Lorrêna

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Lorrênna

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Lorrêna
[lɔ.ˈʁɛː.na], [lu.ˈʁɛː.na]

Lorrêna
Mapa de la Lorrêna en France mètropolitana.

Blâson de la Lorrêna
Blâson
Drapél de la Lorrêna
Drapél

Gentilyiço Lorren, Lorrènaen ORB lârgeLorin, Lorinnaen CFLL

Lorrain, Lorraineen francês

Noms arpetans
En ORB lârge Lorrênna
[lɔ.ˈʁɛ̃.na], [lu.ˈʁɛ̃.na]
En CFLL Lorinna [lɔ.ˈʁɛ̃.na]
Noms ètrangiérs
Nom francês Lorraine [lɔ.ʁɛn]
Nom lorren roman Louréne, Lourène, Loûerëne
Nom francico rènan lorren Lothrìnge, Lottrìnge
Nom lussemborgês Loutréngen
Nom francico mosèlan Lothringen, Lottréngen
Nom bâs-tuche lorren Lothrìnge
Nom alemand Lothringen [ˈloːt.ʁɪ.ŋən]
Administracion
Payis Drapél de la France France
Statut Règ·ion historica et culturâla
Dèpartaments francês Morta-et-Mosèla (54)
Môsa (55)
Mosèla (57)
Vôges (88)
Veles principâles Mèts
Nanci
Èpenâl
Bar-lo-Duc
ISO 3166-2 FR-54
FR-55
FR-57
FR-88
Dèmografia
Populacion 2 341 531 hab. (2015)
Densitât 99 hab./km2
Lengoues de payis francês de Lorrêna
francico lorren (dialèctos gèrmanicos : lussemborgês, francico mosèlan, francico rènan lorren)
lorren (dialècto roman)
Cultos concordatèros (Mosèla) Carvinismo
Catolicismo
Judâismo
Lutèranismo
Geografia
Coordonâs 48° 36′ 00″ bise, 6° 29′ 14″ levant
Supèrficie 23 547 km2
Sonjon Hohneck (1 363 m)
De tota sôrta
Simbolos Crouèx de Lorrêna
Chardon lorren
Alèrion

La Lorrêna[Nota 1] [lɔ.ˈʁɛː.na][Nota 2] (Lorraine [lɔ.ʁɛn] en francês) est na règ·ion historica et culturâla du nord-èste de la France a la frontiére avouéc la Bèlg·ica, lo Lussembôrg et les Alemagnes. El est constituâye des dèpartaments de Morta-et-Mosèla, de la Môsa, de la Mosèla et de les Vôges. Son nom vint de Lotèro II de Lotaringia[1].

Los habitents de la règ·ion sont apelâs los Lorrens [lu lɔ.ˈʁɛ̃] et les Lorrènes [le lɔ.ˈʁeːn][Nota 3].

Dês 1956 tant qu’a 2015, la règ·ion Lorrêna ére étot na règ·ion administrativa francêsa[Nota 4] qu’at fusionâ lo avouéc les règ·ions d’Alzace et de Champagne-Ardèna por formar la règ·ion Grant Levant. Dês 1974[2] tant qu’a 2015, la prèfèctura de règ·ion ére Mèts. Les siètes de les dirèccions règ·ionâles de l’Ètat érant distribuâyes entre-mié Mèts, Nanci et Èpenâl.

G·eografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Viua de les boclles de la Mosèla a Liverdun.

Localisacion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

G·eologia et relièf[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Cllimat[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Payisâjos et enveronance[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Histouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Politica et administracion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Populacion et sociètât[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Los habitents de la règ·ion sont apelâs los Lorrens [lu lɔ.ˈʁɛ̃] et les Lorrènes [le lɔ.ˈʁeːn] (les Lorrains et les Lorraines en francês).

Dèmografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lengoues[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Religions[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Èducacion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Santât[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Mèdiâs[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Èconomia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Transpôrts[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Cultura et patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Hèraldica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo blâson de la Lorrêna.

Bôna-chiéra[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Sports[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lorrens ben cognus[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Galerie d’émâges[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vêre avouéc[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus la Lorrêna.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Ècrivont avouéc la Lorrênna [lɔ.ˈʁɛ̃.na] ou ben [lu.ˈʁɛ̃.na].
  2. Prononçont étot [lu.ˈʁɛː.na] en ôtros patouès arpetans.
  3. Prononçont avouéc [le lɔ.ˈʁeː.nə] ou ben les Lorrènnes [le lɔ.ˈʁɛ̃.nə] (les variantes avouéc : [lu lu.ˈʁɛ̃], ...) en ôtros patouès arpetans.
  4. Na « règ·ion de programo » en 1956 pués na colèctivitât tèrritoriâla dês 1982 tant qu’a 2015. Aprés 2015, la règ·ion Lorrêna continue portant a ègzistar administrativament coment circonscripcion acadèmica.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Lotèro : Lothar en alemand, Lotharius en latin. ((fr) Pierre Riché : Les Carolingiens, une famille qui fit l’Europe, Paris, Hachette, coll. « Pluriel », 1983).
  2. (fr) Jean-Louis Masson, Histoire administrative de la Lorraine : des provinces aux départements et à la région, Lanore, 1982.


Lo drapél francês Les règ·ions administratives de la France Lo drapél francês

France mètropolitana 2015 : Alzace · Aquitania · Ârvèrgne · Borgogne · Bretagne · Centro-Vâl de Lêre · Champagne-Ardena · Corse · Franche-Comtât · Ila-de-France · Lengouadoc-Rosselyon · Limosin · Lorrêna · Mié-jorn-Pirènês · Nord-Pâs-de-Calês · Bâssa-Normandie · Hôta-Normandie · Payis de la Lêre · Pecardie · Pouètou-Charentes · Provence-Ârpes-Couta d’Azur · Rôno-Ârpes

France mètropolitana 2016 : Alzace-Champagne-Ardena-Lorrêna · Aquitania-Limosin-Pouètou-Charentes · Borgogne-Franche-Comtât · Bretagne · Centro-Vâl de Lêre · Corse · D’Amont-de-France · Ila-de-France · Lengouadoc-Rosselyon-Mié-jorn-Pirènês · Normandie · Ôvèrgne-Rôno-Ârpes · Payis de la Lêre · Provence-Ârpes-Couta d’Azur ·

Règ·ions d’outre-mar : Goadeloupe · Guyana francêsa · Martinique · Rèunion