Italie

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
(Redirigiê dês Étalie)
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Étalie, Étalia

Italia

Drapél
Drapel d'Etalie
Blâson
Blason d'Etalie
Himno Fratelli d’Italia
Noms arpetans
Administracion
Fôrma de l’Ètat Rèpublica
Prèsident
Prèsident du Consèly
Sergio Mattarella
Giorgia Meloni
Lengoues oficièles Étalien
Capitâla Roma
G·eografia
Supèrficie totâla 301 332 km2
(rengiê 72émo)
Supèrficie en égoua 3.4%
Fus horèro UTC +1
Dèmografia
Populacion totâla (2019) 60 359 546 hab.
(rengiê 23émo)
Densitât 200 hab./km2
Èconomia
Quota de chômâjo (2017) 10.8%
Monéya Erô (EUR​)
De totes sôrtes
Code ISO 3166-1 ITA, IT​
Endicatif tèlèfonico +39

L’Étalia ou ben l’Étalie (Italia en étalien) est un payis d’Eropa. La vela capitâla est Roma.

G·eografia fesica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Tèrritouèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

L’Étalie est na pèninsula encèrcllâye per la mar Mèditèrranê, drêt coment ses iles : les principâles sont la Secila et la Sardègne. La couta du cuchient est bordâye per la mar Tirrènièna et cela du levant per la mar Adriatica. Tant qu’a la partia tèrrèstra de bise, el est entorâye de les Ârpes avouéc la France u nord-ouèste, de la Suisse et de l’Ôtrich·e a bise et de la Slovènie u nord-èste. Sa supèrficie est de 301 300 km² et sa longior dês la bise u mié-jorn est de 1 360 km. Los Apènins fôrmont na chêna de montagnes a son méten et sur sa longior.

Cllimat[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo cllimat est mèditèrranèen por la pèninsula (hivèrn dox et humido, chôd-temps chôd et sèc), més sèc u mié-jorn et més frès avouéc l’hôtior. La plana du a bise est subtropicâla humida (hivèrn pletout frêd, chôd-temps chôd et humido).

Toponimia et ètimologia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Histouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Prèhistouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

L’Étalie prèromena[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La Rèpublica romena[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Roma est étâye fondâye u VIIIémo siècllo dev. J.-C. (753 dev. J.-C. d’aprés la tradicion) u lât du Tibro, la reviére que travèrse l’Étalie centrâla. Roma ére na vela u méten du tèrritouèro des Latins que comenciêvont la conquéta de lors vesins desot lo govèrnament des rês de Roma.

U VIémo siècllo dev. J.-C., Roma vint na rèpublica (409 dev. J.-C. d’aprés la tradicion) et du IVémo tant qu’u IIIémo siècllo conquère la pèninsula étalièna, aprés les Guèrres samnites (343-290) por lo centro de l’Étalie pués la conquéta des tèrritouèros a bise (avouéc la somission de les citâts-ètats ètrusques) et u mié-jorn (ples la Secila) que s’achavone en 240 dev. J.-C..

U IIIémo siècllo, Roma afronte três côps Cartâge, la granta pouessience de la Mèditèrranê occidentâla. Roma rempôrte cetes guèrres, les três « Guèrres puniques », et sè fât mêtra de ceta partia de la Mèditèrranê et prend los tèrritouèros de son ènemia (en Africa de Bise, en Hispanie et les Balèâres). Avouéc la victouère de les Guèrres de Macèdonie (215-168), pués de conquétes u levant et u cuchient, Roma contrôle quâsi tot lo bassin mèditèrranèen u Iér siècllo dev. J.-C..

Les tensions politiques ménont la rèpublica a la guèrra civila, aprés l’assassinat du dictator Julo Cèsâr lo 15 de mârs 44 dev. J.-C.. Son succèssor, Octâvo, est vencor d’Antouèno et Cllèopâtra : procllâme l’Empiro en 27 dev. J.-C. et vint lo premiér emperor desot lo nom d’Ôguste.

L’Empiro romen[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Les pèriodes lombârda, bizantina et franca[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo dèvelopament de les comenes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Dês lo XIémo siècllo, lo fenomèno de les comenes concèrne la bise et lo centro de la pèninsula étalièna, et pués doux-três veles du mié-jorn. La bise et lo centro constituont lo « reyômo d’Étalia », qu’est avouéc lo Sant-Empiro romen gèrmanico. Los emperors gèrmanicos que sè succèdont tâchont de controlar cela règ·ion particuliére. Lo mié-jorn est desot la dominacion des Normands et pués des Anjô dês l’an 1266, doves dinasties que frènont lo dèvelopament de les comenes per lor politica unitèra.

A cél temps, la dèmografia de les comenes ôgmente, et l’èconomia sè dèvelope. De fôrmes politiques aparèssont, avouéc de mag·istrats que sont en fonccion por un temps limitâ. Les comenes sont basâyes u tôrn de la vela et de son contado, lo tèrritouèro vesin. Châque comena sè difèrencie de les ôtres per la crèacion d’un’identitât que lyé est sina.

La fin du Moyen Âjo et la pèx de Lodi[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

...

La Rèpublica romena[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo Risorgimento et l’unificacion de l’Étalie[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo reyômo d’Étalie[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La Rèpublica étalièna[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Sociètât[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Dèmografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Populacion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lenguoues[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Religions[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Èducacion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Mèdias[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Politica et administracion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

L’Étalie est divisâye en 20 règ·ions (regioni), 110 provinces (province) et 8 101 comènes (comuni).

Règ·ions[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Règion Chèf-luè
Drapél de la Vâl d’Aoûta Vâl d’Aoûta* Aoûta
Piemont Turin
Liguria Gêna
Lombardia Milan
Trentin-Hiôt-Adige* Trent
Vènèt Vènisa
Friôl-Vènècia jelièna* Trièste
Èmilia-Romagne Bologne
Toscana Fllorence
Ombria Pèrousa
Drapél de la règ·ion de les Mârques Mârques Ancôna
Lacion Roma
Abruço L’Aquila
Molis Campobasso
Campania Naple
Poulye Bari
Baselicâ Potence
Calâbra Catanzaro
Secila* Palèrmo
Sardègne* Calyér

Èconomia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Cultura[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Ârts[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Bona chiéra[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Sport[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Pèrsonalitâts[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vêde avouéc[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Articllos liyês[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et refèrences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]