Mordavia

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Mordavia.

Rèpublica de Mordavia

(ro) Republica Moldova

[re.py.ˈbliː.ka də mɔr.da.ˈvja],
[ʀe.py.ˈbliː.ka də mɔʀ.da.ˈvja]
Drapél
Drapél de la Mordavia
Blâson
Armoueria de la Mordavia
Himno en roumen : Limba noastră (« Noutra lengoua »)
Féta nacionâla
· Èvènament comèmorâ Procllamacion d’endèpendence a l’encontro de l’URSS ()
Dèscripcion de cel’émâge, tot pariér comentâye ce-aprés

Localisacion de la Mordavia en Eropa.

Gentilyiço

Mordâvo, Mordâvaen arpetan


Moldovean, Moldoveancăen roumen
Noms arpetans
Fôrma côrta
en ORB lârge
Mordavia

[mɔr.da.ˈvja],
[mɔʀ.da.ˈvja]

etMordavie

[mɔr.da.ˈvi],
[mɔʀ.da.ˈvi]

Administracion
Fôrma de l’Ètat Rèpublica parlamentèra
Prèsident de la Rèpublica Maia Sandu
Premiére ministra Natalia Gavrilița
Parlament Parlament
Lengoues oficièles Roumen (asse-ben nomâ mordâvo[1],[2],[3])
Capitâla Chișinău

47° 00′ B, 28° 55′ L

G·eografia
Ples granta vela Chișinău
Supèrficie totâla 33 851 km2
(rengiê 140émo)
Supèrficie en égoua 1,4 %
Fus horèro

UTC + 2 : (EET) ;

hora de chôd-temps : UTC + 3 : (EEST)
Histouère
Entitât devant
Endèpendence URSS
Dâta
Dèmografia
Populacion totâla (2019[4]) 2 681 735 hab.
(rengiê 138émo)
Densitât 79 hab./km2
Èconomia
FDB nominâl (2022) en ôgmentacion 13,811 milyârds de $
+ 1,01 %[5]
FDB (PPE) (2022) en ôgmentacion 42,483 milyârds de $
+ 6,59 %[5]
FDB nominâl per hab. (2020) en ôgmentacion 5 435,446 $
+ 2,84 %[5]
FDB (PPE) per hab. (2022) en ôgmentacion 16 719,283 $
+ 8,52 %[5]
Quota de chômâjo (2022) en ôgmentacion nègativa 3,5 % a la pop. activa
+ 1,30 %
Dèta publica bruta (2022) Nominâla
en ôgmentacion nègativa 99,670 milyârds de MDL
+ 24,91 %
Relativa
en ôgmentacion nègativa 36.447 % du FDB
+ 10,47 %
Monéya Leu mordâvo (MDL​)
Dèvelopament
EDH (2019) en ôgmentacion 0,750[6] (hiôt ; 90émo)
De totes sôrtes
Code ISO 3166-1 MDA, MD​
Domêno Malyâjo .md
Endicatif tèlèfonico +373
Organisacions entèrnacionâles Francèyancie
Drapél de les Nacions unies ONU
Drapél de l’Union eropèèna Union eropèèna (candidat oficièl)[7]

La Mordavia [mɔr.da.ˈvja][N 1] ou ben la Mordavie [mɔr.da.ˈvi][N 2] (Moldova orientală [mol.ˈdo.va] en roumen per difèrence de la Moldova occidentală qu’est a la Roumania ; Молдавия, Moldaviya [mɐɫ.ˈda.vʲɪ.jə] en russo), en fôrma longe rèpublica de Mordavia (Republica Moldova en roumen, Республика Молдова, Respublika Moldova [mɐɫ.ˈdo.və] en russo, de yô que vint la varianta rèpublica de Mordova) est un payis d’Eropa levantenche, encllavâ entre-mié la Roumania et l’Ucrèna, qu’engllobe de parties de les règions historiques de Bèssarabia et de Podolia enversenche (déta Transnistria). Sos cârros valonâs que compregnont de bouescs, de tèrres curtivâyes, de zones humides et pués de vegnôblos. Sa capitâla est Chișinău.

La partia du tèrritouèro mordâvo d’ora que sè trôve sus la riva drêta du Dnièstre ére avouéc la principôtât de Mordavia (tributèro de l’Empiro otoman dês 1538), dês lo XIVémo siècllo tant qu’a 1812, dâta que lyé fut cèdâye a l’Empiro russo. Ceti nen fit son « govèrnament de Bèssarabia » et y organisat na colonisacion qu’entrênâve l’enstalacion de tot plen de populacions ôtres que los Mordâvos, que réstéront portant majoritèros.

Lo XXémo siècllo est un temps complicâ sus lo plan de les relacions entèrnacionâles. A la Rebênâda russa de 1917, la Rèpublica dèmocratica mordâva sè fôrme et sè dècllâre endèpendenta, pués en 1918 s’unét u reyômo de Roumania por s’emparar contre los bolchèvics, que de lor fllanc fondont la Rèpublica socialista soviètica mordâva (RSSM) en 1924 sus na petiôta pârt du tèrritouèro mordâvo que controlâvont (Transnistria). En 1940, en aplicacion de la pache gèrmano-soviètica et sen que la Roumania s’y pouesse oposar, l’Union soviètica avance a l’ocupacion soviètica de la Bèssarabia et de la Bucovina de Bise. L’URSS reorganise adonc lo tèrritouèro de la RSSM en lyé balyent la Bèssarabia mas en lyé reterient n’ôtra partia por l’Ucrèna. La dislocacion de l’URSS côse de novéls côps : la Transnistria fât sècèssion de la Mordavia et s’ôtoprocllâme endèpendenta sen recognessence entèrnacionâla dês 1990, tandis que la RSSM dècllâre son endèpendence en face de l’Union soviètica en oût 1991 et pués vint membro de la Comunôtât des Ètats endèpendents que nen est sortia[8],[9]. El est admetua a l’Organisacion de les Nacions unies en mârs 1992, mas lo mém’an la guèrra du Dnièstre accentue la ruptura avouéc la Transnistria[10].

