Vâl d’Aoûta
De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
| Vâl d’Aoûta Valle d'Aosta Vallée d'Aoste |
|
|---|---|
| Payis | |
| Lengoues règ·ionâles | Arpitan Francé Italien |
| Provinces | nieun-a |
| Ch·èf-luè | Veulla d'Oûta |
| Populacion - totâla - densitât |
Cllassiê 20 {{{Habitents}}} hab. (2001) 37 hab./km² |
| Supèrficie - totâla |
Cllassiê 20 3.262 km² |
| Comenes | {{{Comenes}}} |
| Prèsident | {{{Prèsident}}} |
La Vâl d’Aoûta est una règ·ion ôtonoma étaliena de lenva et de culteura arpitanes.
Somèro |
[changiér] Geografia
La Val d'Outa se trouve i mentèn di-z-Alpe, i nord-ouest de l'Italie. Sé confeun son avoué lo Piémon (Italie), la Savoué, la Aata-Savoué (France) é lo Valé (Chouisse). La géographia di Val d'Outa l'è composaye pe euna valaye centrala é 12 valaye latérale.
[changiér] Histouère
La Vâl d’Aoûta l'est pleigna de tzatis tot long de Pont-Saint-Martin à Saint-Pière. Qu'à quin l'est dans quaque val latérale comme sii de Gressoney. Lo tzati de Fénis l'est en général considéru lo pi important et zen de la région.
[changiér] Politica
[changiér] Comenes
La Vâl d’Aoûta compte 74 comenes.
[changiér] Èconomia
[changiér] Liyen
|
|||
|
Abruzes · Basilicata · Calabrie · Campanie · Èmilie-Romagne · Frioul-Vènècie j·ulièna* · Lacion |
|||
| * règ·ions ôtonomes |
| Les règ·ions culturâles et historiques d’Arpetania |
Biôjolês •
Brêsse •
Bugê encllusent lo Payis de Gèx •
Charolês •
Dôfenâ •
Domba •
Forêz •
Franche-Comtât •
Liyonês •
Mâconês •
Savouè
Fribôrg •
Geneva •
Jura (mié-jœrn) •
Nœchâtél •
Valês •
Payis de Vôd
Piemont encllusent les Valâdes arpetanes • Fichiér:Regione-Puglia-Stemma.png Poulye encllusent Cèles de Sant Vuite et Fayéte •
Vâl d’Aoûta
Cet article a un lien avec l’Arpitanie et les villes et régions qui s’y trouvent. Il s’agit donc d’un article primordial à la Wikipédia. Il est donc nécessaire qu’une traduction soit effectuée au plus vite.