Aller au contenu

La Siviére

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Vassiviére

Quél[V 1] articllo est ècrit en arpitan[V 2] forésien / ORB lârge. L’armoueria de los comtos de Forês


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Vassiviére.
La Siviére
[la.si.ˈveː.rɪ]

La Siviére
Le bôrg de vers La Siviére.

Gentilyiço Sivèrand, Sivèrandaen arpetan

Cheveyrand, Cheveyrandeen francês


Civeirand, Civeirandaen occitan

Noms arpetans
Nom arpitan historico Vassiviére

[va.si.ˈveː.rɪ]
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Văcīvārĭa
Nom francês Valcivières [val.si.vjɛʁ]
Nom occitan La Civèira [lɒ.ʃə.ˈvej.ʁɔ]
Administracion
Règion
culturâla
Lo drapél de l’Occitania Occitania
Règion
historica
Ârvèrgne
Payis Drapél de la France France
Règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Pué-de-Doma
Arrondissement Embèrt
Entèrcomunalitât Comunôtât de comunes Embèrt Livradês Forês
Sendeco
Mandat
André Voldoire
2020-2026
Code postâl 63600
Code comena 63441
Dèmografia
Populacion
municipâla
222 hab. (2021 en ôgmentacion de 6,22 % per rapôrt a 2016)
Densitât 6,7 hab./km2
Geografia
Coordonâs 45° 35′ 34″ bise, 3° 47′ 47″ levant
Hôtior Min. 651 m
Max. 1 556 m
Supèrficie 32,96 km2
Tipo Comuna campagnârda
Sôl d’atraccion Embèrt
(comuna de la corona)
Èlèccions
Dèpartamentâles Embèrt
Lègislatives 5éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ârvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa d’Ârvèrgne-Rôno-Ârpes
La Siviére
Geolocalisacion sus la mapa : Pué-de-Doma
Vêde dessus la mapa topografica du Pué-de-Doma
La Siviére
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
La Siviére
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
La Siviére

La Siviére[N 1],[V 3] [la.si.ˈveː.rɪ][N 2] (Valcivières [val.si.vjɛʁ] en francês, La Civèira [lɒ.ʃə.ˈvej.ʁɔ] en occitan) est na comuna[V 4] francêse[V 5] et occitana de l’Ârvèrgne, qu’el sè trôve dins[V 6] le dèpartament du Pué-de-Doma en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes.

Los habitents du vialâjo[V 7] ant nom los Sivèrands [ly si.ve.ˈrã] et les Sivèrandes [le si.ve.ˈrãd].

Geografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le bôrg de la comuna sè trôve a 861 m d’hôt[V 8] sus na penta du circo de vers La Siviére u pied de les Hôtes Chârmes[T 1],[V 9] dedins[V 10] les montagnes du Sêr[V 11] en Ârvèrgne.

Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le nom de la comuna vint probâblament du latin *VĂCĪVĀRĬA, qu’il at balyê le mot occitan *vacivièra (« pâquiér a brâva[V 12] »).

Atèstacions historiques (sèlèccion)


  • Vassiveyra en 1309 ;
  • Vaissiviere en 1350.

Pendent le Moyen Âjo, le nom arpitan d’origina — Vassiviére [va.si.ˈveː.rɪ] — sè change per aferésa de la promiére[V 13] silaba et aponsa de l’articllo dèfeni femenin u singuliér.

Vêre âssé[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdia libros sus La Siviére.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Liems de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Les ôtres vês, il avêt nom Vassiviére [va.si.ˈveː.rɪ].
  2. Le [r] roulâ est aprés étre remplaciê per le [ʀ] râcllo dins la prononciacion locâla de l’arpitan.

Noms de couin[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciê [ˌoː.te.ˈʃoːm] (les Hautes Chaumes en francês, las Nautas Chaumas en occitan).
    Le nom vint du prèlatin CALMIS (« hôtior dènudâ, platél dèsèrt, tepa »).

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Enfocajon, somèro et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta forésièna [jã] de « lims » mpl.
  2. Varianta forésièna [ˌnuː.də.ˈkwĩ] ([ˌnɔ̃.də.ˈkwĩ] u singuliér) de « noms d’endrêt » loc nom mpl.
  3. Varianta forésièna [rə.trãs.ˈkriː.tʃɪ] de « retranscrita » pp f.

— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta forésièna [ko] ou [ke] (devant na voyèla [kə.l‿]) de « cél » a dèm m.
  2. Varianta forésièna [ar.pi.ˈtã] de « arpetan » m.
  3. « les ôtres vês » [le.ˌz‿oː.tre.ˈveˑɪ] loc adv est le parlament forésien por « los ôtros côps » loc adv.
  4. Varianta forésièna [kɔ.ˈmy.nɒ] de « comena » f.
  5. Varianta forésièna [frã.ˈseː.zɪ] de « francêsa » a f.
  6. Varianta forésièna [dʒĩ] de « dens » prèp.
  7. Varianta forésièna [vja.ˈlaː.ʒʊ] de « velâjo » m.
  8. Varianta forésièna [d‿o] de « de hiôt » loc a env.
  9. Varianta forésièna [de.ny.ˈdɑ] de « dènudâye » a f.
  10. Varianta forésièna [də.ˈdʒĩ] de « dedens » prèp.
  11. « sêr » [seˑɪ] m est le mot forésien por « cuchient » m.
  12. « brâva » [ˈbrɛː.vɒ] (bràva en grafia sarrâ) f est le mot forésien por « moge » f.
    Varianta forésièna [sa.ˈrɑ] de « sarrâye » a f.
  13. Varianta forésièna [pro.ˈmeː.rɪ] de « premiére » a f.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciacion en arpitan forésien de vers Sâlveng retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) D’aprés quelos tèxtos en patouès de vers Sâlveng : « A Glizieux (Roche) » et « Le "patia" à Valcivières » per Marcél Brosse, archives que resonont, sus le seto forezhistoire.free.fr (acutâ le 19 de jouin 2024).

— Toponimiques[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume III. Formations dialectales (suite) et françaises. Errata et addenda aux trois volumes, Geneva, Droz, 1998, p. 1447, nô 26384.

— Suplèmentères[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]