Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Kyiv

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Cél « Lumiére dessus… » est étâ ou ben serat publeyê sus la pâge de reçua de l’encicllopèdia dês lo demârs 08 de mârs 2022 tant qu’u dessando 12 de mârs 2022.


Kyiv [kjif] ou ben Kièv [kjɛf] (Київ, Kyjiv [ˈkɪ.jiu̯] en ucrènien) est la capitâla et la vela la més poplâye d’Ucrèna (2 962 180 habitents en 2021). Sè trôve u centro-nord du payis a riva du fllevo Dnièpre, qu’est ’n aflluent de la mar Nêre.

Kyiv est un important centro endustriâl, scientifico, univèrsitèro et culturâl de l’Eropa du Levant. El est la sièta de tot plen d’entreprêses de tècnologia de pouenta, d’univèrsitâts et de monuments historicos enscrits sus la lista du patrimouèno mondiâl coment la catèdrâla Senta-Sofia et la lôra de les Bârmes de Kyiv. La vela at un sistèmo de transpôrt publico avanciê que comprend notament na baragne de mètrô et de trens de banleya.

Kyiv est yona de les veles les més vielyes de l’Eropa du Levant. El est passâye pendent son histouère a difèrentes reprêses de la prospèritât a l’ombra. Son origina est probâblament ’n endrêt comèrciâl slâvo fondâ per vers lo Vémo siècllo sus la rota comèrciâla que rapond la Scandinavia a Constantinoplo. Lo bôrg est tributèro du reyômo des Cazârs tant qu’a sa prêsa per los Varègos (vikings) u méten du IXémo siècllo. Kyiv vint la capitâla de la principôtât de Kyiv, premiér començon de la Russia de noutron temps. La vela est tot dèmolia en 1240 per les envâsions mongoles et pèrd tota grant-mange pendent des siècllos. Cen fât que vint na capitâla provinciâla muens importanta, betâye desot lo contrôlo de sos pouessients vesins : côp sus côp la Lituania, la Pologne et enfin la Russia.

Liére la suita