Christiane Dunoyer

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Christiane Dunoyer dirige, dês 2010, lo Centro d’ètudes franco-provenzales « René Willien ».

Christiane Dunoyer (nèssua lo 16 de j·ulyèt 1972 en Vela, Vâl d’Aoûta) est n’ antropologa et pués na dialèctologa étalièna et arpetana.

Via et ôvra[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Ele at fât des ètudes a l’univèrsitât de Chambèri et a l’univèrsitât d’Èx-Marsèlye est pués des rechèrches d’ètnologia arpenche, p.ègz. sus la cultura tradicionâla de l’èlevacion des vaches, et sus la lengouistica et la g·eografia de l’Arpetan. Ele at asse-ben ècrit doux-três contribucions sus l’alimentacion tradicionâla dedens les règ·ions arpenches.

Enqu’houé dirige, dês 2010, et après Alexis Béltemps,[1] lo Centro d’ètudes francoprovençales « René Willien » (cefp) de Sent-Nicola en Val d’Aoûta, Étalia. Ele est asse-ben la directrice de les Nouvelles du Centre d’études francoprovençales René Willien. En 2010 Dunoyer ar organisâ, avouéc Alexis Béltemps, na èxposicion sus Jean-Baptiste Cerlogne, prétro et ècriven arpetan de Sent-Nicola.[2]

L'at rèalisâ lo documentèro Harpitanya, la ferveur d'une idée en 2012. Avouéc ceti documentèro, Dunoyer at tentâ de balyér una émâge du Mouvament Arpitania dens los ans 1970 et de la frapa de ceti mouvament sus la politica et la sociètât dedens la Vâl d’Aoûta.[3][4]

Christiane Dunoyer est membro du groupo de travâly entèrnacionâl qu’at mêsa u pouent la Grafia mètodica de l’Arpetan.

Los 26 et 27 de mê 2012 l’at contribuâ, avouéc Dominique Stich, Eric Verney, Diego Centa (ôtor du Gllossèro arpetan des Valâdes de Lans) et ôtros, à l’èvènement « Il Francoprovenzale nell’era di Internet : ORB 2 » u châtél de la comtèssa Adèlayida en Suisa.

Lo 19 d’octobro 2019 l’ére avouéc lo « Colloque Patouès » a Saviése organisâ per la fondacion Anne-Gabrielle et Nicola-V. Bretz-Héritier.[5]

En 2021, l’at prèsentâ l’antropologia de les dialèctos a la mediatèca Valês a Martegné, dedens l’ègzposicion « Patois-Land » sus l’Arpetan valèsan yô-que Raphaël Maître (Gllossèro des patouès de la Suisse romanda) at dècrit les variantes de l’arpetan en Valês et que lo lengouisto francês Mathieu Avanzi[6] at comparâ ceta lengoua avouéc lo Savoyârd et lo Vâldoten.[7][8]

Ôvres (ègzemplos)[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  • Analyse et interprétation de quelques gestes inhérents aux pratiques alimentaires dans l’aire alpine, dedens : Alimentation traditionnelle en montagne, Actes du Colloque, Introd-Arvier-Saint-Nicolas, 17-18-19 décembre 2004, Aoûta 2005, p. 147-153
  • Les Reines en Vallée d’Aoste, 50 ans de batailles, Aoûta 2007.
  • Les batailles de reines, l’amour des vaches décliné dans les phases du jeu, dedens : Le Flambeau, n° 203, 2007, p. 51-60.
  • Les nouveaux patoisants en Vallée d’Aoste, Aoûta 2010.
  • L’identité valdôtaine : la cristallisation d’un mythe dans les textes littéraires en francoprovençal, dedens : Savoie et Littérature. Actes du 44e Congrès des Sociétés Savantes de Savoie, Chambèri : Amis du Vieux Chambéry, p. 363-369.
  • Film documentèro Harpitanya, la ferveur d'une idée. 2012
  • Ugo Lini, Christiane Dunoyer, Alexis Bétemps (et.al.) : Piante officinali e rimedi tradizionali. Un sapere antico al servizio della mondernità, Turin 2013.
  • Strategie di affermazione identitaria e rappresentazioni della lingua dei nuovi locutori francoprovenzali, dedens : Federica Diémoz, Valentina Porcellana : Minoranze in mutamento. Etnicità, lingue e processi demografici nelle valli alpine italiane. Alessandria 2014, p. 93-104.
  • Le francoprovençal : transmission, revitalisation et normalisation. Introduction aux travaux, dedens : Actes de la conférence annuelle sur l’activité scientifique du Centre d’études francoprovençales René Willien de Saint-Nicolas. Sent-Nicola, le 7 novembre 2015, Aoûta 2016, p. 11-15.
  • Pratiques linguistiques et représentations autour de l’intercompréhension, dedens : Francoprovençal : documenting a contact variety in Europe and North America. International Journal of Sociology of Language, 2017.
  • 50 ans du Centre d’Études Francoprovençales. Préface dedens : Nouvelles du Centre d’Études Francoprovençales, 75, 2017, p. 7-9.
  • De la magie des sons à la magie du monde, dedens : Éducation et sociétés plurilingues, 43, 2017.
  • Francoprovençal, patois, langue savoyarde, arpitan… Histoire et pratiques contemporaines de la langue francoprovençale en pays de Savoie, dedens : Les Dossiers du Musée Savoisien, revue numérique, n° 2, 2017, Chambèri 2017.
  • A propó de la revitalisachon du francoprovençal : mecanismos de comunicachon é transmichon de la lenga foura d’eun cadro formel, dedens : Primer Congreso Internacional sobre revitalizacion de lenguas indigenas y minorizadas, Universitat de Barcelona, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, Indiana University – Bloomington, Barcelone, 19-20 avril 2017. Barcelona.
  • avouéc Natalia Bichurina : Cours de formation linguistique et méthodologique pour l’intégration du francoprovençal dans le cadre d’activités de valorisation de la diversité linguistique et culturelle.

Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Alexis Béltemps : Après plus de 30 ans… dedens : Nouvelles du Centre d’études francoprovençales René Willien, 61,2010.
  2. Cerlogne et les autres, dislivelli.eu
  3. Minorités: VDA, documentaire sur le Mouvement Harpitanya, vda.it
  4. Presentació : Harpetanya, la ferveur d’une idée, 19 d’octubro de 2012, caoc.cat
  5. Christiane Dunoyer : Les laboratoires de la téta invisibla : un concept innovant pour une langue en marche, Colloque Patois
  6. Mathieu Avanzi: Français des Régions, francaisdenosregions.com
  7. Patois-Land, mediatheque.ch
  8. Le patois dans tous ses états. Conférence en marge de l'exposition Patois-LAND. Médiathèque Valais - Martigny, culturevalais.ch