Lengoues scandinâves

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Lengoues scandinaves, lengoues gèrmaniques de la bise
Payis Danemark, Norvège, Suède, Islande, Féroé ; minoritâts en Alemagne et Finlande
Règion Scandinavie, iles Féroé, Islande
Cllassement per famelye
Codes de lengoua
IETF gmq
ISO 639-5 gmq
Glottolog nort3160
Les lengoues gèrmaniques vers 900
Les lengoues gèrmaniques en Eropa : en blu cllâr les lengoues scandinaves occidentâles et en blu sombro, les lengoues scandinaves orientâles
Classificacion altèrnativa des lengoues scandinaves : en blu, les lengoues scandinaves continentales et en vèrd les lengoues scandinaves ensulères

Les lengoues scandinaves, ou lengoues gèrmaniques de la bise, sont un coblla de lengoues ètrêtament parentes, èssencièlament parlâyes dens los payis scandinavos. Els fôrmont una branche des lengoues gèrmaniques, lor-mémes sot-ensemblo des lengoues indo-eropèènes. Los doves ôtres sot-famelyes gèrmaniques sont les lengoues gèrmaniques occidentâles et les lengoues gèrmaniques orientâles, houé dètiendues. Enveron 20 milyons de pèrsones pârlont una lengoua scandinava coma lengoua-mére.

Histouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Les lengoues scandinaves ant comenciê a sè difèrenciér des ôtres lengoues gèrmaniques vers l'an 200. Aprés les pèriodes du proto-norrouès et du viely norrouès, els sè sont sèparâyes en doves branches : una branche orientâla, compregnent lo danouès et lo suèdouès, et pués una branche occidentâla, compregnent lo norvègien, lo fèroyen et l'islandês, por cetos doux dèrriéres aportâyes per los colons scandinavos ux iles Féroé et en Islande vers l'an 800. Asse-ben parent ux lengoues scandinaves, lo norne at vu lo jorn ux Orcades et ux Shetland por finalament s'ètiendre vers 1700.

U Moyen-Âjo, los locutors de totes les lengoues scandinaves povant sè comprendre de façon mutuèla et considèrâvont parlar la méma lengoua, apelâye lengoua danouèsa tant qu'a lo xiiie sièclo en Suède et en Islande. A lo xvie sièclo, los Danouès et los Suèdouès sè rèfèrâvont tojorn a una unica lengoua scandinava, coment en tèmognont l'entroduccion de la premiére traduccion de la Bibla en danouès et pués l'Histouère des poplos du Nord d'Olaus Magnus.

Classificacion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Per tradicion, les lengoues scandinaves sont divisâyes en doves branches principâles, occidentâla et orientâla, dèrivâyes rèspèctivament des dialèctes occidentâls et orientâls du viely norrouès. Les lengoues scandinaves orientâles ant subi una fôrta enfluence du moyen bâs-alemand pendent la pèrioda d'èxpansion de la Hanse.

Una ôtra classificacion, metent l'accent sur la comprèension mutuèla pletout que sur un modèlo en âbro, bote a placiér lo norvègien, lo danouès et lo suèdouès dens una benda continentala, tandis que lo fèroyen et l'islandês sè retrovont dens la benda des lengoues scandinaves ensulères. Porce que la longe union politica entre lo Danemark et la Norvège, lo norvègien tradicionâl estandârd (bokmål) partage l'èssencièl de son vocabulèro et de sa gramère avouéc lo danouès, et siuvêt quâsi la méma ortografa tant qu'a la rèfôrma de 1907. Por ceta rêson, lo bokmål est des côps considèrâ coment du sot-groupo orientâl et lo nynorsk u sot-groupo occidentâl. Pas-muens, la prononciacion du danouès s'est més metu a distance de la fôrma ècrita, avouéc un fenomèno de rèduccion et d'assimilacion des consones et voyèles et la prosodie du stød.

Comprèension mutuèla[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La comprèension mutuèla des lengoues scandinaves continentales est asimètrica. Los locutors du norvègien serant los més capâblos a comprendre les ôtres lengoues de la benda, tandis que los locutors du danouès a Copenhague et los locutors du Suèdouès de Stockholm arant les més grantes dificultâts de comprèension. Los locutors du Suèdouès serant asse-ben le coblla ux capacitâts més inègâles.

Suèdouès, Danouès et Norvègien : Lengoues ou dialècte du Scandinavo ?[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo Consèly nordico, a plusiors côps, a qualifiâ les lengoues (gèrmaniques) parlâyes en Scandinavie de "lengoua scandinava" (u singuliér) ; per ègzemplo, lo buletin oficièl du Consèly nordico est ècrit dens la "lengoua scandinava"[1]. La crèacion d'una lengoua ècrita unifiâ est considèrâye coma rudament emprobâbla, viu qu'il y at pas de lengoua comena normalisâ en Norvège. Pas-muens, il y at una legiére chance "d'una cèrtêna uniformisacion de l'ortografa" entre la Norvège, la Suède et lo Danemark).[2] [3]

Lengoues scandinaves occidentâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lengoues scandinaves orientâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. https://www.norden.org/sv/nordiska-ministerraadet/samarbetsministrarna-mr-sam/graenshindersarbete/informationstjaenster/informationstjaensten-hallaa-norden/nyhetsbrev (archive : https://web.archive.org/web/20140409023041/http://www.norden.org/sv/nordiska-ministerraadet/samarbetsministrarna-mr-sam/graenshindersarbete/informationstjaenster/informationstjaensten-hallaa-norden/nyhetsbrev) 9 d'Avril 2014, dês Wayback Machine, lo lengâjo de publecacion est dècrit coma du skandinaviska (en Suèdouès)
  2. https://web.archive.org/web/20210919235329/https://www.sjsu.edu/faculty/watkins/scandilan.htm, Archivâ dês l'originâl : https://www.sjsu.edu/faculty/watkins/scandilan.htm lo 19 de Septembro 2021. Rechèrchiê lo 20 d'Avril 2012
  3. https://www.norden.org/no/aktuelt/nyheter/201dfinlandssvensk-boer-vaere-hovedspraak-i-nordisk-union201d, (archivâ : https://web.archive.org/web/20171012005926/http://www.norden.org/no/aktuelt/nyheter/201dfinlandssvensk-boer-vaere-hovedspraak-i-nordisk-union201d) lo 12 d'Octobro 2017 sur la Wayback Machine (en Norvègien bokmål)