Julo Cèsâr

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Busto de Julo Cèsâr, dens lo Musê arquèologico de Naple.

Julo Cèsâr (en latin Caius Julius Caesar) (nèssu lo 13 de j·ulyèt 100 dev. J.-C. - 15 de mârs 44 dev J.-C.) ére un leader politico et militèro de la fin de la Rèpublica romena. Il at aviu un rolo dens la transicion de la Rèpublica a l'Empiro.

Julo Cèsâr est nèssu dens una famelye patriciana de Roma, los Iulii. Sotegnu per les classes populères, il at menâ una granta carriére politica. De 58 a 51 dev. J.-C., Cèsâr at conquis la Gâlya A son retôrn, lo Sènat et Pompê ont montrâ lyor oposicion a les ambicions de ceti. O at dècllenchiâ la Seconda guèrra civila remportâ per Cèsâr en 46 dev. J.-C. Il s'est donc èparâ du povêr et s'est fêt nomâ dictator a via. Una conspiracion de sènators l'at assassinâ lo jôrn des ides de mârs 44 dev. J.-C.

O est son petit-nevot Octâvo que at achavonâ lo changement vers l'Empiro aprés la Derrière guèrra civila de la Rèpublica romena.