Brêsse

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo y-est ècrit en[V 1] arpetan[V 2] brêssan[V 3] / ORB lârge. Lo blâson de la Brêsse


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Brêsse.
Pâge d’éde sus les ôtres grafies Por l’articllo en CFLL brêssana, vêde Brache.
Brêsse
[braːʃ]
pués :
[brɛs], [braːs]
Un cârro brêssan(Montpont, Sona-pués-Louère).
Un cârro brêssan
(Montpont, Sona-pués-Louère).
Blâson de la Brêsse
Blâson

Gentilyiço Brêssan, Brêssanaen ORBBrassè, Bréchanaen CFLL

Bressan, Bressaneen francês

Noms arpetans
Ôtro nom arpetan Brêssa

[ˈbrɛ.sa]

En CFLL brêssana Brache,pués : Brèsse donc ben Brasse
En CFLL Brèsa
Noms ètrangiérs
Nom francês Bresse
Nom occitan Bressa

Règion culturâla Drapél de l’Arpetania Arpetania
Payis Drapél de la France France
Règion francêsa Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Borgogne-Franche-Comtât
Dèpartament francês En
Sona-pués-Louère
Jura
Coordonâs geografiques 46° 25′ 01″ bise, 5° 15′ 00″ levant

Veles principâles
Brêsse savoyârda
Brêsse borguegnonna
Brêsse jurassièna
Sièta du payis Bôrg (historica)

Supèrficie aproximativa ~4 000 km2
Geologia Mârna, sâbla[V 4] pués jots plio-quatèrnèros
Relièf Plana valonâ, entre-mié 180 pués 240 m
Cors d’égoua Ressosa
Solenan
Sèlye
Sona
Vêla
Produccion(s) Volalyes
Panèt
Lengoues Francês (oficièla),
arpetan brêssan

Règions naturâles
vesenes
Châlonês
Franche-Comtât
Revremont
Domba
Biôjolês
Mâconês
Règion(s) et èspâço(s) liyê(s) Brêsse savoyârda
Brêsse borguegnonna
Brêsse jurassièna
Mapa
Émâge ilustrativa de l’articllo Brêsse
Localisacion de la Brêsse en France.
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : France
(Vêde dessus la mapa : France)
Brêsse
Geolocalisacion sus la mapa : Rôno-Ârpes
(Vêde dessus la mapa : Rôno-Ârpes)
Brêsse
Geolocalisacion sus la mapa : En
(Vêde dessus la mapa : En)
Brêsse

La Brêsse[N 1] [braːʃ][N 2],[1],[2],[3],[V 5] (la Bresse [bʁɛs] en francês) y-est na règion naturèla[V 6] pués[V 7] historica francêsa de lengoua arpetana, que sè trôve a chevâl[V 8] entre-mié[V 9] les[V 10] règions Ôvèrgne-Rôno-Ârpes pués Borgogne-Franche-Comtât dens[V 11] les[V 12] dèpartements[V 13] de l’En, de Sona-pués-Louère[V 14] pués na benda[V 15] ètrête[V 16] dessus sêr[V 17] du dèpartement[V 18] du Jura. La capitâla historica de la Brêsse ére la vela de Bôrg.

El’est[V 19] na plana legiérament valonâ[V 20] qu’ocupe la partia dessus matin[V 21] du bachèt moyen de la Sona tant qu’u Revremont.

Les habitents[V 22] de la règion s’apèlont les Brêssans [le bra.ˈsɛ][V 23] pués les Brêssanes [lə bre.ˈʃaː.nə][N 3],[1],[2].

Histouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Hèraldica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Blâson Blâsonament :
D'argent à la bande d'azur accostée de deux lionceaux de sable.

Vêr[V 24] arriér[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus la Brêsse.

Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes pués rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Ècrivont « la Brache » en CFLL brêssana.
    Diont arriér-més la Brêssa [ˈbrɛ.sa] en patouès savoyârd, qu’ècrivont « la Brèsa » en grafia de Confllens.
  2. Prononçont non ples [brɛs] (« la Brèsse » en CFLL brêssana) donc ben [braːs] (« la Brasse » en CFLL brêssana) d’aprés les patouesants.
  3. Ècrivont « lé Brassè » pués « le Bréchane » en CFLL brêssanna.

