Kyiv

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
(Redirigiê dês Kièv)

Kièv

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Caractèros cerilicos Cela pâge contint de caractèros cerilicos. En câs de problèmo, vêde Éde:Unicode ou ben èprovâd voutron navegator.
Lo Dnièpre a Kyiv.

Kyiv [kjif] ou ben Kièv [kjɛf][N 1],[1] (Київ, Kyjiv [ˈkɪ.jiu̯] en ucrènien) est la capitâla et la vela la més poplâye d’Ucrèna (2 962 180 habitents en 2021). Sè trôve u centro-nord du payis a riva du fllevo Dnièpre, qu’est ’n aflluent de la mar Nêre.

Kyiv est un important centro endustriâl, scientifico, univèrsitèro et culturâl de l’Eropa du Levant. El est la sièta de tot plen d’entreprêses de tècnologia de pouenta, d’univèrsitâts et de monuments historicos enscrits sus la lista du patrimouèno mondiâl coment la catèdrâla Senta-Sofia et la lôra de les Bârmes de Kyiv. La vela at un sistèmo de transpôrt publico avanciê que comprend notament na baragne de mètrô et de trens de banleya.

Kyiv est yona de les veles les més vielyes de l’Eropa du Levant. El est passâye pendent son histouère a difèrentes reprêses de la prospèritât a l’ombra. Son origina est probâblament ’n endrêt comèrciâl slâvo fondâ per vers lo Vémo siècllo sus la rota comèrciâla que rapond la Scandinavia a Constantinoplo. Lo bôrg est tributèro du reyômo des Cazârs tant qu’a sa prêsa per los Varègos (vikings) u méten du IXémo siècllo. Kyiv vint la capitâla de la principôtât de Kyiv, premiér començon de la Russia de noutron temps. La vela est tot dèmolia en 1240 per les envâsions mongoles et pèrd tota grant-mange pendent des siècllos. Cen fât que vint na capitâla provinciâla muens importanta, betâye desot lo contrôlo de sos pouessients vesins : côp sus côp la Lituania, la Pologne et enfin la Russia.

Fêta rentrar dedens l’Empiro russo, Kyiv cognêt un novél temps de prospèritât avouéc la Rebênâda endustriâla, qu’emmode dens l’Empiro entre-mié la fin du XIXémo siècllo et 1918, quand vint la capitâla de la Rèpublica populèra ucrènièna. Cél tèrritouèro dècllâre son endèpendence, mas qu’est suprimâ en 1921 avouéc son anèccion a l’Union soviètica. Kyiv vint la capitâla de la Rèpublica socialista soviètica d’Ucrèna en 1934. Pendent la Seconda Guèrra mondiâla la vela est quâsi complètament dèmolia, mas el est vito rebâtia a la fin du dèsacôrd et vint la trêsiéma vela la més poplâye de l’Union soviètica.

Aprés l’èfondrament de l’Union soviètica et la dècllaracion d’endèpendence de l’Ucrèna en 1991, Kyiv vint la capitâla du novél ètat. Sa populacion crêt rapido grâce a la borrâ d’ucrèniens enstalâs tant qu’ique dedens les difèrentes rèpubliques de l’Union soviètica. Desot lo novél règ·imo, crêt et réste la vela la més reche et pués la més poplâye du payis. L’endustria de l’armament, que constituâve un sèctor important de l’èconomia locâla, est remplaciêe per los sèrviços et la finance.

G·eografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La surface de la vela est de 847,67 km² (na miéta més que l’ensemblo formâ per Paris - 105 km² - et sa petiôta corona - 657 km² - que rassemblont 6,8 milyons habitents) por 2,94 milyons habitents en 2018. Un tièrs de la populacion totâla de Kyiv réste la riva gôche.

Monuments et patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La catèdrâla Senta-Sofia et lo monastèro de la lôra de les Bârmes (fondâ en 1051) sont enscrits sus la lista du patrimouèno mondiâl de l’UNÈSCÔ dês 1990.

Histouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La vela est étâye fondâye pendent lo VIémo siècllo. Dês 988, la populacion de la règ·ion de Kyiv at adoptâ la religion ortodoxa. Lo centro de l’Égllése ortodoxa d’Ucrèna, qu’Èpifanio est lo mètropolito de Kyiv et de tota l’Ucrèna, sè trôve dedens lo monastèro Sant-Mechiél-u-Dômo-d’Or a Kyiv[2].

Dês 1848 tant qu’en 1853, lo pont a chênes Nicolâs est construit. Il ére lo premiér pont sus lo Dnièpre.

Lo , u jorn d’aprés lo comencement de l’envâsion de l’Ucrèna per la Russia, les fôrces russes rentront dedens la capitâla, des côps de fuè sont aouis[3] : la batalye de Kyiv comence.

Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo logô de Commons
Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ sus Kyiv.


Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Vint du viely slâvo levantenc Кыѥвъ, Kyjevŭ et pués de son nom russo més ben cognu, qu’est Киев, Kijev [ˈkʲi.jɪf, ˈkʲi.ɪf] en russo.

Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Rogiér Virèt, « Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard » [PDF], 8éma èdicion reviua et ôgmentâye, mârs 2021, p. 1889.
  2. (en) Nikolas Denisenko, « The Orthodox Church in Ukraine: A Century of Separation », Northern Illinois University Press, 2018.
  3. (fr) Sami Sedhi, « Des coups de feu ont été entendus à proximité du complexe de bâtiments gouvernementaux dans la capitale ukrainienne Kiev », dessus https://www.aa.com.tr/fr, (viu lo 25 de fevriér 2022).