Srevegnê

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Servegnê

Cél articllo est ècrit en arpetan brêssand[V 1] / ORB lârge. Lo blâson de la Brêsse


Srevegnê
[srə.və.ˈɲe]

Srevegnê
L’égllése Sent-Bartelomé de Srevegnê.

Gentilyiço céls-que de Srevegnêen ORB lârgechétye de Srevenyëen CFLL brêssanda

ceux de Servignaten francês

Noms arpetans
Ôtro niom arpetan Servegnê
En CFLL brêssanda Srevenyë,

Servenyë

[sər.və.ˈɲe],

Chervenyä

[ʃər.və.ˈɲa]
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Salvīnĭăcumdonc benSilvīnĭăcum
Nom francês Servignat [sɛʁ.vi.ɲa]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Brêsse
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament En
Arrondissement Bôrg
Entèrcomunalitât Comunôtât d’agllomèracion du Bachèt de Bôrg
Sendeco
Mandat
Lorent Vialon
2020-2026
Code postâl 01560
Code comena 01406
Dèmografia
Populacion
municipâla
174 hab. (2019 en stagnacion per rapôrt a 2014)
Densitât 22 hab./km2
Geografia
Coordonâs 46° 26′ 03″ bise, 5° 04′ 12″ levant
Hôtior Min. 178 m
Max. 213 m
Supèrficie 7,99 km2
Tipo Comuna campagnârda
Sôl d’atraccion Comuna en defôr de l’atraccion de les veles
Èlèccions
Dèpartamentâles Canton de Replanjo
Lègislatives 1ére circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa de Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Srevegnê
Geolocalisacion sus la mapa : En
Vêde dessus la mapa topografica de l’En
Srevegnê
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Srevegnê
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Srevegnê

Srevegnê[N 1] [srə.və.ˈɲe] donc ben[V 2] Servegnê[N 2] [sər.və.ˈɲe][N 3] (Servignat [sɛʁ.vi.ɲa] en francês) est na comuna[V 3] francêsa pués[V 4] arpetanna[V 5] de la Brêsse savoyârda, que sè trôve dens lo dèpartement[V 6] de l’En en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Les[V 7] habitents du velâjo s’apèlont céls-que de Srevegnê [ˈʃe.tjə də srə.və.ˈɲe] donc ben céls-que de Servegnê [ˈʃe.tjə də sər.və.ˈɲe][N 4],[V 8],[1].

Geografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo bôrg de la comuna sè trôve sus un molâr qu’est a reva[V 9] drête[V 10] de la Ressosa[T 1] en Brêsse.

Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo niom[V 11] de la comuna vint du latin *SALVĪNĬĂCUM (« domêno de *Salvīnĭus ») donc ben *SILVĪNĬĂCUM (« domêno de *Silvīnĭus »)[N 5].

Cultura locâla pués patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Endrêts pués monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vêr arriér-més[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus Srevegnê.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes pués rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Ècrivont « Srevenyë » en CFLL brêssanda.
  2. Ècrivont « Servenyë » en CFLL brêssanda.
  3. Prononçont arriér-més [ʃər.və.ˈɲa] d’aprés les patouesants, qu’ècrivont « Chervenyä » en CFLL brêssanda.
  4. Ècrivont « chétye de Srevenyë » donc ben « chétye de Servenyë » en CFLL brêssanda,
    pués diont non ples « sétye de Chervenyä » [ˈse.tjə də ʃər.və.ˈɲa] d’aprés les patouesants.
  5. Silviniaco en 968-1018.
    Selvignie en 1272.
    Servignia en 1325 et 1335.
    Servigniaco en 1335.
    Servignat en 1536.
    Servigna en 1563 et 1650.
    Servigniat en 1622.

