Payis-d’Avâl

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
(Redirigiê dês Payis-Bâs)
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Reyômo des Payis-Bâs

(nl) Koninkrijk der Nederlanden

Drapél
Drapél des Payis-Bâs
Blâson
Armoueria des Payis-Bâs
Devisa Je maintiendrai (Mantindré)
Himno Wilhelmus van Nassouwe (Guilyômo de Nassô)
Dèscripcion de l’émâge EU-Netherlands.svg.
Noms arpetans
Fôrma côrta
en ORB lârge
Payis-Bâs
Administracion
Fôrma de l’Ètat Monarch·ie constitucionâla
Willem-Alexander
Premiér ministro Mark Rutte
Prèsidenta de la 2nda Chambra Khadija Arib
Lengoues oficièles Nêrlandês
Capitâla Amstèrdame[1],[Nota 1]
G·eografia
Ples granta vela Amstèrdame
Supèrficie totâla 41 530 km2
(rengiê 135émo)
Supèrficie en égoua 18,41 %
Fus horèro UTC +1 (HEC) ;
hora de chôd-temps : UTC +2 (HAEC)
UTC-4(Payis-Bâs caribèens)UTC-4(èx-Antilyes nêrlandêses)
Histouère
Entitât devant
Reyômo d’Holanda 1806-1810
Reyômo uni des Payis-Bâs 1815-1839
Reyômo des Payis-Bâs 1839-?
Dèmografia
Populacion totâla (novembro 2014) 16 902 103[2] hab.
(rengiê 59émo)
Densitât 407 hab./km2
Èconomia
FDB nominâl (2014) en ôgmentacion 866,354 milyârds de $
+ 1,47 % (17émo)
FDB (PPE) (2014) en ôgmentacion 798,587 milyârds de $
+ 2,35 % (26émo)
FDB nominâl per hab. (2014) en ôgmentacion 51 372,963 $
+ 1,11 % (12émo)
FDB (PPE) per hab. (2014) en ôgmentacion 47 354,525 $
+ 1,98 % (15émo)
Quota de chômâjo (2014) en ôgmentacion nègativa 7,395 % de la pop. activa
+ 1,87 %
Dèta publica bruta (2014) Nominâla :
en ôgmentacion nègativa 445,224 milyârds d’
+ 0,95 %
Relativa :
en diminucion positiva 68,305 % du FDB
-0,44 %
Monéya Erô(Payis-Bâs eropèens)Dolâr amèriquen(Payis-Bâs caribèens)Fllorin arubês(Arubâ)Fllorin de les Antilyes nêrlandêses(Curaçao et Sant-Martin)
Dèvelopament
EDH (2013) en stagnacion 0,915 (rudo hôt ; 4émo/194)
De totes sôrtes
Code ISO 3166-1 NLD, NL​
Domêno Malyâjo .nl[Nota 2]
Endicatif tèlèfonico +31[Nota 3]

Los Payis-Bâs, en fôrma longe lo Reyômo des Payis-Bâs, (en nêrlandês Nederland et Koninkrijk der Nederlanden) sont un payis d’Eropa du Cuchient, frontaliér avouéc la Bèlg·ica u mié-jorn et les Alemagnes u levant. Sont govèrnâs per na monarch·ie constitucionâla et comptont prés de diéx-et-sèpt milyons d’habitents. La capitâla des Payis-Bâs est Amstèrdame[1], ben que lo govèrnament et lo Parlement[3] seyont a L’Hage. Administrâ en doze provinces, lo payis at asse-ben siéx tèrritouèros d’outre-mar que sè trôvont dedens les Carâibes. L’hôtior moyena des Payis-Bâs est brâvament fêbla : un quârt du tèrritouèro est desot lo nivél de la mar de Bise, que lo bâgne u cuchient et a bise[4]. Los payisâjos nêrlandês tipicos sont per alyor constituâs de « lârges reviéres que colont tranquilament a travèrs de les planes sen fin », d’aprés lo poèto Hendrik Marsman. Portant, les tèrres litorâles sont por la plepârt protègiêes per de digues construites u fil de l’histouère du payis a côsa de tot plen de catastrofes naturèles liyêes a l’égoua recensâyes. Cél diton cognu ux Payis-Bâs pôt rèsumar la situacion du payis : « Diô at crèâ lo Mondo et los Nêrlandês ant fêt los Payis-Bâs ». Lo nom Holanda est sovent empleyê dens lo lengâjo corent, et de façon que convint pas, por dèsignér los Payis-Bâs dens lor ensemblo. Cel’apelacion dèsigne na partia du cuchient du payis.

G·eografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Localisacion et frontiéres[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

G·eologia et relièf[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Veles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Histouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Politica et administracion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Mapa des Payis-Bâs houé.

Populacion et sociètât[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Dèmografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lengoues[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo Nêrlandês.

Religions[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Èducacion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Santât[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Mèdiâs[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vôgues et jorns de féta[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Èconomia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Cultura et patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Arch·itèctura[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Pintura[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Litèratura[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Musica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Cinèmâ[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Sciences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Bôna-chiéra[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Sports[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Nêrlandês ben cognus[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Codes payis[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Galerie d’émâges[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vêre avouéc[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus los Payis-Bâs.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Govèrnament et Parlement a L’Hage.
  2. .an, .bq por los Payis-Bâs caribèens, et pués .eu (partagiê avouéc los ôtros payis de l’Union eropèèna).
  3. 599 por los Payis-Bâs caribèens.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. 1,0  et 1,1(fr) Articllo 32 de la lê fondamentâla.
  2. (en) Main indicators of the Netherlands, CBS.
  3. Permanent Mission of the Netherlands to the UN, « General Information » (viu en 26 de jouen 2013)
  4. « Netherlands Guide – Interesting facts about the Netherlands », (viu lo 29 d’avril 2010)