Ohta

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Tsou article l’ét éhcrì én arpitàn valdotèn da basa Val / Grafia B.R.E.L.. O biazón da Val d’Ohta


Pâge d’éde sus les ôtres grafies Por l’articllo principâl en ORB lârge, vêde Aoûta.
Pâge d’éde sus les ôtres grafies Por un ôtr’articllo en grafia B.R.E.L., vêde Outa.

Ohta [B.R.E.L. : Outa] (fransé : Aoste ; italièn : Aosta) a l'é eunna veulla é eunna quemeunna de la Val d'Ohta.

Géografiya[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La veulla ché troue fran ou qué ché incontron la Douéira é lo Butié, crojà di tchumìn qué porton i Col dou Piquiò é dou Gran Sén Bernar, que eun coou, mersì ou tén pieu dous, permettaon dé aléi in France é in Souisse tò l'an.

Ehtoria[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La veulla d'Ohta a l'è reutcha dé monumàn dou tén préromàn (l'aire mégalithique dé Sén Martìn dé Corléàn) é romàn (Ohta l'at ihtà fondà di Romàn l'an 25 dévàn Jézù Crì avó lo nón d'Augusta Prætoria).

Dou tén di Médio Adjo, li poht rélijous son la catédrala da Nótra Dama é l'iguije Sént'Ors, ató dé belle piteurre, lo quiotchéi é lo cloître ornà dé caranta colonne qué mouhtron dé momàn dé via dou Vièi é dou Nou Tehtemèn, é dé Sént'Ors.

La Féra dé Sént'Ors[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La Féra dé Sént'Ors ché séléibre touit y an lo trenta é lo trentùn dé djénéi. Lo méntén da veulla l'è animà ató l'espozichón dé bague dé l'artidjanà valdouhtàn.

Article gropà[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et refèrences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]