France (Série francoprovençale). Documents linguistiques du Lyonnais (1225-1425) », Paris, CNRS, 1975, pp. 6, 24 [→ Mayseu] et pués 36 [→ Meyseu].
  2. 2,0  et 2,1Prononciacion en arpetan dârfénouès du pouent « 65. Pusegnê » de l’ALJA retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
  3. 3,0  et 3,1(fr) « Grande encyclopédie de Lyon et des communes du Rhône », vol. II, Rouana, Horvath, 1981, pp. 442-448.
  4. (fr) Emanuél Pilyot de Touèri et Ulisso Chevaliér, « Dictionnaire topographique de l’Isère » [PDF], Romans-sus-Isera, Imprimerie Jeanne d’Arc, 1921, pp. 208, 219, 220 et 224.