Sant-Savétro
Velyê de doux ans, Nuet de la Sant-Savétro
![]() |
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. | ![]() |

La Sant-Savétro [sã.sa.ˈve.tro, sã.sa.ˈve.tʀo] (le réveillon de la Saint-Sylvestre en francês) — diont pletout la velyê de doux ans [və.ˌʎa.də.du.ˈz‿ã] (la vigilia di Capodanno en étalien) ou ben la nuet de la Sant-Savétro [ˌne.də.la.sã.sa.ˈve.tro, ˌne.də.la.sã.sa.ˈve.tʀo] (la notte di San Silvestro en étalien, la nit de Cap d’any en catalan) — est na môda qu’est de fétar l’arrevâ de l’an novél, en velyent tant qu’à mié-nuet la nuet du 31 de dècembro, dèrriér jorn de l’an du calendriér grègorien, jorn tegnu per l’Égllése catolica por cèlèbrar lo papa Savétro Iér.
Dens la plepârt des payis, contrèrament a la velyê de Chalendes que sè féte surtot en famelye, celi du jorn de l’an sè pôt fétar en famelye ou ben avouéc d’amis. D’ense, u Japon, en Colombia, en Argentina et pués en Urugoay, la nuet de la Sant-Savétro sè féte tradicionalament en famelye. En Russia et dens les ôtres vielyes rèpubliques soviètiques, la velyê de doux ans est fétâye en rassemblent la famelye et los amis prôchos.
A côsa du dècalâjo horèro, les iles de la Legne (la partia de Kiribati u ponant de la legne entèrnacionâla de changement de dâta) et les iles Samoa (celes que sont endèpendentes) sont los fins premiérs endrêts a fétar l’an novél et pués passar dens l’an novél pendent que les Samoa amèriquènes sont lo fin dèrriér endrêt a lo fâre.
Enqu’houé, la Sant-Savétro est fétâye dedens quâsi tôs los payis du mondo. Y at doux-três èxcèpcions coment l’Arabia saoudita que la police religiosa fât rèspèctar lo calendriér islamico[1]. Dens quârques payis, l’an civilo comence lo 1ér de janviér mas la populacion âme mielx fétar l’an novél tradicionâl coment en China continentâla ou ben en Enda.
Vêre avouéc
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]Articllos liyês
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]- lo jorn de l’an ;
- Sant Savétro.
Notes et rèferences
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]Notes
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]Rèferences
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]— Principâles
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]- (fr) Rogiér Verèt, Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard [PDF], 10éma èdicion reviua et ôgmentâ, 2023, pp. 1193 [→ la vèlyà d’douz an et la né d’la San-Savétre, por la né d’la San-Savétro] et 3372 [→ la San-Savétro].
— Suplèmentères
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]- (en) « Saudi ‘mutawa’ warn against New Year revelry », sus lo seto d’Al Jazeera (viu lo 27 de dècembro 2021).