Empiro otoman

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

L'Empiro otoman, cognessu historicament en Eropa de l'Ouèst coment l'Empiro turco, est un empiro fondâ a la fin du XIIImo sièclo u nord-ouèst de l'Anatolie, dens la comena de Söğüt (actuèla province de Bilecik), per lo patron tribal ogouzo Osman Iiér. Aprés 1354, los Otomans sont entrâs en Eropa, et, avouéc la conquéta des Balcans, lo Beylik otoman s'est transformâ en un empiro trans-continental. Aprés l'avêr encèrcllâ pués rèduit a sa capitâla et a quârques patolyes, los Otomans ant metu fin a l'Empiro bizantin en 1453 per la conquéta de Constantinople sot lo règno du sultan Mehmet II.

Ux XVémo et XVIémo sièclos, a son sonjon, sot lo règno de Soliman Iiér lo Magnifico, l'Empiro otoman ére un empiro multinacionâl et multilingo controlant una granta partia de l'Eropa du sud-èst, des parties de l'Eropa centrâla, de l'Asia occidentâla, du Côcaso, de l'Africa du Nord, sôf lo royômo du Maroc et lo Sahara. U comencement du XVIIémo sièclo, l'Empiro compregnêt trenta doves provinces et de nombrox Ètats vassals. Cèrtins d'entre lor ant pués-cen étâ trèsis per l'Empiro otoman, tandis que d'ôtros ant bènèficiyê de plusiors tipos d'ôtonomie pendent los sièclos.

Avouéc Constantinople coment capitâla, et lo contrôlo des tèrres u tôrn du bassin mèditèrranèen, l'Empiro otoman at étâ u centro des entèraccions entre los mondos orientâl et occidentâl pendent siéx sièclos. Tandis qu'on crèyêt ôtro côp que l'Empiro ére entrâ dens una pèrioda de dècllin aprés la môrt de Soliman lo Magnifico, ceta opinion est pas més sotenua per la majoritât des historiens univèrsitèros. L'Empiro at continuâ a mantenir una èconomie, una sociètât et una armâ pouessientes et flèxibles tot du long du XVIIémo et d'una granta partia du XVIIIémo sièclo. Los Otomans ant subi de grâves dèfêtes militères a la fin du XVIIIémo et u comencement du XIXémo sièclo, cen que los at amenâ a comenciér un vâsto procèssus de rèfôrma et de modèrnisacion cognessu sot lo nom de Tanzimat. D'ense, pendent lo XIXémo sièclo, l'Ètat otoman ére venu brâvament més pouessient et enganciê mâlgrât de novèles pèrtes tèrritoriâles, en particuliér dens los Balcans yô de novéls Ètats ant èmèrgiê. L'Empiro s'est alyê a l'Alemagne u comencement du XXémo sièclo, èsperant èchapar a l'isolament diplomatico qu'avêt contribuâ a ses totes frèches pèrtes tèrritoriâles, et s'est engagiêe d'ense dens la Premiére Guèrra mondiâla de vers les pouessiences centrâles. Tandis que l'Empiro ére capâblo de tenir sa place pendent lo conflit, il ére en luta avouéc la dissidence entèrna, en particuliér dens ses possèssions arabes, avouéc la rèvolta araba de 1916 – 1918. Pendent cél temps, des ègzactions sont cometues per lo govèrnement otoman, que cèrtênes de natura gènocidèra contre los Armèniens, los Assiriens et los Grècos.

La dèfête de l'Empiro et l'ocupacion d'una partia de son tèrritouèro per les pouessiences aliâs a lo jorn d'aprés de la Premiére Guèrra mondiâla ant entrênâ sa particion, et la pèrta de sos tèrritouèros du Moyen-Oriant balyês en mandat u Royômo-Uni et a la France. Lo succès de la guèrra d'endèpendence turca contre los ocupants aliâs at conduit a l'èmèrgence de la rèpublica de Turquie, dens lo côr de l'Anatolie, et a l'abolicion de la monarchie otomana.

Cârta de l'Empiro otoman a son sonjon