Dês 1994 la situacion entèrnacionâla est stâbla. La constitucion d’ora, adoptâye en 1994, nen fât na rèpublica parlamentèra netra. Ègziste un mouvement unionisto en Mordavia et Roumania basâ sus l’héretâjo historico, lengouistico et culturâl comon, mas étot des rêsons por qu’il èye pas reussi, notament la presence d’importantes minoritâts surtot slâves (un quârt des habitents) et pués de parties de l’armâ russa sus son tèrritouèro mémo (en grôs en Transnistria, mas mémo la Russia recognêt pas l’endèpendence de cél tèrritouèro).

Placiêe a les limites de les sféres de grant-mange a doves supèrpouessiences a côp partenèros et antagonistos, la Mordavia sè trôve dedens la zona de grant-mange russa et el est adés avouéc la CEE, mas a les frontiéres levantenches de l’Union eropèèna et de l’OTAB[11] : el est asse-ben membro de l’Organisacion por la dèmocracia et lo dèvelopament (GUAM), du partenariat por la pèx de l’OTAB dês lo , de la Pache de libro-èchanjo centro-eropèen et du Partenariat levantenc de l’UE dês 2009[12] et pués el at na pache d’associacion avouéc l’UE dês lo .

Cela situacion geopolitica et les tensions de dedens favorisont pas l’èconomia mordâva. Encllavâye, el at gins de pôrt dês que la partia de la Bèssarabia litorâla de la mar Nêre est étâye rapondua a l’Ucrèna en 1940. El at d’accès ren que simbolico per lo Danubio, et la Transnistria sècèssionista controle los transpôrts per lo Dnièstre ou ben vers l’Ucrèna. Les charriéres de tren sont a les nôrmes russes, encompatibles avouéc la baragne roumèna qu’est a les nôrmes cuchientenches. La Mordavia at viu dècrêtre sa produccion agricola (passent desot lo sôl d’ôtosufisence) et endustriâla, quand ben que lo sèctor des sèrviços s’est fôrt dèvelopâ. Sofrét d’un fôrt ègzodo campagnârd et n’èxpatriacion importanta de la populacion activa qu’èxplique sa relativament bâssa quota de chômâjo. En 2022, el est lo payis lo ples pouvro d’Eropa en tèrmos de FDB per habitent et at l’endiço de dèvelopament de l’homo lo ples bâs du continent.

G·eografia fesica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Tèrritouèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Veles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Histouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Sociètât[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Dèmografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Populacion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lenguoues[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Religions[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Èducacion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Mèdias[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Politica et administracion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Èconomia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Cultura[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Ârts[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Bôna chiéra[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Sport[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Pèrsonalitâts[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vêde avouéc[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Articllos liyês[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononçont asse-ben [mɔʀ.da.ˈvja] d’aprés los patouesants.
  2. Prononçont asse-ben [mɔʀ.da.ˈvi] d’aprés los patouesants.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (ro) « CURTEA CONSTITUŢIONALĂ HOTĂRÎRE Nr. 36 din 05.12.2013 privind interpretarea articolului 13 alin. (1) din Constituţie în corelaţie cu Preambulul Constituţiei şi Declaraţia de Independenţă a Republicii Moldova (Sesizările nr. 8b/2013 şi 41b/2013) », dessus lex.justice.md (viu lo 10 de septembro 2019).
  2. (ro) « Titlul I. Principii generale », dessus www.presedinte.md (viu lo 10 de septembro 2019).
  3. (en) « Moldova Recognizes Romanian Language », dessus rferl.org, (viu lo 10 de septembro 2019).
  4. « // Comunicate de presă », dessus statistica.gov.md, (viu lo 21 de janviér 2021).
  5. 5,05,15,2  et 5,3(en) https://www.imf.org/en/Publications/WEO/weo-database/2022/April/weo-report.
  6. (en) https://hdr.undp.org/data-center/specific-country-data#/countries/MDA.
  7. (fr) « Les Vingt-Sept accordent à l’Ukraine et la Moldavie le statut de candidat à l’Union européenne | Data », dessus Le Figaro (viu lo 23 de jouin 2022).
  8. (ro) [1].
  9. (ro) Valentin Krylov dedens Ziarul de Gardă [2].
  10. (en) Zbigniew Brzezinski et Paige Sullivan du « Center for Strategic and International Studies, Russia and the Commonwealth of Independent States » : Documents, Data and Analysis, èd. M.E. Sharpe, 1997, (ISBN 1563246376).
  11. (fr) Michel Foucher, « L’Union européenne au défi de ses frontières : Un espace politique à géométrie variable », Le Monde diplomatique,‎ (en legne).
  12. (fr) « Partenariat oriental », dessus lo seto du Sèrviço eropèen por l’accion de defôr.