Ètang

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Sèrva

Çt’articllo est ècrit en arpetan dombisto / ORB lârge. Lo blâson de la Domba


Dêt pas étre mâl-prês por lèc ou ben gôlye.
Pâge d’éde sus les ôtres grafies Por l’articllo en CFLL dombista, vêde Étan.

’N ètang (que vint du latin STAGNUM) donc ben[V 1] na sèrva (que vint du latin SERVA « petièt[V 2] lac[V 3], gôlye ») est na prod grôssa ètendua d’égoue[V 4] més donc ben muens môrta, artificièla donc ben naturèla, dèlimitâ[V 5] u dedens de les tèrres. Çti[V 6] tèrmo pôt dèsegnér[V 7] des rèalitâts prod difèrentes dedens la toponimia de na règ·ion a l’ôtra.

Hidrologia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Dens la plepârt de les règ·ions ’n « ètang » dèsegne[V 8] g·ènèralament n’ètendua d’égoue qu’est ben més grôssa que na « gôlye » mas més petièta[V 9] pués[V 10] muens prévionda[V 11] qu’un « lac ». La maj·oritât des ètangs sont artificièls pués ont[V 12] étâ fêtes depués[V 13] lo Moyen Âjo por la piscicultura. Pôvont étre crosâs dedens la tèrra, donc ben constituâs de na botasse dedens lo fond d’un valon per na diga dessus un tèrriâl[V 14]. Bien des ètangs sont arriér-més lo rèsultat d’activitâts d’èxtraccion (tôrbiéres, gravelyéres, sabliéres, afèssements miniérsetc.). D’ôtros sèrvont de sèrves por l’agricultura pués d’ôtros encora[V 15] ont étâ fêtes por los repôs.

Dessus les coutes du midi[V 16] de la France de vâstes lones pués des lacs de couta naturèls sont étot apelâs ètangs, coment l’ètang de Bèrra, l’ètang de Tôr donc ben çlos-ique[V 17] de la couta landêsa.

Vêre avouéc[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes pués rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. « donc ben » [dɔ̃ bɛ̃] loc conj est lo parlament dombisto por « ou » conj pués « ou ben » loc conj.
  2. Varianta dombista [ptje] de « petiôt » a m.
  3. Varianta dombista [lak] de « lèc » m.
  4. Varianta dombista [ˈe.djə] de « égoua » f.
  5. Varianta dombista [de.li.mi.ˈto] de « dèlimitâye » pp f.
  6. Varianta dombista [sti] de « cél » a dèm m.
  7. Varianta dombista [de.ˈsɲe] donc ben [de.sə.ˈɲe] de « dèsignér » v.
  8. Varianta dombista [de.ˈsɲə] de « dèsigne » 3éma pèrs du sing du pres de l’endic du v « dèsignér ».
  9. Varianta dombista [ˈptjeː.ta] de « petiôta » a f.
  10. « pués » [pi] conj est lo mot dombisto por « et » conj pués « et pués » loc conj.
  11. Varianta dombista [pri.ˈjɔ̃.da] donc ben [prə.ˈjɔ̃.da] de « provonda » a f.
  12. Varianta dombista [ɔ̃] de « ant » 3éma pèrs du pl du pres de l’endic du v « avêr ».
  13. Varianta dombista [de.ˈpi] de « dês » prèp.
  14. Varianta dombista [ta.ˈrjo] de « tèrrâl » m.
  15. Varianta dombista [ã.ˈkoː.ðə] de « oncor » adv.
  16. « midi » [mi.ˈdi] m est lo mot dombisto por « mié-jorn » m.
  17. Varianta dombista [slu.ˈz‿i.tjə] de « celos » pron dèm mpl.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]