Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Ètats de Savouè

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Cél « Lumiére dessus… » est étâ ou ben serat publeyê sus la pâge de reçua de l’encicllopèdia dês lo dejô 12 de mê 2022 tant qu’u delon 16 de mê 2022.


Mapa des Ètats de Savouè en 1839.

Los Ètats de Savouè ou ben Ètats de la mêson de Savouè, étot apelâs aprés 1720 « Ètats sârdos » (Stati Sardi en étalien), sont des parlaments que pèrmètont de qualifiar les difèrentes possèssions tèrritoriâles ux comtos, pués ducs de Savouè, que sont a la mêson de Savouè, dês lo XIémo siècllo tant qu’a l’unitât italièna (1861).

Dês lo XIémo siècllo, la mêson de Savouè rassemblat des tèrritouèros dens les Ârpes, avouéc Humbèrt Iér de les Blanches-Mans († vers 1056), que possèdâve les comtâts de Bèlê, de Sion et de la Vâl d’Aoûta.

Sotegnu per l’emperor Conrad II lo Salico, ètendét son povêr sus la Môrièna, la Tarentèsa, lo Chablès et lo Piemont. Son fely Odon Iér mariat Adelayida de Suisa, l’héretiére du marquisat de Turin (que comprend Suisa, Ivrèa et Pignerol). La politica habila que la Savouè at menâ vis-a-vis de sos grants vesins (France, Alemagnes, Italie) lui pèrmetét d’aquerir des tèrritouèros dens lo Piemont, asse-ben dens lo payis de Vôd et lo Valês. En 1232, lo comto Tomâs Iér fesét de Chambèri sa capitâla ; son fely, Pierro II, dét lo « Petiôt Charlemagno », tornat organisar sos Ètats, que pregnant de l’importance.

Liére la suita