Alzace

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Ôcês

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Alzace
[al.ˈzas]

Alzace
Mapa de l’Alzace en France mètropolitana.

Blâson de l’Alzace
Blâson
Drapél de l’Alzace
Drapél

Gentilyiço Alzacien, Alzaciènaen ORB lârgeAlzachin, Alzachinnaen CFLL

Alsacien, Alsacienneen francês

Noms arpetans
En ORB lârge Ôcês [o.ˈsɛ]
En viely arpetan Auczai, Auczay, Autzai, Auczays
En CFLL Alzasse [al.ˈzas]
Noms ètrangiérs
Nom francês Alsace [al.zas]
Nom alzacien ’s Elsàss [s el.ˈsɔs]
Nom alemand Elsass [ˈɛl.zas]
Administracion
Payis Drapél de la France France
Statut Règ·ion historica et culturâla
Colèctivitât tèrritoriâla (dês lo 1ér de janviér 2021)
Dèpartaments francês Rin-d’Avâl (67)
Rin-d’Amont (68)
Veles principâles Estrâbôrg
Mulouse
Colmâr
Haguenô
Sant-Louis
Selèstat
Savèrna
ISO 3166-2 FR-67
FR-68
Dèmografia
Populacion 1 884 150 hab. (2019)
Densitât 228 hab./km2
Lengoues de payis francês d’Alzace
tuche
franc-comtês
francico
vèlche
yédisch-daïtsch
Cultos concordatèros Carvinismo
Catolicismo
Judâismo
Lutèranismo
Geografia
Coordonâs 48° 30′ bise, 7° 30′ levant
Supèrficie 8 280,17 km2
Sonjon Grant Balon (1 424 m)
Grants lècs (> 50 ha) Lèc de Kruth-Wildenstein
Lèc de Michelbach
De tota sôrta
Bétye simbolo Cegogne blanche
Domêno Malyâjo .alsace
Dêt pas étre mâl-prês por Ôcê.

L’Alzace [al.ˈzas] ou ben l’Ôcês[Nota 1] [o.ˈsɛ] (Alsace [al.zas] en francês, ’s Elsàss [s el.ˈsɔs] en alzacien) est na règ·ion historica et culturâla du levant de la France a la frontiére avouéc les Alemagnes et la Suisse. El est constituâye des dèpartaments du Rin-d’Avâl et du Rin-d’Amont. La capitâla historica ére la vela d’Estrâbôrg.

Los habitents de la règ·ion sont apelâs los Alzaciens [luz al.za.ˈʃɛ̃] et les Alzaciènes [lez al.za.ˈʃeːn][Nota 2].

G·eograficament sè trôve entre-mié lo massis de les Vôges et lo Rin. Règ·ion de l’Eropa rènana, l’Alzace est u coralyon de la « banana blua »[1].

Dês 1982 tant qu’a 2015, la règ·ion Alzace ére étot na règ·ion administrativa francêsa, composâye des doux dèpartaments du Rin, qu’at fusionâ lo avouéc les règ·ions de Champagne-Ardèna et de Lorrêna por formar la règ·ion Grant Levant. Portant, na novèla colèctivitât tèrritoriâla apelâye « colèctivitât eropèèna d’Alzace » vèrrat lo jorn lo 1ér de janviér 2021.

G·eografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Viua du lèc Blanc avouéc lo rochiér Hans dedens les Vôges.

Localisacion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

G·eologia et relièf[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Cllimat[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Payisâjos et enveronance[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Histouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Politica et administracion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Populacion et sociètât[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Los habitents de la règ·ion sont apelâs los Alzaciens [luz al.za.ˈʃɛ̃] et les Alzaciènes [lez al.za.ˈʃeːn] (les Alsaciens et les Alsaciennes en francês).

Dèmografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lengoues[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Religions[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Èducacion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Santât[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Mèdiâs[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Èconomia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Transpôrts[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Cultura et patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo marchiê de Chalendes a Mulouse, en 2008.

Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Hèraldica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo blâson de l’Alzace.

Bôna-chiéra[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Sports[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Alzaciens ben cognus[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Galerie d’émâges[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vêre avouéc[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus l’Alzace.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. D’aprés son nom en viely friborgês : l’Auczai, l’Auczay, l’Autzai ou ben l’Auczays.
  2. Prononçont avouéc [lez al.za.ˈʃeː.nə] ou ben les Alzaciènnes [lez al.za.ˈʃɛ̃.nə] (les variantes avouéc : [luz al.za.ˈsjɛ̃], ...) en ôtros patouès arpetans.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Dens un concèpto concurrent, sè trôve avouéc u coralyon du pentagono Londro-Paris-Milan-Munique-Hambôrg


Lo drapél francês Les règ·ions administratives de la France Lo drapél francês

France mètropolitana 2015 : Alzace · Aquitania · Ârvèrgne · Borgogne · Bretagne · Centro-Vâl de Lêre · Champagne-Ardena · Corse · Franche-Comtât · Ila-de-France · Lengouadoc-Rosselyon · Limosin · Lorrêna · Mié-jorn-Pirènês · Nord-Pâs-de-Calês · Bâssa-Normandie · Hôta-Normandie · Payis de la Lêre · Pecardie · Pouètou-Charentes · Provence-Ârpes-Couta d’Azur · Rôno-Ârpes

France mètropolitana 2016 : Alzace-Champagne-Ardena-Lorrêna · Aquitania-Limosin-Pouètou-Charentes · Borgogne-Franche-Comtât · Bretagne · Centro-Vâl de Lêre · Corse · D’Amont-de-France · Ila-de-France · Lengouadoc-Rosselyon-Mié-jorn-Pirènês · Normandie · Ôvèrgne-Rôno-Ârpes · Payis de la Lêre · Provence-Ârpes-Couta d’Azur ·

Règ·ions d’outre-mar : Goadeloupe · Guyana francêsa · Martinique · Rèunion