Aller au contenu

Lombârd

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Lombârd
lombard, lumbaart, lumbard
[lumˈbaːrt]

Payis Étalia, Suisse, Brèsil
Nombro de locutors Soma : env. 3 500 000 (2006)[1]
que corrèspondont a pou prés 30% de la populacion de l’endrêt yô qu’est prêchiê.
Nom des locutors Lombârds
Tipologia SVO, flèxiva - acusatit
Cllassement per famelye
Statut oficièl
Lengoua oficièla Reconegua en Lombardia (louè règ·ionâla 25/2016).
Maneyê per niona (gins de règulacion oficièla)
Codes de lengoua
IETF lmo
ISO 639-2 roa
ISO 639-3 lmo
Ètendua endividuèla
Tipo viva
Ètat de consèrvacion
Amôrta
EXAmôrta
Menaciêe
CREn situacion critica
SEPor de bon en dangiér
DEEn dangiér
VUVulnèrâbla
Sûra
NE Pas menaciêe
Lengoua en dangiér (DE) d’aprés l’Atlâs de les lengoues en dangiér dens lo mondo
Èchantelyon
En lombârd cuchientenc (milanês) :
Tucc i òmm nassen liber e tucc istess per dignitaa e diritt. Gh’hann giudizzi e coscienza e gh’hann de tratass ’me fradej.

En lombârd levantenc (bèrgamasco) :
Töcc i òmen e fómne i nàs lìberi e compàgn in dignità e derécc. Töcc i gh’à la resù e la cosciènsa e i gh’à de comportàs i ügn ’nvèrsa i óter cóme s’i födèss fradèi.
Mapa
Reparticion de la lengoua lombârda en Eropa. Zones de difusion pas de sûr du ladin.
Reparticion de la lengoua lombârda en Eropa. Zones de difusion pas de sûr du ladin.

Lo lombârd (nom natif lombard, lumbaart ou lumbard d’aprés l’ortografia utilisâ, Alfabeto Fonètico Entèrnacionâl: /lumˈbaːrt/; code ISO 639-3 LMO) est un mot comon que rassemble doves lengoues romanes prègiêes dens la bise de l’Étalie (surtot en Lombardie et en Piemont) et dens lo mié-jorn de la Suisse (dens los cantons du Tèssin et des Gresons). Les doves lengoues lombârdes sont lo lombârd ponantenc, ou ben l’insubrico, et lo lombârd levantenc, ou ben l’orobico.

Lo lombârd est una lengoua que l’apartent a la branca galo-étalièna des lengoues romanes cuchientenches, caractèrisâ per un sostrat celtico] et per un supèratrat.

Est prêchiê principâlmènt en Lombardia et dens la partia levantenche du Piemont, et pués dens la Suisse étalièna (Tessin et Grisons) et una partia du Trentin cuchientenc, per environ 3,5 milions de pèrsones. Dens la granda majoritât des câs, est prêchiê en diglossia avouéc l’étalien.

Ceti parlar est prôcho de les ôtres lengoues galo-étaliènes de la vesenence, coment l’èmilian et lo piemontês, mas asse-ben de les lengoues galo-romanes d’outre-Ârpes, coment l’occitan, lo romanche, l’arpetan et lo francês.

Lo tèrmo lengoua lombârda dèsigne lo diasistèmo constituâ per los patouès romans de tipo lombârd, utilisâ per la norma ISO 639-3 por los cllasificar dens una « ensems lengouistica » (cluster) unitèra avouéc lo code LMO. A côsa de l’absence d’una koinè lombârda (una variètât litèrèra de prèstige que s’empose, mémo se lo milanês s’est prètâ a cen en partia), les difèrentes variètâts lombârdes sè sont dèvelopâs de maniére ôtonoma d’una a l’ôtra pendent los siècllos, tot en mantegnent una coherence de fond.

  • Jørgen G. Bosoni: Una proposta di grafia unificata per le varietà linguistiche lombarde: regole per la trascrizione. Bollettino della Società Storica dell’Alta Valtellina, vol. 6,‎ 2003, p. 195-298.
  • Glauco Sanga: La lingua Lombarda, in Koiné in Italia, dalle origini al 500. Bergamo 1990.
  • Glauco Sanga: Dialettologia lombarda: Lingue e culture popolari. Pavia 1984.
  • Glauco Sanga: La lingua dei canti popolari lombardi. in R. Meazza, N. A. Scaldaferri: Patrimoni sonori della Lombardia. Le ricerche dell’Archivio di Etnografia e Storia Sociale. Roma 2008, pp. 70-76.
  • Glauco Sanga: La situazione linguistica in Lombardia. Milano 1978, pp. 342-371.

Notes et rèferences

[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
  1. Bonfadini, dialetti-lombardi (Enciclopedia dell'Italiano).