Regniér-Èseri
Cél articllo z-est ècrit en arpetan savoyârd / ORB lârge. |
Regniér-Èseri[N 1] [ʀɲi: ez.ˈʀi][N 2] (Reignier-Ésery [ʁɛ.ɲe ez.ʁi] en francês) ou ben de môda Regniér[N 3] [ʀɲi:][N 4] z-est na comena francêsa et arpetanna[V 1] du Gènevouès[T 1] en Savouè, que sè trôve diens[V 2] le dèpartament de la Savouè-d’Amont[T 2] en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. El’est[V 3] diens l’agllomèracion transfrontaliére de la Grant Gèneva[T 3].
La comena vint de la fusion de doves vielyes comenes en 1974, Regniér[N 5],[V 4] et Èseri.
Los habitents de la velèta ant nom los Règnerands [lu ʀe.ɲe.ˈʀã] et les Règnerandes [le ʀe.ɲe.ˈʀã.de][N 6].
Geografia (a complètar)[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
La comena pôrte le nom de Regniér-Èseri dês le [1]. Portâve devant solament le nom de Regniér, mâlgrât la fusion u avouéc la vielye comena d’Èseri[2].
Le nom du bôrg de Regniér vint du latin *RĒGĪNĬĂCUM, que vint du gôlouès Rīginiācon (« domêno a Rīginios »).
Pôt tot-pariér vegnir du latin *RĒNĬĂCUM, que vint du gôlouès Rēn(n)iācon (« domêno a Rēn(n)ios »).
Dessus les banches endiquioses enstalâyes a l’entrâ de la comena, la fôrma chouèsia z-est R’gny.
Le nom du velâr d’Èseri vint du latin *ĂSĬRĬĂCUM (« domêno a *Ăsĭrĭus »).
Cultura locâla et patrimouèno (a complètar)[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- la Piérra-des-Fayes[T 4] du Nèolitico ;
- l’égllése Sant-Martin[T 5] de Regniér du XIVémo siècllo, dèrochiêe[V 5] en 1860, rebâtia entre-mié 1843 et 1845.
Hèraldica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Vér avouéc[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Ècrisont « Rnyî-Ézri » en grafia de Confllens.
- Prononçont asse-ben [ʀə.ˈɲi: ez.ˈʀi] (« Renyî-Ézri » en grafia de Confllens) en patouès sassèlan.
Los ôtros côps, la prononciacion tradicionâla étêt [rɲi: ez.ˈri] et [rə.ˈɲi: ez.ˈri].
Le [r] roulâ at étâ remplaciê per le [ʀ] râcllo diens la prononciacion locâla de l’arpetan. - Ècrisont « Rnyî » en grafia de Confllens.
- Prononçont tot-pariér [ʀə.ˈɲi:] (« Renyî » en grafia de Confllens) en patouès sassèlan.
Diens le temps, la prononciacion tradicionâla étêt [rɲi:] et [rə.ˈɲi:]. - Il est le bôrg de la comena.
- Ècrisont « lou Rènyèran » et « lé Rènyèrande » en grafia de Confllens.
Los ôtros côps, la prononciacion tradicionâla étêt [lu re.ɲe.ˈrã] et [le re.ɲe.ˈrã.de].
Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Prononciê [ðe.ˈnvwɛ] (le Genevois en francês).
- Prononciê [sa.ˈwe d‿a.ˈmo], [sa.ˈvwe d‿a.ˈmo] ou ben [sa.ˈvwɛ d‿a.ˈmo] (la Haute-Savoie en francês).
- Prononciê [ɡʀã ðe.ˈnva] (le Grand Genève en francês).
- Prononciê [ˈpiː.ʀa de ˈfa.je] (la Pierre-aux-Fées en francês).
- Prononciê [e.ˈɡʎi.zə sã maʀ.ˈtɛ̃] (l’église Saint-Martin en francês).
Diont avouéc l’égllésa Sant-Martin [e.ˈɡʎi.za sã maʀ.ˈtɛ̃] d’aprés los patouesants.
Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
— Enfocajon et somèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Varianta savoyârda [ðe.ˈnvwɛ] de « Genevês » m.
- Varianta savoyârda [ðe.ˈnva] de « Geneva ».
- Varianta savoyârda [vi] de « vêre » v.
— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Varianta savoyârda [aʀp.ˈtã.na] de « arpetana » a f.
- Varianta savoyârda [djã] de « dens » prèp.
- « ’le » [le] pron chousa f (que vint devant na voyèla « el’ » [l‿]) est le mot savoyârd por « el » pron chousa f.
- Varianta savoyârda [j‿e] de « o est » loc v.
- Varianta savoyârda [de.ʀo̞.ˈθja] de « dèmolia » ou ben « fotua bâs » pp f
Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Prononciacion en arpetan savoyârd de Regniér retranscrita d’aprés la nôrma AFE.
- (fr) Rogiér Verèt, Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard [PDF], 10éma èdicion reviua et ôgmentâye, 2023, pp. 3204-3205 [→ Rnyî et Rènyèran, -da, -de].
— Toponimiques[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume III. Formations dialectales (suite) et françaises. Errata et addenda aux trois volumes, Geneva, Droz, 1998, p. 1701, nô 29903 (liére en legne).
- (fr) Henry Suter, Reignier, Rignat, Rigneux, Rignieu-le-Désert, Rignieux-le-Franc et Esery, dedens Noms de lieux de Suisse romande, Savoie et environs, sus le seto henrysuter.ch, 2000-2009 (viu le 29 de fevriér 2024).
- (fr) Gzaviér Delamâra, Noms de lieux celtiques de l’Europe ancienne. (-500 / +500). Dictionnaire, Ârlo, Errance, 2012, p. 220.
— Suplèmentères[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- (fr) « Reignier-Ésery », dessus le seto de l’INSEE.
- (fr) « Reignier », dessus le seto de mutualisacion de les archives dèpartamentâles de la Savouè-d’Avâl et de la Savouè-d’Amont - sabaudia.org (viu en avril 2020), Ressources - Les communes.
- Articllo en arpetan savoyârd / ORB
- Enfocajon avouéc un mouél de class
- Pâge avouéc coordonâs pariéres dessus Wikidata
- Articllo geolocalisâ sus Tèrra
- Articllo geolocalisâ en Tèrra
- Articllo qu’emplèye lo modèlo Commons
- Comena de Hôta-Savouè
- Velèta arpetana
- Comena du Genevês
- Sôl d’atraccion de Geneva - Anemâsse (partia francêsa)
- Pages avec des cartes