Cayon

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Sus domesticus, Sus scrofa domesticus • Puerc, Gadin, Porchèt, Toui

Quel[V 1] articllo est ècrit en arpitan[V 2] forésien de Vers-Charmasél / ORB lârge. L’armoueria de los comtos de Forês


Pâge d’éde sus l’homonimia Cél articllo pôrte sus la bétye. Por la chèrn de cayon, vêde Cayon (chèrn).
Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Cayon et Puerc.

Le cayon [ka.ˈjɔ̃][N 1] ou ben le puerc [pwar] — ou uncor[V 3] le gadin [ɡa.ˈdĩ], le porchèt [pɔr.ˈtsɛ] ou ben le toui [ˈtu.i] en vâldoten — (Sus domesticus, sinonimo Sus scrofa domesticus[1]) est un mamifèro domèstico, sentient, omnivôro de la famelye de los[V 4] Porcins. Il est réstâ prôcho du sengllar que sè pôt crouesiér avouéc.

Un cayon mâcllo pas châtrâ est un vèrrât [var.ˈra]. La femèla du cayon at nom en arpitan la caye [ˈka.jə][N 2], la trouye [ˈtru.jə] ou ben la ganda [ˈɡã.da]. Los tietons[V 5] sont los gorréls [ɡɔr.ˈre] ou ben los champassons [tsã.pa.ˈsɔ̃][N 3].

La chèrn que vint de l’èxplouètacion de quela[V 6] bétye est la ples consomâ[V 7] dins[V 8] le mondo quand ben que la consomar fouét[V 9] la chousa d'un entèrdét alimentèro dins doux-três religions monotèistes : le judâismo, l’islame et três églléses crètiènes : l’adventismo, l’Égllése ètiopièna ortodoxa et l’Égllése kimbanguista.

La produccion de chèrn de cayon est concentrâ[V 10] dins três zones geografiques : l’Eropa (la Russia avouéc), l’Amèrica de Bise (le Canada — yon de los ples grands productors, le Quèbèc avouéc — et los Ètats-Unis) et l’Asia (notament la China, qu’avouéc 46 milyons de tones (2003) per an, fouét quâsi la mêtiêt de la consomacion mondiâla.

Comportament[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Comprenalye (a controlar)[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

En fonccion des critèros tèstâs, los cayons pôvont étre considèrâs coma[V 11] més entèligents que los chins ou uncor èyent des capacitâts èquivalentes a los[V 12] chimpanzès.

Los cayons ont na bôna mèmouère espaciâla et mèmorisont les mèlyores sôrses de nurretera.

Pôvont aprendre a fâre lors besouens dins un endrêt prècis en três jorns.

Sont jouyors (bâla, bâton, sôts, corrata...) et pôvont âssé[V 13] entèragir avouéc des juès vidèo.

Reusséssont una varianta du tèst du merior onte un bol de nurretera pôt étre trovâ solament en dèduisent sa posicion du reflèt du merior.

Sâvont difèrencar los ôtros cayons et âssé distingar un homo famelyér d'un ôtro.

Un cayon que sât onte sè trôve un pouent de nurretera est capâbla de dèvelopar na stratègie por cachar son emplacement a un ôtro cayon qu'at l'habituda de lui volar sa nurretera.

Usâjos[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Bétye de compagnie (a controlar)[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La plepârt de los cayons empleyês coma bétyes de compagnie sont des cayons de races détes nènes. Coma novèla bétye de compagnie, le cayon bènèficiye pas de la lègislacion eropèèna sus les bétyes de compagnie, qu'est pôpra ux carnivôros domèsticos (chins, chats et furèts). Complique franc son passâjo a les frontiéres. Bènèficiye pas nan ples de la lègislacion eropèèna pôpra a los èquidos domèsticos.

Provoque des dèbats por que le cayon devegne oficièlament na bétye de compagnie, dins tôs los câs a muens por los cayons nens.

De nombrox foyérs abandônont lor bétye sêt porce que pensâvont avêr achetâ un cayon nen et que sè retrôvont avouéc un cayon de race bouchiére, sêt porce qu’ant pas su l'èducar ou aportar una rèponsa a sos besouens spècificos, dû a son comportament.

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciê [kɑ.ˈjɔ̃] ([kɑ.ˈjuː] por le plurâl) en patouès forésien de Vers-Charmasél.
    Le [r] roulâ est aprés étre remplaciê per le [ʀ] râcllo dins la prononciacion locâla de l’arpitan.
  2. Prononciê [ˈka.jɪ] en patouès forésien de Vers-Charmasél.
  3. Prononciê [ʃã.pɑ.ˈsuː] ([ʃã.pɑ.ˈsɔ̃] por le singuliér) en patouès forésien de Vers-Charmasél.

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Enfocajon et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta forésièna [rə.trãs.ˈkriː.tʃɪ] de « retranscrita » pp f.

— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta forésièna [ko] (devant na voyèla [kə.l‿]) de « cél » a dèm m.
  2. Varianta forésièna [ɑr.pi.ˈtã] de « arpetan » m.
  3. Varianta forésièna [ĩ.ˈkɔr] de « oncor » adv.
  4. Varianta forésièna [də ly] de « des » art mpl.
  5. Varianta forésièna [tʃə.ˈtuː] ([tʃə.ˈtɔ̃] por le singuliér) de « petiôts » mpl.
  6. Varianta forésièna [klɒ] de « cela » a dèm f.
  7. Varianta forésièna [kɔ̃.sɔ.ˈmɒ] de « consomâye » pp f.
  8. Varianta forésièna [dʒĩŋ] de « dens » prèp.
  9. Varianta forésièna [fwe] de « fât » 3éma pèrs du sing du pres de l’endic du v « fâre ».
  10. Varianta forésièna [kɔ̃.sɛ̃.ˈtrɒ] de « concentrâye » pp f.
  11. Varianta forésièna [ˈkə.mɒ] de « coment » ou « ’ment » prèp.
  12. Varianta forésièna [ɒ ly] de « ux » art mpl.
  13. Varianta forésièna [o.ˈsi] de « asse-ben », « avouéc » et « étot » adv.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciacion en arpitan forésien de Vers-Charmasél d’aprés les pâges sus quel patouès « A la découverte d’un poète, Xavier Marcoux » retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) Xavier Marcoux (1911-1992). Poète patoisant [PDF], Montbréson, “Village de Forez - Patois vivant”, 2002.
  3. (fr) Domenico Stich, Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal, Tonon, Le Carré, 2003, pp. 24, 115, 119, 259 et 346.
  4. (frp) Nicolâs Gé, Los noms de les bétyes en arpitan, Siér, Arpitania, 2015, p. 44.
  5. (fr) Jian-Baptista Martin, La langue francoprovençale. Découverte et initiation, Éditions du Poutan, 2021, p. 97.
  6. (fr) Rogiér Verèt, Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard [PDF], 10éma èdicion reviua et ôgmentâ, 2023, pp. 2979-2983.
  7. (fr)(it)(frp) D’aprés quela pâge : « cochon », sus le seto patoisvda.org (viu le 9 d’avril 2024).
  8. (frp) D’aprés quela pâge : « trouly, troulys », sus le seto du Trèsor Arpitan [fôrma corregiêetoui d’aprés la prononciacion locâla] (viu le 9 d’avril 2024).

— Suplèmentères[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) « Cayon » sus le seto de l’ENPN que siut le rèferenciâl taxonomico nacionâl francês TAXREF, viu le 9 d’avril 2024.

‏‎