Bréssôla

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Çl’articllo est ècrit en arpetan dombisto / ORB lârge. Lo blâson de la Domba


Dêt pas étre mâl-prês por Brèssola ou ben La Bressola.
La mèrie[V 1] de Bréssôla.

Bréssôla[N 1] [bre.ˈsuː.la][1],[2],[3],[4],[5],[6],[7],[8],[V 2] (Bressolles en francês) est na comena francêsa pués[V 3] arpetanna[V 4] de la Domba savoyârda (qu’est na partia de la Brêsse), que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Leyon[V 5].

Los habitents du velâjo s’apèlont los Bréssolands [lu bre.sɔ.ˈlã] pués les Bréssolandes [lə bre.sɔ.ˈlã.də][1],[9],[4].

Patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes pués rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Ècrivont « Brésoula » en CFLL dombista.

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. « mèrie » f est lo mot dombisto por « mêson comena » f.
  2. Varianta dombista de « solament » adv.
    Varianta dombista de « noms » mpl.
  3. « pués » conj est lo mot dombisto por « et » conj pués « et pués » loc conj.
  4. Varianta dombista de « arpetana » a f.
  5. Varianta dombista de « sôl » m.
    Varianta dombista de « Liyon ».
  6. Varianta dombista de « Sant-Marcelin » m.
  7. Varianta dombista de « second » a m.
  8. Varianta dombista de « dês » prèp.
  9. Varianta dombista de « fo » m.
  10. « ples » adv est lo mot dombisto por « més » adv.
  11. Varianta dombista de « d’habituda » loc adv.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. 1,0  et 1,1Prononciacion en arpetan dombisto du pouent « 28. La Chapèla » de l’ALJA retranscrita d’aprés la nôrma AFE.
  2. 2,02,1  et 2,2(fr) Èdouârd Felipon, « Dictionnaire topographique du département de l’Ain comprenant les noms de lieu anciens et modernes », Paris, Imprimerie nationale, 1911, p. 65-66 (pués 223, 455, ’lament por los nioms « La Léchère » pués « Verfay »).
  3. (fr) « Grande encyclopédie de l’Ain. Histoire des communes de l’Ain. La Dombes », Le Cotél, Horvath, 1983, p. 303-305.
  4. 4,0  et 4,1(fr) Domenico Stich, « Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée » [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, p. 948-949.
  5. 5,05,15,25,3  et 5,4(fr) Henry Suter, « Bressan, Bressieux, Bressolles, Brichy, Brié », « Bichon, Bichonnées », « Bonne, …, Bonnet, …, Bonnets, …, Bons, Bons-en-Chablais », « Lâche, …, Léchère, …, Léchères, …, Léchière, …, Lischeren » pués « Verfey », dedens Noms de lieux de Suisse romande, Savoie et environs, sus lo seto henrysuter.ch, 2000–2009 (viu lo 17 de janviér 2021).
  6. (fr) « Vie quotidienne en Dombes. Glossaire du patois dombiste », Bôrg, Musée des Pays de l’Ain, “Patrimoine de la Dombes”, 1993, p. 141 [→ brekoula pués bré] pués 169 [→ késa].
  7. 7,07,1  et 7,2(fr) Domenico Stich, « Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal », Tonon, Le Carré, 2003, p. 18 [→ bricôla, var. *brecôla], 88 [→ léchiére], 121 [→ quésse, var. quéssa] pués 174 [→ Sant-Bônèt].
  8. (fr) Alen Fâvro, Domenico Stich, « Diccionèro de fata savoyârd-francês, francês-savoyârd », Fouènant, Yoran Embanner, 2004, pp. 21 [→ ampôla], 127 [→ fôl, fôla], 142 [→ grevôla] pués 217 [→ quésse].
  9. (fr) Gentilyiço, sus lo seto habitants.fr.
  10. 10,010,110,210,310,410,5  et 10,6(fr) « Richesses touristiques et archéologiques du canton de Montluel » 1999, p. 154-155.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  • (fr) Ôvra colèctiva, « Richesses touristiques et archéologiques du canton de Montluel : Montluel, Balan, Béligneux, Bressolles, Dagneux, La Boisse, Niévroz, Pizay, Sainte-Croix », , 296 p. (ISBN 2-907656-30-9 et 2-907656-30-9). Document empleyê por la rèdaccion de l’articllo