Jenâs
![]() |
Cél articllo est ècrit en arpetan dârfénouès / ORB lârge. | ![]() |
Jenâs | |
[ðə.ˈnɔ] | |
L’égllése Sant-Bartelomé de Jenâs. | |
![]() Blâson |
|
Gentilyiço | Jenassien, Jenassiènaen arpetan
Genassien, Genassienneen francês |
---|---|
Noms arpetans | |
En viely arpetan | Jenas[1] |
Noms ètrangiérs | |
Nom latin (racena) | Gaunācum |
Nom francês | Genas |
Nom occitan | Genas |
Administracion | |
Règion culturâla | ![]() |
Règion historica | Dârfénât(diens lo Velin) |
Payis | ![]() |
Règion | Ôvèrgne-Rôno-Ârpes |
Dèpartament | Rôno |
Arrondissement | Liyon |
Entèrcomunalitât | CC du Levant liyonês |
Sendeco Mandat | Danièl Valèro (LR) 2020-2026 |
Code postâl | 69740 |
Code comena | 69277 |
Dèmografia | |
Populacion municipâla | 13 181 hab. (2019 ![]() |
Densitât | 553 hab./km2 |
Geografia | |
Coordonâs | 45° 43′ 56″ bise, 5° 00′ 10″ levant |
Hôtior | Min. 208 m Max. 263 m |
Supèrficie | 23,84 km2 |
Tipo | Comuna urbèna |
Unitât urbèna | Liyon (banleya) |
Sôl d’atraccion | Liyon (comuna de la corona) |
Èlèccions | |
Dèpartamentâles | Jenâs |
Localisacion | |
Lims | |
Seto Vouèbe | genas.fr |
changiér ![]() |
Jenâs [ðə.ˈnɔ][2],[3],[4],[1],[V 1] (Genas [ʒə.nas] en francês) est na comuna[V 2] francêse[V 3] et arpetana du Velin en Dârfénât, que sè trôve diens[V 4] lo dèpartament du Rôno en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.
Dapués[V 5] lo redècopâjo du dèpartament en 2015, il est[V 6] la segonda[V 7] vila[V 8] du Rôno en populacion (aprés Velafranche).
Los habitents de la vila s’apèlont los Jenassiens [lɔ ðə.na.ˈsjɛ̃] et les Jenassiènes [lə ðə.na.ˈsjeːn][2],[3].
Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
En occitan, la vila s’apèle Genas[5],[6]
Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Varianta dârfénouèsa [rə.trãs.ˈkriː.ti] de « retranscrita » pp f.
- Varianta dârfénouèsa [ko.ˈmy.na] de « comena » f.
- Varianta dârfénouèsa [frã.ˈseː.zi] de « francêsa » a f.
- Varianta dârfénouèsa [dʲɛ̃] de « dens » prèp.
- Varianta dârfénouèsa [da.ˈpwɛ] de « dês » prèp.
- Varianta dârfénouèsa [i] de « o est » loc v.
- Varianta dârfénouèsa [sə.ˈɡɔ̃.da] de « seconda » a f.
- Varianta dârfénouèsa [ˈvi.la] de « vela » f.
Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- (fr) Polèta Dôrdelyé, « Documents linguistiques de la France (Série francoprovençale). Documents linguistiques du Lyonnais (1225-1425) », Paris, CNRS, 1975, p. 236 [→ Jenas].
- Prononciacion en arpetan dârfénouès du pouent « 65. Pusegnê » de l’ALJA retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
- (fr) « Grande encyclopédie de Lyon et des communes du Rhône », vol. II, Rouana, Horvath, 1981, pp. 465-471.
- (fr) Emanuél Pilyot de Touèri et Ulisso Chevaliér, « Dictionnaire topographique de l’Isère » [PDF], Romans-sus-Isera, Imprimerie Jeanne d’Arc, 1921, pp. 166 et 192.
- (fr) Jacques Carrasco, « Les noms de lieux dans “Lou Tresor dóu Felibrige” de Mistral. Graphie mistralienne », Nimes, C. Lacour, 2010, p. 362.
- (fr) Jacques Carrasco, « Les noms de lieux dans “Lou Tresor dóu Felibrige” de Mistral. Graphie alibertine », Nimes, C. Lacour, 2012, p. 238.