Ucrèna
Aller à la navigation
Aller à la recherche
Cela pâge contint de caractèros cerilicos. En câs de problèmo, vêde Éde:Unicode ou ben èprovâd voutron navegator.
Por los articllos homonimos, vêde Rèpublica d’Ucrèna.
[y.ˈkre.na]
![]() |
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. | ![]() |


Ucrèna
(uk) Україна / Ukrajina
![]() Drapél de l’Ucrèna |
![]() Armôries de l’Ucrèna |
L’Ucrèna en fevriér 2015
- Règ·ions desot contrôlo du govèrnament
- Règ·ions controlâyes per los sèparatistos
- Règ·ions administrâyes per la Russia[N 1], revendicâyes per l’Ucrèna avouéc lo sotin de l’Assemblâ g·ènèrâla de l’ONU[1],[N 2]
Devisa nacionâla | Niona |
---|---|
Himno nacionâl |
Ще не вмерла України / Ch·tch·e ne vmerla Oukrayiny (L’Ucrèna est p’oncor môrta) |
Gentilyiço |
Ucrènien, Ucrènièna (lârge) / |
---|
En CFLL | Ukréna(dens l’Arbanês) |
---|
Fôrma de l’Ètat | Rèpublica parlamentèra[2] |
---|---|
Prèsident | Volodymyr Zelensky |
Premiér ministro | Denys Chmyhal |
Lengoua oficièla Lengoues de payis |
Ucrènien Russo, hongrouès et pués roumen[3] |
Capitâla | Kyiv |
Més granta vela | Kyiv |
---|---|
Supèrficie totâla |
A[N 3] : 603 549 km2 B[N 4] : 576 604 km2 |
Supèrficie en égoua | 7 % |
Fus horèro | hora de chôd-temps : UTC + 3 : (EEST) |
Endèpendence | de l’URSS |
---|---|
Dâta | |
Adopcion de la Constitucion |
Populacion totâla (janviér 2019) |
A[N 3] : 44 983 019 hab.[4] B[N 4] : 42 153 201 hab. (rengiê 31émo) |
---|---|
Densitât | 75 hab./km2 |
FDB nominâl (2014) |
![]() - 27,24 % (60émo) |
---|---|
FDB (PPE) (2014) |
![]() - 5,47 % (46émo) |
FDB nominâl per hab. (2014) |
![]() - 27,02 % (128émo) |
FDB (PPE) per hab. (2014) |
![]() - 5,19 % (106émo) |
EDH (2013) |
![]() |
Monéya |
Hryvnia (dês lo 2 de septembro 1996, los côps devant Karbovanets UAK) (UAH ) |
Code ISO 3166-1 |
UKR, UA |
---|---|
Domêno Malyâjo | .ua |
Endicatif tèlèfonico | +380 |
Organisacions entèrnacionâles | APSCO (obsèrvior) |
L’Ucrèna[N 5] [y.ˈkre.na][6] (Україна, Ukrajina [ʊ.krɐ.ˈji.nɐ] en ucrènien) est un Ètat d’Eropa levantenche, lo second d’Eropa per sa supèrficie[N 6]. El est bordâye per la mar Nêre et la mar d’Azov u mié-jorn, frontaliére avouéc la Russia u nord-èste et u levant, avouéc la Bièlorussia a bise, avouéc la Pologne a l’ouèste-nord-ouèste, avouéc la Slovaquia et les Hongries u cuchient et pués avouéc la Roumania et la Moldavia u sud-ouèste.
Sa capitâla est Kyiv, sa lengoua oficièla est l’ucrènien et sa monéya est la hryvnia.
G·eografia fesica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Tèrritouèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Veles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Histouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Sociètât[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Dèmografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Populacion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Lenguoues[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Religions[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Èducacion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Mèdias[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Politica et administracion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Èconomia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Cultura[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Ârts[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Bona chiéra[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Sport[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Pèrsonalitâts[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Vêde avouéc[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Articllos liyês[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Crimèa et vela de Sèbastopol.
- Lo rèferendon qu’at arrevâ u ratachement de la Crimèa est pas étâ recognu per na maj·oritât de payis a l’ONU (100 por la rèsolucion, 11 contro, 58 abstencions).
- Avouéc la Crimèa.
- Sen la Crimèa.
- Dês son endèpendence en 1991, l’Ucrèna at gins de fôrma longe por son nom, cen que la Constitucion de 1996 at confirmâ.
- Aprés la partia eropèèna de la Russia (4 320 025 km2). Lo Cazacstan, la Turquia, lo Danemârc (avouéc lo Groenland) et la France (avouéc la Guyana) sont asse-ben més èpatâs dens lor ensemblo, mas les parties de celos payis que sè trôvont èxcllusivament en Eropa sont més petiôtes que l’Ucrèna.
Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- (fr) Assemblâ g·ènèrâla — Souessanta-huétiéma sèssion – 80éma sèance pllèniére () – matin : L’Assemblâ adopte na rèsolucion que solegne que « lo rèferendon organisâ en Rèpublica ôtonoma de Crimèa et dedens la vela de Sèbastopol lo at gins de validitât ».
- (fr) « BHL propose un "plan Marshall" pour sauver l’Ukraine » (viu en 17 de fevriér 2016)
- La louè sus les lengoues de payis (uk) balye des drêts a les tropes lengouistiques que dèpâssont localament 10 % de la populacion. El est adés en vigor, puésque son anulacion per la Rada lo 23 de fevriér 2014, factor que dècllenche los èvènaments de 2014, est jamés étâ aprovâye per la prèsidence ucrènièna.
- (en) State Statistics Service of Ukraine : Sèrviço de les statistiques de l’ètat ucrènien. Clicâd d’amont a drêta dessus « ENG » por arrevar u tèxto en angllès, lo lim balye d’abôrd accès a un tèxto en ucrènien.
- (en) « Cllassement EDH 2013 », PNUD.
- (fr) Rogiér Virèt, « Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard » [PDF], 8éma èdicion reviua et ôgmentâye, mârs 2021, p. 3323.