Nioms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciê [ra.ˈsøː.za] (la Ressœsa en grafia sarrâ ; la Reyssouze en francês).
  2. Prononciê [e.ˈliːʒ sɛ̃ bar.tə.lu.ˈme] (l’église Saint-Barthélemy en francês), qu’ècrivont arriér-més « l’églése Sent-Bartelomé » en grafia sarrâ.

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Enfocajon, somèro pués rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta brêssanda [va] de « vêre » v.
  2. Varianta brêssanda [njɔ̃] de « noms » mpl.
  3. Varianta brêssanda [vy] de « viu » pp m.

— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta brêssanda [bra.ˈsã] de « brêssan » a m.
    Varianta brêssanda [bra.ˈsã.da] de « brêssana » a f.
  2. « donc ben » [dɔ̃ bɛ̃] loc conj est la façon de côsar brêssanda por « ou » conj pués « ou ben » loc conj.
    « côsar » [ko.ˈʒe] (côsàr en grafia sarrâ) v est lo mot brêssand por « prègiér » donc ben « parlar » v.
    Varianta brêssanda [ʃə.ˈro] (sàrrâ en grafia sarrâ) de « sarrâye » pp f.
  3. Varianta brêssanda [kɔ.ˈmyn] de « comena » f.
  4. « pués » [pi] conj est lo mot brêssand por « et » conj pués « et pués » loc conj.
  5. Varianta brêssanda [ar.pə.ˈtã.na] de « arpetana » a f.
  6. Varianta brêssanda [de.par.tə.ˈmã] de « dèpartament » m.
  7. Varianta brêssanda [le] (devant les voyèles [a, o, ɔ, u] [le.ʒ‿] pués devant les voyèles [ə, e, ɛ, i] [le.z‿]) de « les » art mpl.
  8. Varianta brêssanda [nɔ̃.ˈplə] de « nan ples » loc adv — cen vôt dére « asse-ben », « avouéc » donc ben « étot » adv.
  9. Varianta brêssanda [ˈrə.va] de « riva » f.
  10. Varianta brêssanda [draːt] de « drêta » a f.
  11. Varianta brêssanda [njɔ̃] de « nom » m.
  12. Varianta brêssanda [sɛ̃ bar.tə.lu.ˈme] de « Sant-Bartelomé » m.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Vie quotidienne en Bresse. Glossaire du patois bressan, Bôrg, Musée des Pays de l’Ain, “Les Viriatis et le patois de Bresse”, 1994.
  2. (de) Konrad Lobeck, Die französisch-frankoprovenzalische Dialektgrenze zwischen Jura und Saône, Geneva, Librairie E. Droz, 1945, p. 161.
  3. (fr) Servignat - Servenyé, sus lo seto de l’Association Patois, Traditions et Métiers d’autrefois du canton de Saint-Trivier-de-Courtes, 2015 (vu lo 20 de dècembro 2022).
  4. (fr) Servignat, sus lo seto du DicoFranPro (vu lo 19 de dècembro 2022).
  5. (fr) Grande encyclopédie de l’Ain. Histoire des communes de l’Ain. La Bresse et le Revermont, Le Cotiô, Horvath, 1984, pp. 447-449.

— Toponimiques[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Èdouârd Felipon, Dictionnaire topographique du département de l’Ain comprenant les noms de lieu anciens et modernes, Paris, Imprimerie nationale, 1911, p. 413.
  2. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume Ier. Formations préceltiques, celtiques, romanes, Geneva, Droz, 1990, p. 528, nô 8507.
  3. (fr) Hanri Soutère, Servignat, Servigne, dedens Noms de lieux de Suisse romande, Savoie et environs, sus lo seto henrysuter.ch, 2000-2009 (vu lo 19 de dècembro 2022).

— Suplèmentères[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Jian-Baptista Martin (dir.), Qu’elle était riche notre Langue ! Le patois bressan de Saint-Étienne-du-Bois, Bôrg, Éd. Maison de pays en Bresse, 1996, p. 12 [→ sétye de ~].