Amimôna fôssa fllor de burro

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Anemone ranunculoides • Amimôna fôssa hèrba a burro, Risolèta jôna

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


L’amimôna fôssa fllor de burro[N 1] [a.mi.ˈmoː.na ˈfoː.sa fʎɔːr də ˈby.ro][1],[2],[3] (Anemone ranunculoides ; du grèco anemos : « vent » et pués ranunculoides perce que sa fllor ressemble a cela d’una renoncula) est na planta folyèrua pèrèna de la famelye de les renonculacês, du genro de les amimônes.
O est na planta pas râra des desot-bouescs frès a tèrra reche d’una granta partia de l’Eropa et de l’Asia.

El est avouéc cognua coment l’amimôna fôssa hèrba a burro[N 2] [a.mi.ˈmoː.na ˈfoː.θa ˈɛr.ba a ˈby.ro][2] en friborgês et pués la risolèta jôna[N 3] [ri.zɔ.ˈlɛ.ta ˈdzoː.na][3] en vôdouès.

Dèscripcion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Gins de sèpâles vèrdes desot les pètâles jônes.

Semble brâvament a l’amimôna des bochalèts (vêre la dèscripcion de cel’èspèce) mas s’en distingue facilament per ses pètâles jônes. Cél caractèro fât pensar a na fllor de burro de la benda des botons d’or. Mas les fllors de burro ant na tige a fôlyes et pués des sèpâles vèrdes (caliço) desot les pètâles (ou ben les tèpâles).

Cârro et distribucion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Cela planta est abondenta en Eropa et en Asia, yô que fllorét dês mârs tant qu’a jouin.

Anemone × lipsiensis (u méten) et sos parents.

Sè pôt crouesiér avouéc l’amimôna des bochalèts (Anemone × lipsiensis Beck), que balye na fllor d’un jôno franc pâlo.

Farmacopâ[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Coment l’ensemblo de les amimônes et mémament la plepârt de les renonculacês, cela planta est poueson. Dêt pas étre empleyêe en farmacopâ ni suciêe ou ben consomâye.

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Ècrivont « l’amimôna fôtha hyà dè buro » (l’amimôna fôça fllor de burro en grafia sarrâye) en grafia friborgêse et pués « l’amimona faussa clliâo de bûro » ou ben « l’amimona faussa flyâo de bûro » en grafia vôdouèsa.
  2. Ècrivont « l’amimôna fôtha êrba a buro » (l’amimôna fôça hèrba a burro en grafia sarrâye) en grafia friborgêse.
  3. Ècrivont « la risoletta dzauna » en grafia vôdouèsa.

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) « Gllossèro des patouès de la Suisse romanda », N’châtél, 1924-2018, vol. I, p. 411 (liére en legne : ANÉMONE, amimona) et pués vol. II, p. 371 (liére en legne : BEURRE, buro).
  2. 2,0  et 2,1(fr) Dictionnaire français-patois. Dikchenéro patê-franché, Fribôrg, Société cantonale des patoisans fribourgeois, 2013, p. 409 [→ amimôna], 572 [→ êrba a buro], 596 [→ fôtha] et pués 630 [→ hyà dè buro].
  3. 3,0  et 3,1(fr) Frèderic Dubôf, « Patois vaudois : Dictionnaire », èdicion reviua et complètâye, Ôron-la-Vela, Associacion vôdouèsa des amis du patouès, 2006, p. 19 [→ amimona], 44 [→ bûro], 52 [→ clliâo], 81 [→ dzauno-na], 106 [→ fau-ssa], 109 [→ flyâo] et pués 199 [→ risoletta].