Engadina

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
(Redirigiê dês Gidegna)
Cél articllo est ècrit en arpetan romand / ORB lârge. L’armoueria de la Suisse


Viuva[V 1] des lècs de l’Engadina-Hiôta.

L’Engadina [ɛ̃.ɡa.ˈdiː.na] (l’Engiadina [ɛn.dʑɐ.ˈdi.nɐ] Acutar en roumancho et putèr, la Nagiadegna en surmiran, la Gidegna en sutsilvan, das Engadin [ɛŋ.ɡa.ˈdiːn] en alemand suisso, s Engadin en tuche, l’Engadina en étalien et tèssinês, èpêr[V 2] dèrivâye d’En, lo nom roumancho de l’Ine) est na hiôta valâye[V 3] des[V 4] Ârpes suissèsses[V 5], que sè trôve dedens lo quenton des Gresons[V 6], u sud-èste du payis, a randa les frontiéres avouéc lo Liechtenstein, l’Ôtriche et l’Étalia. Fôrme lo nivél d’en-dessus de la valâye de l’Ine, cors d’égoue[V 7] que travèrse en-aprés[V 8] lo Tirolo ôtrichien devant que sè jetar dedens lo Danubio en Baviére. Les Ârpes rètiques l’encâdront. La valâye comence u mucient[V 9] u pâs de la Maloja que pèrmèt les relacions avouéc l’Étalia per la vâl Bregaglia et pués sè chavone u levant a la frontiére ôtrichièna yô la valâye prend lo nom d’Inntal. La localitât la ples ben cognua de l’Engadina est Sent-Môris.

Il est[V 10] yena[V 11] des[V 12] ples hiôtes valâyes habitâyes d’Eropa. Per son cllimat et sa cultura, sè dèmârque du résto de l’Oberland greson et pués s’èpate dessus a pou prés 80 kilomètros. Ele[V 13] est divisâye en doves emparties[V 14] d’un fllanc et de l’ôtro de la cllusa de Brail, l’Engadina-Hiôta (Engiadin’Ota) et l’Engadina-Bâssa (Engiadina Bassa). La limita entre-mié les doves sèccions de la valâye est marcâye per lo riâl[V 15] Ova da Punt Ota, que sè jète dedens l’Ine per la gôche entre-mié Cinuos-chel (sus la comuna[V 16] de S-chanf) et Brail (sus la comuna de Zernez).

Na grant’empartia[V 17] de la populacion devese[V 18] lo roumancho (a pou prés 60 000 locutors dedens les[V 19] Gresons), na lengoua romana, la 4éma lengoua oficièla de la Suisse[1].

G·eografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Engadina-Hiôta[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Les três grantes comunes[V 20] de l’Engadina-Hiôta sont Sent-Môris (San Murezzan), Samedan et Pontresina (Puntraschigna), que sont asse-ben des stacions de sports d’hivèrn ben cognues.

Na granta colonia de boquetens ègziste houé sus la chêna de montagnes du piz Languard u levant de Pontresina.

Engadina-Bâssa[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La solèta granta comuna de l’Engadina-Bâssa est Scuol.

Vêre asse-ben[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo logô de Commons
Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ sus l’Engadina.

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta romanda [ˈjyː.va] de « viua » f.
  2. « èpêr » [e.ˈpɛː] adv est la parola romanda por « pôt-étre » adv.
  3. Varianta romanda [va.ˈlaːj] de « viua » f.
  4. Varianta romanda devant na voyèla [de.z‿] de « de les » art fpl.
  5. Varianta romanda [sɥi.ˈsɛ.se] de « suisses » a fpl.
  6. Varianta romanda [tjɛ̃.ˈtɔ̃] de « canton » m.
    « canton » m est tot pariér empleyê per les patouès genevês, n’châtelês et valêsans.
  7. Varianta romanda [ˈi.ɡjə, ˈi.və, ˈi.vwə] de « égoua » f.
  8. « en-aprés » [ɛ̃.n‿a.ˈpri] adv est la parola romanda por « pués » et « aprés » adv.
  9. « mucient » [my.ˈʃɛ̃] m est la parola romanda por « cuchient » m.
  10. Varianta romanda [l‿ɛ] de « o est » loc v.
  11. Varianta romanda [ˈjə.na] de « yona » pron endèf f.
  12. Varianta romanda [de] de « de les » art fpl.
  13. Varianta romanda [lə, el] de « el » pron sujèt f.
  14. Varianta romanda [ɛ̃.par.ˈtje] de « parties » fpl.
  15. Varianta romanda [rjo] de « rio » m.
  16. Varianta romanda [ku.ˈmuː.na] de « comena » f.
  17. Varianta romanda [ɡrã.t‿ɛ̃.par.ˈtja] de « granta partia » f.
  18. Varianta romanda [de.ˈvə.ze] de « prège » 3éma pèrs du pl du pres de l’endic du v « prègiér ».
  19. Varianta romanda [le] de « los » art mpl.
  20. Varianta romanda [ku.ˈmuː.ne] de « comenes » fpl.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Constitucion de la Confèdèracion, articllo 4.