Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Ardouèsa

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Cél « Lumiére dessus… » est étâ ou ben serat publeyê sus la pâge de reçua de l’encicllopèdia dês lo dessando 08 d’octobro 2022 tant qu’u demécro 12 d’octobro 2022.


Râcllures d’ardouèsa a Fumay, Ardènes.

L’ardouèsa [ar.ˈdwe.za] ou ben l’ardouèse [ar.ˈdwɛz] est na roche mètamorfica que vint d’un jot qu’at endurâ un mètamorfismo gènèrâl fêblo. El est a la famelye des chistos u dedens que lyé sè difèrence per la qualitât de son gran, prod fin et bien mècllo, et pués sa fissilitât : sa capacitât a sè fendre a côsa de sa chistositât dens lo sens de la sèdimentacion. Celes propriètâts fant que la pôvont empleyér coment danrê de cuvèrt.

L’ardouèsa est rèsistenta et sa color pôt vareyér du blanc u nêr, en passent per totes sôrtes de gris, de rojos sombros, de blu fonciê et de vèrds. El at n’aparence lustrâye a côsa de la presence de petiôts micâs blancs embrionèros (variètât apelâye sèricita) que vegnont de la transformacion minèralogica des jots en chistos ardouèsiérs. L’ardouèsa de cuvèrt pôt étre drêta (rèctangulèra) ou ben en fôrma d’ècâlye. Son èpèssior vareye dês 3 tant qu’a 9 mm. Entre-mié 20 et 40 mm, o est na lôza, un ôtro chisto ples pesant et muens cisalyê. La pôsa d’antan est la pôsa a pouenta. Fin XIXémo siècllo, aparêt la pôsa sus crochèt.

Liére la suita