Nioms[V 25] d’endrêt[V 26][changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta brêssana [ɛ] (èn en grafia sarrâ ; devant na voyèla [ɛ.n‿]) de « en » prèp.
    Varianta brêssana [ʃə.ˈro] (sàrrâ en grafia sarrâ) de « sarrâye » a f.
  2. Varianta brêssana [ar.pə.ˈtɛ] (arpetàn en grafia sarrâ) de « arpetan » m.
  3. Varianta brêssana [bra.ˈsɛ] (brêssàn en grafia sarrâ) de « brêssan » a m.
  4. Varianta brêssana [ˈʃoː.bla] de « sabla » f.
  5. Varianta brêssana [ˈnɔ̃.plə] de « nan ples » loc adv — cen vôt dére « asse-ben », « avouéc » pués « étot » adv.
    « donc ben » [dɔ̃ bɛ̃] loc conj est la façon de côsar brêssana por « ou » conj pués « ou ben » loc conj.
    Varianta brêssana [pa.twa.ˈzɛ] (patouesànts en grafia sarrâ) de « patouesants » mpl.
  6. Varianta brêssana [na.ty.ˈðɛː.la] de « naturâla » a f.
  7. « pués » [pi] conj est lo mot brêssan por « et » conj pués « et pués » loc conj.
  8. « a chevâl » [a θə.ˈvo] loc a est la façon de côsar brêssana por « a cavalon » loc a pués « a cartibâla » loc a.
  9. Varianta brêssana [ɛ.trə.ˈmi] (èntre-mié en grafia sarrâ) de « entre-mié » prèp.
  10. Varianta brêssana [lə] (devant les voyèles [a, o, ɔ, u] [lə.ʒ‿] pués devant les voyèles [ə, e, ɛ, i] [lə.z‿]) de « les » art fpl.
  11. Varianta brêssana [dɛ] (dèns en grafia sarrâ) de « dens » prèp.
  12. Varianta brêssana [le] (devant les voyèles [a, o, ɔ, u] [le.ʒ‿] pués devant les voyèles [ə, e, ɛ, i] [le.z‿]) de « los » art mpl.
  13. Varianta brêssana [de.par.tə.ˈmɛ] (dèpartemènts en grafia sarrâ) de « dèpartaments » mpl.
  14. Varianta brêssana [lwar] de « Lêre » f.
  15. Varianta brêssana [ˈbɛ.da] (bènda en grafia sarrâ) de « benda » f.
  16. Varianta brêssana [e.ˈtraːt] de « ètrêta » a f.
  17. « dessus sêr » [də.ˈsy ʃaː] loc adv est la façon de côsar brêssana por « u cuchient » loc adv.
  18. Varianta brêssana [de.par.tə.ˈmɛ] (dèpartemènt en grafia sarrâ) de « dèpartament » m.
  19. « ele » [lə] pron chousa f (que vint devant na voyèla « el’ » [l‿]) est lo mot brêssan por « el » pron chousa f.
  20. Varianta brêssana [va.lu.ˈno] de « valonâye » pp f.
  21. « dessus matin » [də.ˈsy ma.ˈtɛ̃] loc adv est la façon de côsar brêssana por « u levant » loc adv.
  22. Varianta brêssana [a.bi.ˈtɛ] (habitènts en grafia sarrâ) de « habitents » mpl.
  23. Varianta brêssana [bra.ˈsɛ] (Brêssàns en grafia sarrâ) de « Brêssans » mpl.
  24. Varianta brêssana [va] de « vêre » v.
  25. Varianta brêssana [njɔ̃] de « noms » mpl.
  26. Varianta brêssana [ɛ.ˈdraː] (èndrêt en grafia sarrâ) de « endrêt » m.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. 1,0  et 1,1(fr) « Vie quotidienne en Bresse. Glossaire du patois bressan », Bôrg, Musée des Pays de l’Ain, “Les Viriatis et le patois de Bresse”, 1994, p. 158 [→ Brache pués brassè ; bréchana].
  2. 2,0  et 2,1(fr) D’aprés les pâges : « Bresse » pués « Bressan », sus lo seto du DicoFranPro (viu lo 22 de septembro 2022).
  3. (fr) Rogiér Verèt, « Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard » [PDF], 8éma èdicion reviua et ôgmentâye, 2021, p. 569.