Gâra de Geneva-Cornavin
![]() |
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. | ![]() |
L’entrâ de la gâra de Geneva-Cornavin.
La gâra de Geneva-Cornavin, que sè trôve entre-mié los quartiérs de Sant-Gèrvês, de Les Grôtes et des Pâquiérs, est la gâra fèrrovièra principâla de la vela de Geneva en Suisse.
Gâra des CFF (Chemins de fèr fèdèrâls suissos), y trôvont des trens entèrnacionâls, nacionâls et pués règionâls. La premiére gâra de Geneva est étâye inôgurâye dês lo 16 de mârs tant qu’il u 18 de mârs 1858. Lo bâtiment est rebâti en 1873, 1893 et pués 1909. La novèla gâra, conçua per l’architècto Julien Flegenheimer, est bâtia dês 1927 tant qu’a 1933.
Dèssèrta[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
La gâra est dèssèrvia per cetes legnes nacionâles :
- Aèrogâra de Geneva - Geneva - Losena - Fribôrg - Bèrna - Tsurique
- Geneva - Invèrdon - Nôchâtél - Bièna - Tsurique
Pués per cetes legnes entèrnacionâles :
- Geneva - Losena - Martegné - Sion - tunèl du Semplon - Milan - Vènisa
- Geneva - Gâra de Liyon-Pârt-Diô (per TÈR, ou ben en chôd-temps per TGV Liria)
- Legne du selyon arpenc : Geneva - Chambèri - Grenoblo - Valence
En règion du Lèman, la gâra est lo centro du sistèmo Lèman Èxprès que rapond Èvian, Èneci et pués Sant-Gèrvês.
Vêre avouéc[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Articllos liyês[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]