Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Grenoblo

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Cél « Lumiére dessus… » est étâ ou ben serat publeyê sus la pâge de reçua de l’encicllopèdia dês lo demârs 02 de mârs 2021 tant qu’u dessando 06 de mârs 2021.


Viua de la catèdrâla Noutra-Dama.

Grenoblo [ɡrə.ˈnɔ.blo] (Grenoble en francês) est na comena francêsa et arpetana du sud-èste de la France, ch·èf-luè du dèpartament de l’Isera, et pués vielye capitâla du Dôfenât. Trêsiéma comena de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, dèrriér Liyon et Sant-Etiève, Grenoblo est la comena-centro de la second’agllomèracion de cela règion aprés cela de Liyon. El est avouéc la més granta mètropola arpenche, devant Innsbruck et Bolsan, cen que lyé vâlt lo surnom de « capitâla de les Ârpes ».

L’histouère cognua de Grenoblo côvre un temps de més de doux mile ans. U temps galo-romen, lo bôrg gôlouès pôrte lo nom de Cularo, pués celi de Gratianopolis, en 377. Son importance s’acrêt pendent lo XIémo siècllo quand los comtos d’Arbon chouèséssont la citât coment capitâla de lor province, lo Dôfenât. Cél statut, consolidâ per l’anèccion a la France en 1349, lyé pèrmèt de dèvelopar son èconomia. Grenoblo vint vêr na vela parlementèra et militèra, a la frontiére avouéc la Savouè.

Los habitents de la vela sont apelâs los Grenoblouès et les Grenoblouèses.

Liére la suita