Pierro Chanôs

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Pierre Chanoux

Cél-t[V 1] articllo ’l est[V 2] ècrit en arpitan[V 3] vâldoten / ORB lârge. Lo blâson de la Vâl d’Aoûta


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Chanôs.
Pierro Chanôs vers
l’an 1900.

Pierro Chanôs [pi.ˈe.rə tsa.ˈnu][1] (Pierre Chanoux en francês), nèssu lo 3 d’avril 1828 a Champorchiér et môrt lo 10 de fevriér 1909 a La Tuelye, ’l est un prére[V 4], un alpinisto[V 5] et un botanisto vâldoten.

Biografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

’L est étâ permié les[V 6] premiérs membros du Clube étalien des Âlpes[V 7], que vegnêt de sè formàr[V 8] a l’època. Passionâ de botanica, s’est veriê vers les reprèsentents les ples cognus de cela science, come[V 9] Hanri Correvond et Lino Vaccari, et ’l at fêt lo jardin botanico des Âlpes Chanôsia[V 10] u col du Petiôt-Sent-Bèrnârd inôgurâ lo 29 de julyèt 1897, édiê per l’âbè Jojèt-Maria Hanri.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  • (fr) Lino Vaccari, « L’abbé Pierre Chanoux recteur de l’Hospice du Petit-Saint-Bernard (1860-1909) », Macerata, 1912.

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta vâldotêna devant una voyèla [si.t‿] de « cél » [si] a dèm m.
  2. Varianta vâldotêna [l‿e] de « est » 3éma pèrs du sing du pres de l’endic du v « étre », qu’emplèye lo pronom sujèt « ’l ».
  3. Varianta vâldotêna [ar.pi.ˈtã] de « arpetan » m.
  4. Varianta vâldotêna de « prétro » m.
  5. Varianta vâldotêna de « arpinisto » m.
  6. Varianta vâldotêna de « los » art mpl.
  7. Varianta vâldotêna de « de les Ârpes » loc a fpl por « arpenc » a m.
  8. Varianta vâldotêna de « sè formar » v.
  9. Varianta vâldotêna de « coment » prèp.
  10. « jardin » m ’l est la parola vâldotêna por « cortil » m.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Èmê Chenâl et Rèmond Vôterin - « Nouveau dictionnaire de patois valdôtain », 2nda èdicion reviua et ôgmentâye, Quârt, Musumeci, 1997, p. 1320.