La Siviére
Vassiviére
Quél[V 1] articllo est ècrit en arpitan[V 2] forésien / ORB lârge. |
La Siviére | |||||
[la.si.ˈveː.rɪ] | |||||
Le bôrg de vers La Siviére. | |||||
Gentilyiço | Sivèrand, Sivèrandaen arpetan Cheveyrand, Cheveyrandeen francês Civeirand, Civeirandaen occitan | ||||
---|---|---|---|---|---|
Noms arpetans | |||||
Nom arpitan historico | Vassiviére [va.si.ˈveː.rɪ] | ||||
Noms ètrangiérs | |||||
Nom latin (racena) | Văcīvārĭa | ||||
Nom francês | Valcivières [val.si.vjɛʁ] | ||||
Nom occitan | La Civèira [lɒ.ʃə.ˈvej.ʁɔ] | ||||
Administracion | |||||
Règion culturâla | Occitania | ||||
Règion historica | Ârvèrgne | ||||
Payis | France | ||||
Règion | Ârvèrgne-Rôno-Ârpes | ||||
Dèpartament | Pué-de-Doma | ||||
Arrondissement | Embèrt | ||||
Entèrcomunalitât | Comunôtât de comunes Embèrt Livradês Forês | ||||
Sendeco Mandat | André Voldoire 2020-2026 | ||||
Code postâl | 63600 | ||||
Code comena | 63441 | ||||
Dèmografia | |||||
Populacion municipâla | 222 hab. (2021 ) | ||||
Densitât | 6,7 hab./km2 | ||||
Geografia | |||||
Coordonâs | 45° 35′ 34″ bise, 3° 47′ 47″ levant | ||||
Hôtior | Min. 651 m Max. 1 556 m | ||||
Supèrficie | 32,96 km2 | ||||
Tipo | Comuna campagnârda | ||||
Sôl d’atraccion | Embèrt (comuna de la corona) | ||||
Èlèccions | |||||
Dèpartamentâles | Embèrt | ||||
Lègislatives | 5éma circonscripcion | ||||
Localisacion | |||||
Geolocalisacion sus la mapa : Ârvèrgne-Rôno-Ârpes
Geolocalisacion sus la mapa : Pué-de-Doma
Geolocalisacion sus la mapa : France
Geolocalisacion sus la mapa : France
| |||||
changiér |
La Siviére[N 1],[V 3] [la.si.ˈveː.rɪ][N 2] (Valcivières [val.si.vjɛʁ] en francês, La Civèira [lɒ.ʃə.ˈvej.ʁɔ] en occitan) est na comuna[V 4] francêse[V 5] et occitana de l’Ârvèrgne, qu’el sè trôve dins[V 6] le dèpartament du Pué-de-Doma en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes.
Los habitents du vialâjo[V 7] ant nom los Sivèrands [ly si.ve.ˈrã] et les Sivèrandes [le si.ve.ˈrãd].
Geografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Le bôrg de la comuna sè trôve a 861 m d’hôt[V 8] sus na penta du circo de vers La Siviére u pied de les Hôtes Chârmes[T 1],[V 9] dedins[V 10] les montagnes du Sêr[V 11] en Ârvèrgne.
Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Le nom de la comuna vint probâblament du latin *VĂCĪVĀRĬA, qu’il at balyê le mot occitan *vacivièra (« pâquiér a brâva[V 12] »).
Atèstacions historiques (sèlèccion)
|
Pendent le Moyen Âjo, le nom arpitan d’origina — Vassiviére [va.si.ˈveː.rɪ] — sè change per aferésa de la promiére[V 13] silaba et aponsa de l’articllo dèfeni femenin u singuliér.
Vêre âssé[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Liems de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Les ôtres vês, il avêt nom Vassiviére [va.si.ˈveː.rɪ].
- Le [r] roulâ est aprés étre remplaciê per le [ʀ] râcllo dins la prononciacion locâla de l’arpitan.
Noms de couin[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Prononciê [ˌoː.te.ˈʃoːm] (les Hautes Chaumes en francês, las Nautas Chaumas en occitan).
Le nom vint du prèlatin CALMIS (« hôtior dènudâ, platél dèsèrt, tepa »).
Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
— Enfocajon, somèro et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Varianta forésièna [jã] de « lims » mpl.
- Varianta forésièna [ˌnuː.də.ˈkwĩ] ([ˌnɔ̃.də.ˈkwĩ] u singuliér) de « noms d’endrêt » loc nom mpl.
- Varianta forésièna [rə.trãs.ˈkriː.tʃɪ] de « retranscrita » pp f.
— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Varianta forésièna [ko] ou [ke] (devant na voyèla [kə.l‿]) de « cél » a dèm m.
- Varianta forésièna [ar.pi.ˈtã] de « arpetan » m.
- « les ôtres vês » [le.ˌz‿oː.tre.ˈveˑɪ] loc adv est le parlament forésien por « los ôtros côps » loc adv.
- Varianta forésièna [kɔ.ˈmy.nɒ] de « comena » f.
- Varianta forésièna [frã.ˈseː.zɪ] de « francêsa » a f.
- Varianta forésièna [dʒĩ] de « dens » prèp.
- Varianta forésièna [vja.ˈlaː.ʒʊ] de « velâjo » m.
- Varianta forésièna [d‿o] de « de hiôt » loc a env.
- Varianta forésièna [de.ny.ˈdɑ] de « dènudâye » a f.
- Varianta forésièna [də.ˈdʒĩ] de « dedens » prèp.
- « sêr » [seˑɪ] m est le mot forésien por « cuchient » m.
- « brâva » [ˈbrɛː.vɒ] (bràva en grafia sarrâ) f est le mot forésien por « moge » f.
Varianta forésièna [sa.ˈrɑ] de « sarrâye » a f. - Varianta forésièna [pro.ˈmeː.rɪ] de « premiére » a f.
Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Prononciacion en arpitan forésien de vers Sâlveng retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
- (fr) D’aprés quelos tèxtos en patouès de vers Sâlveng : « A Glizieux (Roche) » et « Le "patia" à Valcivières » per Marcél Brosse, archives que resonont, sus le seto forezhistoire.free.fr (acutâ le 19 de jouin 2024).
— Toponimiques[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume III. Formations dialectales (suite) et françaises. Errata et addenda aux trois volumes, Geneva, Droz, 1998, p. 1447, nô 26384.